Blanc Restaurant

El nostre racó ;)

Aquest passat dissabte vam anar  a un restaurant que feia molt temps que no anàvem. Era un dels nostres preferits. I dic era perquè ara últimament han anat canviant els plats i ens han tret just els que més ens agradaven, com ara, una amanida servida amb tosta de pa de soja, que portava pollastre, rúcula, tomàquet i parmesà i el bou tendre amb parmesà i rúcula, acompanyat també amb mitja ceba a la planxa, que també era deliciós. Sort que no han tret el coulan de xocolata, el xocolatíssim, que en diuen ells, que sinó...
 

Ell comença amb una cervesa fresqueta, jo amb aigua ben freda

Doncs bé, d'entre tot l'assortiment d'amanides, que n'hi ha de molt variades i originals, al final em vaig decantar pel carpaccio de bou amb rúcula i parmesà. M'agrada el parmesà, com podeu veure :)
Estava a punt d'optar pel foie micuit amb confitura de figues, però volia alguna cosa més lleugera. La veritat és que era bo, servit amb llesques de parmesà al cim i rúcula i amanit amb oli d'oliva.

Carpaccio de bou amb rúcula i parmesà

 El meu home va demanar un risotto de ceps amb parmesà. Era molt bo, servit amb forces llesques de parmesà, com es pot veure a la imatge, i amb el gust potent del cep. Bona cremositat de l'arrós també s'aprecia i es nota al gust.

Risotto de ceps amb parmesà

De segon vam demanar el magret d'ànec amb salsa Oporto. Era bo, el magret al punt, ben fet, servit amb la salsa i pera cuita. Massa dolç tot plegat. I el magret bo, però força escàs. M'hagués agradat tot un magret sencer.

Magret d'ànec amb salsa Oporto

I de postres, per mi el millor, el coulant, és realment bo. Tot i que abans, te'l servien amb una sopeta de xocolata i el coulant al centre, ben calent, a punt de clavar-li la cullera i que et surti la xocolata com un volcà. Boníssim, però ara va acompanyat amb un xic de xocolata al voltant :( Això sí, la maduixa de sempre i una fulla de menta. Tot i que aquest coulant encapçala el rànquing número 1 del millor coulant que he provat, de moment!

Xocolatíssim

En resum ja em va agradar, no com abans ho feia i això que el lloc és molt bonic. Tot amb fusta blanca i ampolles buides de colors a les vitrines, sofàs blancs, bon servei. De seguida t'acomoden i et serveixen pa de xapata calent, acabat de fornejar, i per cert, molt bo. Justament el pa és de les poques coses que mai acostumo a provar, tot i que aquesta vegada al haver-hi la salseta, vaig aprofitar. Com que tampoc em vaig quedar molt plena amb el magret.

Xapates calentes i bones :)

Quant al preu surt a uns 25 euros per persona. No és car, tot i que si hi vas entre setmana fan menú més econòmic i també està molt bé. Ara d'aquí poc anirem a un altre restaurant de la mateixa cadena a Barcelona, ja que en tenen repartits per arreu. A Filipines, Barcelona, Palamós, Madrid i aquest de Girona. Fa temps havíem provat ja dos de la seva cadena a Barcelona; Crema Canela i Les Quinze Nits, tots dos amb carta i menú i estan molt bé ambdós. Ja us explicaré l'experiència!

El Gat Negre

Seguim amb el comiat!

Embotits ibèrics

Per sopar em van portar el Gat Negre, és un local molt cuco de Mollerussa. És un gastrobar, la carta es compon d'una sèrie de tapes fredes i calentes, no saps quina triar entre varietat i quantitat. Les van canviant, segons la temporada, en part per no oferir sempre el mateix i que la gent no s'aborreixi, i en part, també molt bé per part seva, per aprofitar els productes de temporada. Això vol dir productes bons i frescos :) M'agrada!

Patates braves

Si vols pots fer menús de tapes, en tenen tres de diferents amb tres preus també diferents.

Nosaltres vam agafar plats de la carta.

Vam triar dues amanides, una amb escarxofes i ceps amb una vinagreta de nous i avellanes  i l'altra de tonyina.

Arrós amb calamarsons

Eren molt bones les dues, les escarxofes ben tendres, el mesclum d'enciam amanit amb la vinagreta de fruits secs també molt bo i els ceps, com no, una delícia.

Verdures cruixents amb romesco

Quan a la de tonyina també era bona, amb trossos de llom de tonyina i ceba caramelitzada, molt encertada la mescla. I amb la seva corresponent vinagreta.

      
També vam caure a la temptació d'una plat d'embotits ibèrics amb coca de vidre. Que bo!
Hi havia llom, llonganissa, xoriç i pernil. Lo més bo el llom i el pa, calent, tallat fi, sucat amb pa amb tomàquet o oli, entrava sol.

Vam seguir amb unes patates braves. Salsa a part. Bona, tenia el seu punt just de picant. Costa fer bé una salsa brava.

Continuem amb una fondue de formatges, correcte. Original els mini panets d'anous amb què sucaves els formatges fosos.

Una paelleta d'arrós amb calamarsons, no n'havia menjat mai. Tenia un gust potent i bo.

Ja per acabar, unes verduretes cruixents, espàrrecs, carbassó, albergínia, ceba i tomàquet a la graella amb força oli i acompanyat de romesco o all-i-oli.

I, no podia ser menys, que millor que acabar un bon sopar que amb un bon postres com és el coulan de xocolata negre, acompanyat de gelat artesà de ferrero rocher.
La veritat un dels millors coulans que he menjat mai. Calent, amb la proporció justa de xocolata calenta que et va sortint, com un volcà,  i acompanyat del millor gelat que pogués ser, de ferrero. El meu preferit. Però, és que , a més, era boníssim. Conforme te'l menjaves notaves ben bé la textura dels bombons ferrero al gelat, la part cruixent de galeta que tenen.Una delícia!

Coulant de xocolata

Avui us mostro un dels meus postres preferits; el coulant de xocolata. L'he fet mitjançant una recepta del blog "Mis recetas de cocina", si voleu veure unes quantes fotos mentre l'elaborabem:
Així de pas, participo al sorteig que fa per celebrar el seu primer aniversari!

Restaurant La Locanda

Ahir diumenge, després del mercat del encants i del carnaval, vam anar a menjar una pizza a la Locanda, Empuriabrava. És una pizzería on tots són italians, chef inclusive. La decoració era en plan barroc-modern que tan es porta ara. Era acollidor, nosaltres vam seure en una taula a la terrassa de fora, coberta per vidre, s'estava molt bé veient passar la gent :)
Com a curiositat, segons ens va explicar la cambrera com va poder (era italiana), el nom de Locanda és com es coneixia als antics restaurants italians que oferien allotjament i menjars als viatgers en el passat.

Així que ahir ens en van oferir a nosaltres, per començar:

Unes olivetes verdes i morades macerades amb bitxo, cogombre i cebeta picant que entraven molt bé a aquella hora i per assedegar-nos una aigua amb gas "Ferrarrelle", una aigua provinent de Roma que ja us n'havia parlat la setmana passada en el post de la Pulcinella.


I de l'extensa varietat de pizzes que hi havia a la carta, algunes més atípiques, vam triar:

Una pizza amb tomàquet, bresaloa, parmesà, ricotta i rúcula. Feia molt bona presència, amb el relleu que adoptava la disposició dels seus ingredients. La combinació era molt encertada, tot i que pel meu gust, hi faltava ricotta, potser perquè m'agrada molt. La massa estava bé, no era excessivament fina i fins i tot et podies menjar les bores. Aquestes banyades amb oli picant casolà guanyaven i amb uns tocs sobre la rúcula de la pizza també, semblava un jardinet que havies de regar!
Per saber més: La bresaloa són uns fins talls de vedella curada durant dos o 3 mesos originaria del nord d'Italia, de la regió de Lombardía.

L'altra pizza que ens vam partir va ser la Carbonara: una fina i deliciosa crema de llet amb bacon i orenga.
La vaig trobar molt bona. És una de les meves preferides i costa trobar-la a les pizzeries. I això que és ben senzilla!

Ja ben satisfets amb les pizzes, que eren delicoses les dues i ben diferents vam passar al postre.
No sabia si fer-ne o no, però quan a la carta vaig veure el coulant, dic en faig!
I la veritat, no hagués calgut. 

No és que no fós bo, la xocolata és la xocolata, però si no surt la xocolata líquida de dins quan l'obres amb la cullera, no és un coulant, és una magdalena calenta de xocolata. I aquest no era precisament el típic volcà de lava de xocolata, tot i que la presentació si que era encertada. Em va decebre, amb lo que bé havia quedat amb les pizzes, a vegades un postre pot fer baixar el llistó del restaurant.
Tot i que en general mi è piaciuto! 

Restaurant La Torre

Després de gaudir del bon dia que feia tot passejant per la Fira de la Mel a Crespià, amb tantes flaires de les paradetes de menjar, vam arribar-nos fins a Maià de Montcal al restaurant La Torre. És un restaurant de cuina casolana, amb les típiques cadires de boga i fusta, estovalles de tela blanca amb els seus corresponents tovallons, una llar de foc. El lloc és senzill però molt acollidor i sempre tenen ple, millor encarregar! I la veritat és que no m'extranya amb la seva cuina.

De primer plat, vaig demanar uns calamars a la romana casolans. Quins calamars tan bons, un arrebossat molt ben aconseguit, cruixent i gens oliós i el calamar gens tiragunyós, boníssim! El plat era generós, hi havia com uns setze calamars, ho sé perquè ens els vam repartir entre el meu xicot i jo, mig de calamars amb mig de patates d'Olot :)

Les patates d'Olot artesanes, que consistien en dues làmines de patata tallada fineta, amb un farciment de carn guisada molt amorosa. Es desfeien a la boca. Estaven delicioses. No eren molt grans, tot i que al plat ens en van posar cinc.

De segon plat vaig triar magret d'ànec a la brasa, que és un plat que m'agrada molt i costa trobar-lo als restaurants, i més que te'l donin sencer com aquí. Va ser el millor magret que mai hagui menjat. Cuinat al seu punt, amb aquell toc que li dóna la brasa i amb el seu greix que tant exalta el gust de la carn. Encara recordo la sensació al posar-te'l a la boca, primer notes el sabor de la carn magre i conforme vas rossegant-lo vas notant el greix que amoroseix tot el tall de carn. T'evoques al plat mentre encara tens tot aquell magret per anar disfrutant :)

 També cal dir que el plat portava uns acompanyaments per estar a l'alçada del magret; unes patates fregides casolanes, un xic dolçes, pel meu gust, però això depen de la varietat de la patata. Tot i que estaven molt ben fetes, al punt d'olioses, i més aviat toves, però a mi també m'agarden així.
Els altres dos acompanyaments eren de verdura: un pebrot verd a la brasa, dolç amb aquell gust que deixa la brasa que tan bo queda amb el pebrot i unes rodelles de carbassó enfarinat i fregit, també boníssimes.

Faré una petita incursió per parlar del pa. No hi ha foto perquè, entre els quatre comensals que erem, va volar. I és que no era per menys. Un pa de barra d'aquells amassats, que agafes una llesca i ja veus pel pes que tindrà aquella molla esponjosa, de textura poc gomosa i cruixent, en fi un pa d'aquells que t'enrecordes. Es notava que el pa havia patit una bona reacció de Maillard ;)
Ah per cert, el pa el vam acompanyar d'un all-i-oli casolà, com tot en el restaurant. Picava lo just i necessari.

Ja per acabar, com a colofó final, de postre vaig gaudir d'un bon coulant de xocolata. Després d'una espera de deu minuts, que se'm va fer interminable ja que me l'esperava en candeletes, temps de coure'l al forn, vaig poder gaudir primer d'una gran bola de gelat artesana de sorbet de llimona que m'hi van posar d'acompanyament i després, vaig atacar el coulant, que a cada cullerada era una explosió de sabor. La primera cullerada, ja per trencar aquella espècia de madalena de xocolata lleugera i esponjosa, va fer sortir la xocolata fosa de dins i conforme l'anavés menjant n'anava sortint més. Pel meu gust jo hi posaria més xocolata a l'interior, tot i que així no es converteix en un postre que carregui, sinó que és més lleuger.

Tots aquests plats els vaig acompanyar amb aigua amb gas de Caldes de Malavella, per pair un xic aquest àpat tan frondós i a la vegada tan deliciós que vaig menjar.
Tots vam disfrutar molt amb tots els plats que vam triar, el meu pare amb els cargols, que també és un plat nomenat de la seva carta.