Després de gaudir del bon dia que feia tot passejant per la Fira de la Mel a Crespià, amb tantes flaires de les paradetes de menjar, vam arribar-nos fins a Maià de Montcal al restaurant La Torre. És un restaurant de cuina casolana, amb les típiques cadires de boga i fusta, estovalles de tela blanca amb els seus corresponents tovallons, una llar de foc. El lloc és senzill però molt acollidor i sempre tenen ple, millor encarregar! I la veritat és que no m'extranya amb la seva cuina.
De primer plat, vaig demanar uns
calamars a la romana casolans. Quins calamars tan bons, un arrebossat molt ben aconseguit, cruixent i gens oliós i el calamar gens tiragunyós, boníssim! El plat era generós, hi havia com uns setze calamars, ho sé perquè ens els vam repartir entre el meu xicot i jo, mig de calamars amb mig de patates d'Olot :)
Les
patates d'Olot artesanes, que consistien en dues làmines de patata tallada fineta, amb un farciment de carn guisada molt amorosa. Es desfeien a la boca. Estaven delicioses. No eren molt grans, tot i que al plat ens en van posar cinc.
De segon plat vaig triar
magret d'ànec a la brasa, que és un plat que m'agrada molt i costa trobar-lo als restaurants, i més que te'l donin sencer com aquí. Va ser el millor magret que mai hagui menjat. Cuinat al seu punt, amb aquell toc que li dóna la brasa i amb el seu greix que tant exalta el gust de la carn. Encara recordo la sensació al posar-te'l a la boca, primer notes el sabor de la carn magre i conforme vas rossegant-lo vas notant el greix que amoroseix tot el tall de carn. T'evoques al plat mentre encara tens tot aquell magret per anar disfrutant :)
També cal dir que el plat portava uns acompanyaments per estar a l'alçada del magret; unes patates fregides casolanes, un xic dolçes, pel meu gust, però això depen de la varietat de la patata. Tot i que estaven molt ben fetes, al punt d'olioses, i més aviat toves, però a mi també m'agarden així.
Els altres dos acompanyaments eren de verdura: un pebrot verd a la brasa, dolç amb aquell gust que deixa la brasa que tan bo queda amb el pebrot i unes rodelles de carbassó enfarinat i fregit, també boníssimes.
Faré una petita incursió per parlar del pa. No hi ha foto perquè, entre els quatre comensals que erem, va volar. I és que no era per menys. Un pa de barra d'aquells amassats, que agafes una llesca i ja veus pel pes que tindrà aquella molla esponjosa, de textura poc gomosa i cruixent, en fi un pa d'aquells que t'enrecordes. Es notava que el pa havia patit una bona reacció de Maillard ;)
Ah per cert, el pa el vam acompanyar d'un all-i-oli casolà, com tot en el restaurant. Picava lo just i necessari.
Ja per acabar, com a colofó final, de postre vaig gaudir d'un bon
coulant de xocolata. Després d'una espera de deu minuts, que se'm va fer interminable ja que me l'esperava en candeletes, temps de coure'l al forn, vaig poder gaudir primer d'una gran bola de gelat artesana de sorbet de llimona que m'hi van posar d'acompanyament i després, vaig atacar el coulant, que a cada cullerada era una explosió de sabor. La primera cullerada, ja per trencar aquella espècia de madalena de xocolata lleugera i esponjosa, va fer sortir la xocolata fosa de dins i conforme l'anavés menjant n'anava sortint més. Pel meu gust jo hi posaria més xocolata a l'interior, tot i que així no es converteix en un postre que carregui, sinó que és més lleuger.
Tots aquests plats els vaig acompanyar amb aigua amb gas de Caldes de Malavella, per pair un xic aquest àpat tan frondós i a la vegada tan deliciós que vaig menjar.
Tots vam disfrutar molt amb tots els plats que vam triar, el meu pare amb els cargols, que també és un plat nomenat de la seva carta.
.jpg)
De primer plat, vaig demanar uns calamars a la romana casolans. Quins calamars tan bons, un arrebossat molt ben aconseguit, cruixent i gens oliós i el calamar gens tiragunyós, boníssim! El plat era generós, hi havia com uns setze calamars, ho sé perquè ens els vam repartir entre el meu xicot i jo, mig de calamars amb mig de patates d'Olot :)
