Crepes artesanes

El dissabte passat, la nostra intenció era visitar les paradetes de la Fira i fer una volta pel centre acompanyants pels Capgrossos per després menjar unes creps. Unes creps que fan molt bones en una furgoneta rotllo hippy situada a la Plaça Independència. Però, les inclemències del temps, pluja forta i fins i tot pedra, ens van fer recular cap a casa a mirar una pel.lícula. També va estar bé, abrigats amb una manta sentint tronar i ploure :) I com que ja ens havíme fet la idea de sopar unes creps, vam buscar una recepta a internet mitjançant el mòbil i vam improvitzar!

En volíem fer dues, una de salada i una de dolça per cada un. I així va ser però ens van quedar massa gruixudes, així que la propera vegada que en fem hi haurem de posar la meitat dels ingredients emprats, és a dir:


60 g. de farina
1 ou
100 ml de llet
mantega
un polsim de sal

Vam batre tots els ingredients amb el turmix fins que vam obtenir una massa fina. Aleshores vam posar mantega a la base d'una paella de ceràmica, d'aquestes que van tan bé, i quan va ser ben calenta hi vam evocar un cullerot de massa. Es cou volta i volta i s'hi afegeixen els ingredients. Aquests es cuinen un xic, amb la finalitat que es fonguin i ja pots plegar la creps al teu gust.

Nosaltres en vam fer una on hi vam posar dos tipus de formatges, un de semi curat tendre i un de cabra, també semi curat i tendre. Es desfeien prou bé. I també un toc d'orenga que hi queda molt bo.

I de postres una crep de xocolata al 51% de cacau, ben fosa i amb molta quantitat :) Som un xic golosos.

Aquí us deixo les imatges, les properes seran millors :)

Per la diada, al Càlid Cafè

El dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, vam anar a la Plaça de l'Ajuntament a escoltar música catalana tot prenguen una cervesa a la gelateria. Posteriorment vam anar a fer una volta per esperar l'hora que teníem encarregada al restaurant, la una en punt. Dit i fet, ben puntuals i amb força gana ja entràvem per dinar. Hi havia el menú de cap de setmana de 15 euros. La relació qualitat preu és bonissima. Els plats sempre són originals i molt ben presentats, a més de ser bons. I els postres són artesans i innovadors, hi posen el toc de la casa.
Per començar unes patatetes, gentilesa de la casa i aigua ben fresca per un dia calorós i bonic.

En el menú d'aquell dia oferien com a primers: amanida amb espuma de formatge i poma, crep de ceba trufada, carpaccio de llagostins i milfulles de mozzarella i albergínia.

L'amanida que va demanar el meu pare, com veieu, era original amb l'espuma de formatge. Deu estar feta amb un sifó a partir de nata i formatge de cabra. I la poma cuita combinava bé. 
La meva mare i jo ens vam demanar un carpaccio de llagostins. Deliciós, sublim, fi, em va deixar sense paraules. Un gust boníssim, amb les torradetes per acompanyar-lo. Em va encantar aquest plat. He provat molts carpaccios però de llagostins encara mai :)

I en Ramon va optar per una crep de ceba trufada, en vaig provar un trosset i estava bona.

Com a segons plats: bacallà a la basca, rodó de vedella amb patates i bolets, calamars a la planxa i entrecot (aquest amb un suplement de 3 euros).

Tots, a excepció del meu marit, que preferix la carn que el peix, vam demanar bacallà. Senzillament boníssim, amb all laminat fregit i acompanyat d'un puré de patata i un xic de salsa de tomàquet picant. El bacallà molt complert i bo.
I en Ramon, el seu rodó de vedella, molt bo també, la carn molt tendra i ben cuita, a part d'una excel.lent cura en la presentació dels plats.

I de postres tota una variada selecció: "tarta tatin" a la seva manera (excel.lent presentació en un vas i nata al cim, ho vaig veure d'una taula del costat), crema catalana, carpaccio de pinya, mousse de iogurt, gelats variats, cafè liégeois i una espècia de coulant de xocolata artesà amb una bola de gelat de vainilla.

Coulant del Càlid Cafè

  

Restaurant +Cub

Havíem passat moltes vegades per davant d'aquest restaurant i no ens hi havíem fixat. Si que tenien la terrassa amb gent fent sucs naturals i cerveses, de les quals en tenen una amplissima carta. Cerveses selectes i d'importació. Però ens quedàvem al costat fent un gelat :)
Aquesta cervesa concretament és una Binchoise brune, una especial negre de 7'7 graus.

Així que per fires a Girona vam decidir anar-hi i provar el menú per colles que ofereixen.

La veritat és que estava molt bo tot.

Vam començar amb una pica-pica, compost per:

- Una amanida, que no vam fotografiar, tot i que feia bona presència, era de mezclum d'enciams amb tomàquet i carrota ratllada i amanida amb oli d'oliva i tapenade. Tenia el seu toc.

- Vam continuar amb unes croquetes casolanes bones i curioses; unes eren de tomàquet, un xic massa dolces i fortes de gust, el meu veure, i les altres, més suaus de bleda.

- Després ens van dur una plata d'embotits variada amb pernil salat, catalana, llom, llonganissa, bull blanc i botifarra negre. Acompanyat de trossets de pa sucat amb tomàquet, oli i sal. Estaven bé els embotits.

Hamburguesa artesana de verdures

 - Tot seguit va venir una crepe, deliciosa, era llarga i farcida de verduretes; carrota, tomàquet, pernil dolç i formatge i gratinada amb formatge al cim i més tapenade.

- Ja per acabar amb el pica-pica, vam menjar un pastís de patata, farcit de verdures; carrota, mongeta verda i tomàquet. Tot gratinat i acompanyat d'una salsa cremosa de beixamel amb formatge.

Pit de pollastre marinat

De segon podies triar entre dos plats de peix i dos plats de carns. Jo vaig optar per l'hamburguesa de vedella feta a casa amb verduretes. Em va sorprendre agradablement. Era una massa de carn picada de vedella amb bleda, i molt gustosa, amb sal i pebre. A més molt ben acompanyada amb unes patatones gens olioses, amb un toc cruixent i servides amb dos bols de salsa per sucar-les, un de salsa brava, boníssima, i un de maionesa, normal.
El meu xicot va optar pel pit de pollastre marinat a la planxa, i era més aviat escàs, però també era bo.
Tot i no tenir foto, vam finalitzar l'àpat amb un postres que em va encantar, una crepe ben farcida de xocolata amb llet. Boníssima, segur que hi tornarem perquè tot plegat em va deixar un bon gust de bo

Creperie Bretonne de Cotlliure

La Fromagere

Aquest dimecres, tot aprofitant les vacances i el bon temps, vam anar fins a Cotlliure. Està situat a la Catalunya Nord, al municipi del Rosselló i pertany a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Ens havien dit que és un poble de mar preciós, així que vam decidir anar-hi. Realment és paisatgístic, amb el reflex del castell sobre el mar. Hi ha moltíssima gent passejant pels seus carrers, comprant al mercat (si és dia), mirant el castell, i prenent el sol a les cales que tenen.

La Bergere

A més tenen molt restaurants, turístics la majoria. Molts ofereixen menús on de primer plat hi ha les seves anxoves. Altres fan un plat combinat amb patates fregides i musclos. També hi ha pizzeries, on també hi elaboren altres plats; pasta, carns a la planxa, peix, marisc...
Nosaltres vam optar per anar a la Creperie Bretonne, que justament la de Cotlliure n'és la més antiga. Està situada al cor d'aquest poblet i com totes, té el seu encant particular. Decorada també, amb els mítics autobusos vells que s'han recuperat, renovat i transformat en cuines. A part d'objectes també recuperats d'antiquaris i desballestadors d'automòbils o confeccionats per ells mateixos a partir de troballes. Una idea molt original la dels busos, que els associes a records d'infantesa, a l'aventura o a les vacances.
Doncs bé a part de que totes les creperies segueixen la mateixa línia de decoració, tant interior, com exterior, també segueixen la mateixa carta i la mateixa qualitat en les crepes. 
Tot ben asseguts a la seva terrassa, amb vistes al castell, vam degustar dues crepes. Vam fer meitat de Bergere i meitat de Formagere. Boníssimes les dues, ja les havíem provat en moltes altres ocasions, però mai a la primera creperia que van crear :)
Per beure vaig demanar una aigua amb gas i era catalana, em va fer gràcia fotografiar-la també ;)

Creperie Bretonne

La Fromagere

Ahir, dia de Sant Pere, vam anar a la bretona de Girona. Tenen creperies a Cotlliure, Figueres, Barcelona, Girona, València, Vigo  i ara n'obriran una a Manresa també. La veritat és que tenen èxit les seves galettes i les crepes.
En aquesta ocasió vam demanar dues galettes i vam fer mig-mig:
- La Fromagere: formatge de cabra, roquefort, emmental, crema de llet i cebollí.
- La Bergere: xampinyons amb ceba, formatge de cabra, cansalada, crema de llet i cebollí.

La Bergere

Les dues galettes estaven delicioses. A la dels formatges el roquefort gairebé no es notava, cosa que a mi ja m'agrada perquè trobo que és un formatge molt potent pel meu gust. I a vegades pot arribar a camuflar el sabor dels altres. D'aquesta manera la galette era molt fina amb tota la mescla dels formatges i la crema de llet, i gràcies a l'emmental hi acabava de donar aquell punt dolçet tan bo. Per donar ja el toc final la presència del cebollí li conferia aquell gust suau de ceba que combina molt bé amb la presència dels formatges i que és un tret característic de les galettes d'aquesta creperia. A l'altra galeta també hi havia formatge de cabra, boníssim per cert, és un formatge que amb seva sola presència ho millora tot i clar envoltat de cansalada, ceba, crema de llet i xampinyons, encara més :)

L'Orangine

De postres vam optar per crepes dolçes, aquí cadascu la seva, ell va optar per:
- L'Orangine: confitura de taronja, xocolata i nata. Molt bona presentació.

Salidou abans de la "queixa"

Salidou després de la "queixa"

- Crepe de "Salidou": caramel amb mantega salada. Aquesta és la meva. A Figueres vaig probar per primera vegada l'Annaick, que és com la Salidou però amb xocolata, una bola de gelat de vainilla i una de turró. I ara vaig optar per una més senzilla perquè no atipes tant, però em va decebre. Recordo que  mentre  menjaves l'Annaick notaves l'empelagositat del Salidou, de la quantitat que n'hi havia, cosa que apenes vaig notar ahir. I això que quan me la van dur tan pobre els vaig dir s'hi m'hi podien afegir més Salidou. Era bona però la massa era tan fina que va quedar més resseca o cruixent, depèn de gustos ;)
Per beure ahir el meu xicot va optar per una cervesa de la bretanya, com no, blanca en aquest cas anomenada Gwniz Du. I jo, per no perdre el costum, aigua amb gas, de Vichy Català em van oferir. Perfecte i fresqueta amb el seu toc picant i ben servida amb glaçons i llimona.

Com a conclusió m'he quedat amb que les galettes que ens van servir a Figueres eren més grans i plenes que les de Girona i pel que fa a la meva crepe també!!!!
Sinó feu la prova, vaig fer el post en el seu moment de la bretona de Figueres i comparant les fotos d'una i l'altra podeu jutjar, vosaltres que creieu?

Creperie Bretonne Figueres

S'observen els sillons vellets :)

Autobus anys setanta

Dissabte passat vam anar a dinar a la bretona de Figueres. Està molt ben situada, en un punt molt turístic de la cuitat, ben a prop del Museu Dalí. Com que feia molta calor, vam decidir entrar a dins a menjar; en uns sillons vells d'un antic automòbil :)
I és que la decoració és així psicodèlica, hi ha un bus rotllo anys setanta a l'interior, que li dóna aquest toc característic amb el qual ambienten les altres creperies també. A Girona la decoració també segueix la mateixa línia.

Aigua amb gas

Cervesa bretanya

I pel que fa a les creps igual. De fet no són creps sinó galettes, que són com una espècia de crep pero fetes amb blat sarraí o blat negre, típiques de la Bretanya francesa. Aquest tipus de cereal té propietats digestives i nutritives; aporta fòsfor, calci, fluor, magnesi, calci i ferro.  Jo per començar ja vaig demanar la meva aigua amb gas, Vivaris, perfecte, bona elecció!
El meu xicot va voler probar una cervesa la de bretanya torrada, també feta amb blat negre, com no!

Per dinar vam optar fer començar amb una galeta i de postre una crep dolça, aquesta sí de blat blanc.
I la primera galeta: una Tartiflette que porta patata, ceba, crema de llet, reblochon i bacon. Jo vaig canviar la patata per bolets, en aquest cas em van posar xampinyons, era perquè amb patata pensava que seria massa densa. De fet la meva parella se la va demanar amb patata i era més feixuga, ja que la patata estava tallada bastant gruixuda. La galeta era gran i força plena, la ceba estava perfectament cuita al igual que el bacon que el van fer cruixent al punt i bastant magre. La mescla era suau i molt ben emulsionat tot amb la crema de llet, que li conferia un toc suau però a l'hora gustós.

Crep Annaick

I de postre una Annaick, que consisteix en xocolata, salidou, gelat de turró i de vainilla. El salidou és caramel amb mantega salada típic de la bretanya i molt apreciat. No l'havia probat mai i està deliciós, té un to daurat i és empalagós en boca, com un caramel toffee, però amb un gust i una textura adictiva, tot i que molta pot carregar també. Era una crep boníssima, la crema salidou estava divina i, amb el toc de la xocolata calenta, encara més. Potser el que no em va agradar tant va ser el gelat de turró, li faltava gust, t'esperes aquell turró intens i obtens un gelat més aigualit, però compensava el de vainilla que al barrejar-se amb la xocolata calenta era sublim.
Podriem dir que la experiència ens va agradar i sembla que no però atipen, vam quedar ben satisfets :P

Com a curiositat parlarem del formatge Reblochon: és francès originari del país de Savoia.
És un formatge en base de llet de vaca de raça Abundance, Tarine i Montbéliarde. És un formatge de pasta premuda no cuita (no pasteuritzat) i amb crosta rentada, d'un pes mitjà de 450 a 500 grams. La seva crosta és groga, recoberta d'una fina «escuma blanca» testimoniant un bon afinament en celler fresc, la textura és tova i té un 45 % de matèria grassa.

Formatge Reblochon

El seu període de degustació òptima s'estén de maig a setembre després d'un afinament de sis a vuit setmanes, però és tan excel·lent de març a desembre. El reblochon té un gust d'avellana que es queda a la boca després d'haver degustat la seva pasta flexible i untuosa. És igualment utilitzat per a la tartiflette.
S'ha de treure de la nevera dues hores abans de gaudir-ne. Se serveix en general una mica més fresc que la temperatura ambient i idealment al voltant de 16 °C.