Neules cobertes de xocolata

Cada any en algun lot de Nadal trobem un paquet de neules i a casa no ens agraden massa. La veritat és que el gust avainillat que tenen és bo però tot i així ens hi falta alguna cosa. Així que, i si les cobrim de xocolata?

Ingredients:

1 paquet de neules
1 tauleta de xocolata per fondre (250 g.)

Elaboració:

Desfem la xocolata tallada segons marca la rajola al microones però a intervals de mig minut, vigilant que no es cremi.
També la podem desfer al bany maria per assegurar la jugada ;)
Jo particularment no hi afegeixo mantega per fondre-la perquè ja m'agrada el gust més intens que té la fondant, això a gust de consumidor.
Una vegada fosa, passem les neules per la xocolata, intenant banyar-les sense que es trenquin, cosa díficil amb la textura fina que tenen.
Conforme les anem folrant les posem en una plata per tal que la xocolata se solidifiqui i ja les podrem degustar.

[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.

Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.

Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.

El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.

Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.

Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)

I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.

Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.

Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli

Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.

Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.

Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.

Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  

Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 

Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.

Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.

Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.

La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)

Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.

Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

Esmorzem a Gurb

Dissabte passat, en direcció a Montserrat, passant per l'eix vam parar a esmorzar en una àrea de servei a Gurb. Jo sempre pateixo quan hem de fer parada a la carretera ja que en aquests tupis d'establiments no se sol menjar bé i a més és car. Sobretot si tenim en compte la qualitat del que ofereixen.

Però en aquesa àrea es menjava prou bé. Suposo que el fet de no estar en una autopista, el menjar millora.
Vam entrar un grup d'unes 80 persones de cop i, clar, les dues noies que hi havia anavan de bolit.

Les opcions per a l'esmorzar eren variades: tapes (callos, truita de patata,ètc), entrepans variats (pernil salat, formatge, pernil dolç) i peces de brioxeria com croissants normals o de xocolata, napolitanes de xocolata o crema, donuts normalsi de xocolata, magdalenes, muffins de xocolata, berlines farcides i cobertes de xocolata i alguna pasta més.

Per beure refrescos, cervesa i cafè amb llet, tallats o cafè sol.

El menjador era ampli, amb taules i cadires de fusta, demanaves a la barra i t'enduies la teva comanda a taula.

Nosaltres vam demanar;

- Croissant normal: era bo, ullat i flonjo. combinat amb un cafè i llet més bo del que imaginava.
 
- Croissant de xocolata: maco per fora i força bo, amb xocolata entremesclada per dins.

- Entrepà petit de formatge: per ser un mini era força gran, la meitat dels normals. Amb un pa molt cruixent i bo la veritat. Dos talls de formatge de barra a dins, oli d'oliva i, això si, tomàquet natural però de pinzell.

De preu a la línia d'aquests tipus d'establiments a peu de carretera, als quals la gent para per fer un mos. I d'aquesta àrea especialment l'oferta era molt més àmplia que la de moltes àrees-franquícies molt més grans.

Llesca de llom amb formatge Havarti i sal negre

M'agrada molt menjar un llom amb formatge. És un entrepà que crec que té molt d'èxit ja que agrada a gairebé tots els públics. Nosaltres avui en farem una altra versió, amb una base de llesca de pa de Parròquia i un toc divertit de sal negre Fossil River.

Aprofitarem per estrenar una de les sals que Fossil River va tenir la gentilesa d'enviar-me per a poder tastar i fer-ne diferents receptes. Disposen d'una gran gamma de sals però la que més em va cridar l'atenció va ser la negre, pel seu color sobretot.

Aquesta sal negre de l'Himalaya que hem triat es tracta d'una sal de roca, coneguda com Kala Namak, té un distintiu sabor sulfurós i és rica en ferro. Segons la medicina hindú Ayurveda ajuda a fer la digestió.

Ingredients:

• llesca de pa de Parròquia*
• 2 talls de llom de porc d'un color 
• oli d'oliva verge extra
• tomàquet de sucar
• 3 llesques de formatge Havarti
• pebre negre
• Sal negre de l'Himalaya Fossil River

Elaboració:

Primer de tot fem el llom a la planxa en una graella amb una mica d'oli d'oliva verge extra i pebre.
Suquem la llesca de pa i hi disposem els talls de llom i el formatge. L'enfornem fins que el formatge es desfaci.
Una vegada tinguem el formatge fos, ens quedarà la llesca cruixent, hi afegim la sal negre, que ens ressaltarà els sabors i ens donarà un toc de color al plat.

* El pa de Parròquia és una variant del pa de xapata però amb més molla. La seva principal característica és que el seu aspecte ens recorda als tradicionals pans rurals.
Pot ser un bon substitut del pa de rodó de pagès, sobretot si l'has de congelar, ja que al estar elaborat amb farina de força aguanta millors els canvis de temperatura. La seva molla és més tupida que la de un pa de pagès, això és perquè fan servir menys llevat en la seva elaboració. En aquest cas ens va molt bé per posar forces ingredients al cim, ja que la seva consistència permet el pes i alhora ens atipa més.

Formatge: Havarti

Creat a mitjans del segle XIX per Hanne Neilsen, la dona d'un granger de Nova Zelanda que va viatjar per tot Europa per aprendre a fer formatges. Els seus inicis van ser a Havarthigaard, prop de Øverød, al nord de Copenhague.

El seu mètode de producció es caracteriza en la forma de separar la quallada del suero, que abans de fer-hi la forma i ser sotmès a pressió, es renta el quall, fet que li confereix un sabor característic.

Característiques: Dolç, moderat i molt cremós; exhala una aroma a mantega que evoluciona fins a fer-se més fort i salat, amb un rerafons d'avellana. No obstant no es tracta d'un formatge fort de sabor.
Sol tenir entre un 30 i un 45% de contingut gras. 

Consells de degustació: Aquest magnífic formatge d'aperitiu és ideal per als montaditos danesos, per tallar-lo a llesques per fer a la graella o per amanides.

Llesca de llom amb formatge Havarti fos

Nosaltres l'acostumem a fer servir per fer entrepans calents ja que té un punt de fusió molt bo i un gust molt combinable. Tot i que sol en llesca també és bo.

Maridatge: combina bé amb els vins elaborats amb raïms Chardonnay, Sauvignon Blanc i el lleuger Pinot Noir

Fitxa tècnica:

Origen: Dinamarca
Maduració: 4-12 setmanes
Pes i forma: 4 o 5 kg, forma en bloc o tambors
Dimensions: vàries, L. 11 cm. i ample entre 5 i 6 cm.
Llet: vaca
Classificació: semicurat
Producció: varis

Crostinis de formatge blau amb mermelada de pebrot

Avui us presento una recepta tant senzilla però alhora tant bona. Una combinació excel.lent la de la confitura de melmelada de pebrot amb el gust més intens del formatge blau.

Ingredients:

6 crostinis
mermelada de pebrot vermell
formatge blau

Elaboració:

Untem els crostinis amb la mermelada de pebrot i disposem al cim una generosa quantitat de formatge blau.
Servim i degustem la combinació de sabors entre el dolç de la mermelada i el salat del formatge. Un gust molt intens que es rebaixa amb la dolçor de la mermelada però al mateix temps el ressalta.