Mostrando entradas con la etiqueta Madrid. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Madrid. Mostrar todas las entradas

9/2/15

"Huevos rotos" "Casa Lucio" a la nostra manera

Avui hem fet una versió d'un plat molt conegut i famós: els "huevos rotos" de Casa Lucio. Qui ho anava a dir que per aprofitar uns ous trencats es convirtita en el seu plat estrella al restaurant i tindrien tant d'èxit. Molta gent intenta imitar a la seva llar, sense sortir-se'n; perquè mai queden iguals que al seu restaurant, suposo que per una tema de foc, més que res. És a dir ells fregeixen les patates en una piscina d'oli, literalment, les patates neden en oli. Les fregeixen a foc lent i després les escorren bé per disposar a la safata on les serveixen.
Al mateix moment fan els ous ferrats, que no són ni fregits ni a la planxa, una mescla, tal com explica en Lucio, l'amo de la coneguda Tasca madrilenya per on tants famosos han passat. El secret rau en què posa molt poc oli a la paella, hi tira els ous i els hi fa volta i volta, per tal que el rovell quedi líquid per després posar els ous al cim de les patates fregides. Immediatament se serveix el plat, trencant els ous amb l'ajuda d'una forquilla i així fent lliscar el rovell per les patates.

La veritat és que com deiem abans un fet molt important és el tipus de foc que tingui a la cuina. Com vol bé comenta en Lucio, al restaurant el foc és viu, de brasa i això permet una cocció constant de les patates fregides. Per elaborar aquest plat les patates han de ser cuites, més que fregides. I la gran particularitat que té aquest plat és que tot i estar elaborat amb oli d'oliva verge extra, no queda gens oleiós.

I no només hi fa la qualitat de l'oli, que a Casa Lucio, el fan servir de Jaén, sinó també la patata, gallega en el seu cas i els ous blancs, que provenen directament d'una granja. Així doncs ja parteixen d'una bona matèria prima que esdevindrà el plat pel que tanta gent segueix anant al seu restaurant. I tot i que ara ja no els cuina en Lucio, té un equip d'experts que porten molt anys a la casa i ja saben el seu secret.

Nosaltres hem elaborat una altra versió dels seus coneguts "huevos rotos". Hem fet un altre tipus de presentació i hi hem afegit fils de pernil salat.

Ingredients per a 2 persones:

4 patates mitjanes
2 ous de pagès
oli d'oliva verge extra
fils de pernil salat
sal
pebre

Elaboració:

Rentem i tallem les patates a daus. Les posem en una paella a foc baix i amb molt poc oli a fregir fins que quedin ben rosses. Les salpebrem.


Una vegada daurades hi tirem fils de pernil salat i barregem. Apaguem el foc i disposem les patates en un plat.


Ara anem per fer els ous en una paella amb poc oli hi tirem els ous i els fem volta i volta, que el rovell ens quedi líquid.


Fets els ous els posem al cim de les patates i amb la forquilla els tranquem per escampar el rovell per tot el plat.


Cal dir que és un plat que ens va agradar molt, tot i que el rovell encara hagués hagut d'estar més cru.


Suggeriments:

Podem seguir més la recepta al peu de la lletra la recepta i fer unes patats fregides i tallar-les també en forma de bastonets enlloc de a daus com vam fer.
I el fet de posar-hi pernil ens va agradar, tot i que també quedaria bo amb cansalada o xoriç.

Així tal com la vam fer ens va agradar molt, tot i que el rovell encara hagués hagut d'estar més cru.


6/8/12

Madrid, el 2on dinar

Al mateix carrer Toledo va ser on vam fer el nostre segon dinar. Gairebé davant d'on havíem dinat el dia abans. De fet ja vam veure que tenien un bon menú el 1er dia, així que vam anar-hi exprés a llegir el menú del dia de la pissarra a veure que oferien aquell dia.
I ens va agradar molt. No era un local per turistes, era per gent de la zona, un bar dels de tota la vida.
Sense aire condicionat, amb una cambrera decidida i molt eficient. De seguida ja ens va demanar la nota i ens portar una gerra d'aigua freda amb glaçons, una cervesa per petició de la meva parella i una panera amb un pa, que feia una bona pinta. Llàstima que no vaig demanar cap plat amb salsa per poder-lo catar.


El menú que oferien estava bé, quatre plats de primer i quatre més de segon per triar, postres, aigua o vi i pa per només 9 euros. Relació qualitat preu era bona i sobretot les racions eren abundants.

De primer, per passar un xic la calor, vam optar pel gaspatxo amb tropezones. Et servien el plat fondo ple de gasptaxo amb tres vols de ceràmica amb cogombre tallat a cuadrets, ous dur picat i ceba trossejada. Correcte tot.


De segon jo em vaig demanar uns seitons fregits amb amanida. L'amanida no era massa bona, enciam iceberg, tomàquet dura i carrota ratllada i l'oli pèssim, però els seitons eren deliciosos. Sense espina, oberts i amb un arrebossat perfecte. Gens oliosos i ben cruixents. Un plat abundant.


La meva parella també va provar l'abundància amb una cuixa de xai lletó amb patates panadera i ceba. Molt ben cuita la carn, un plat ben formós, i l'acompanyament molt bo també.



Com a postres, no tenien massa per triar, era tipus casolà. Vam provar unes natilles artesanes amb coca. Eren uns postres bons però densos, amb tota la coca tallada a trossets empapada de les natilles.


De tapes per Madrid

Per sopar vam decidir fer un tapeo, no podia ser menys, a Madrid s'ha d'anar de tapes. Tot caminant pel carrer Mayor, vam trobar el "Tapas Bar Mayor", així que vam decidir a entrar.
Ens vam entaular en un que t'oferien sis tapes per 10 euros, no és barat, però tampoc és car.
Et donaven una llista on podies triar entre varies tapes que feien, des de les típiques d'embotit, algunes calentes i altres més elaborades i originals.


I aquest como de sis tapes que vam triar eren:

- 1 de truita de patates amb gules i pebrot verd
- 1 de pepito de vedella ibèric amb ceba fregida
- 1 de formatge de cabra amb mel i pinyons
- 1 de pernil salat i formatge manxec
- 1 de ventresca de tonyina amb pebrot verd
- 1 d'anxoves

Totes anaven acompanyades de patates fregides (congelades). La presentació estava bé i la guarnició de les tapes també molt bona, excepte el pa que era més tipus suro, torrat això sí.

Gastronomia per Madrid, 1er dinar

La setmana passada, després de l'aniversari d'en Ramon i un dia abans del meu sant, vam fer una mini escapada a Madrid. Vam aprofitar un regal de la Vida es Bella que ens van fer uns amics pel casament. Així doncs vam triar per dormir una estada en un parador a l'hotel Botanico situat a Sant Lorenzo del Escorial. Era un paratge molt bonic, envoltat d'un bon paisatge i l'hotel era acollidor i bufó.  Ja al matí, després del magnífic esmorzar-buffet a la terrassa de l'hotel ja vam poder visitar l'Escorial i posteriorment acabar de passar el dia a Madrid fins l'hora d'agafar l'avió de tornada a Girona, amb un Ryanair.

El primer dia que vam arribar a Madrid, a les vuit del matí ja hi erem, un dels llocs que vam anar a visitar va ser "Caramelos Paco". Aquesta botiga té un aparador únic a Madrid: ple de centenars de caramels i piruletes de tots els colors, mida i sabors. Va ser oberta per Francisco Moreno i la seva dona Hipòlita, el 1936. En el seu interior, a més de caramels hi ha figuretes de sucre (conillets, porquets, ninetes, formatgets amb ratolins, etc.) De fabricació pròpia en la seva majoria.


 Pujant pel mateix carrer Toledo vam parar-nos a dinar a la "Taberna de San Isidro". Vam llegir el menú del dia a la pissarra de fora i vam decidir a entrar. El local tenia el seu encant, i el menjar no estava gens malament. Aquí teniu el menú de d'aquell dia.


Per beure una cervesa ben freda i una aigua amb gel, per passar la calor que feia, que entre tant caminar i la calor, ja teníem ganes de seure tranquilament a fer un bon àpat amb aire condicionat.

De primer jo em vaig demanar l'ensaladilla russa casolana, que és un dels meus plats preferits, i amb la calor que feia, entrava molt bé. llàstima que hi havia molta patata i poca verdura i tonyina, l'ou 
correcte. 

 
En Ramon es va demanar els xampinyons farcits de pernill a la planxa. Molt bons, però escassos.

 

Com a segon vam coincidir amb els ous trencats amb patates i pernil. Eren molt bons, no podíem anar a Madrid i no provar els seus "huevos rotos".


De postres, jo un pudin casolà molt bo, i la meva parella unes natilles, correctes.



 El menú va estar bé, tot casolà, el servei justet quan a amabilitat.