Em caso!!!!!

Ja s'acosta la data del casament!!!!

Ara sí que aquest dissabte dia 14 d'abril a les 12.00 del migdia comença tot, el dia més esperat ja haurà arribat!

Tots comencem a estar més nerviosos, espero que tot surti bé, la teca :), la cerimònia civil, els convidats...

I el temps que no ens falli i faci un sol guapo guapo :)

El Gat Negre

Seguim amb el comiat!

Embotits ibèrics

Per sopar em van portar el Gat Negre, és un local molt cuco de Mollerussa. És un gastrobar, la carta es compon d'una sèrie de tapes fredes i calentes, no saps quina triar entre varietat i quantitat. Les van canviant, segons la temporada, en part per no oferir sempre el mateix i que la gent no s'aborreixi, i en part, també molt bé per part seva, per aprofitar els productes de temporada. Això vol dir productes bons i frescos :) M'agrada!

Patates braves

Si vols pots fer menús de tapes, en tenen tres de diferents amb tres preus també diferents.

Nosaltres vam agafar plats de la carta.

Vam triar dues amanides, una amb escarxofes i ceps amb una vinagreta de nous i avellanes  i l'altra de tonyina.

Arrós amb calamarsons

Eren molt bones les dues, les escarxofes ben tendres, el mesclum d'enciam amanit amb la vinagreta de fruits secs també molt bo i els ceps, com no, una delícia.

Verdures cruixents amb romesco

Quan a la de tonyina també era bona, amb trossos de llom de tonyina i ceba caramelitzada, molt encertada la mescla. I amb la seva corresponent vinagreta.

      
També vam caure a la temptació d'una plat d'embotits ibèrics amb coca de vidre. Que bo!
Hi havia llom, llonganissa, xoriç i pernil. Lo més bo el llom i el pa, calent, tallat fi, sucat amb pa amb tomàquet o oli, entrava sol.

Vam seguir amb unes patates braves. Salsa a part. Bona, tenia el seu punt just de picant. Costa fer bé una salsa brava.

Continuem amb una fondue de formatges, correcte. Original els mini panets d'anous amb què sucaves els formatges fosos.

Una paelleta d'arrós amb calamarsons, no n'havia menjat mai. Tenia un gust potent i bo.

Ja per acabar, unes verduretes cruixents, espàrrecs, carbassó, albergínia, ceba i tomàquet a la graella amb força oli i acompanyat de romesco o all-i-oli.

I, no podia ser menys, que millor que acabar un bon sopar que amb un bon postres com és el coulan de xocolata negre, acompanyat de gelat artesà de ferrero rocher.
La veritat un dels millors coulans que he menjat mai. Calent, amb la proporció justa de xocolata calenta que et va sortint, com un volcà,  i acompanyat del millor gelat que pogués ser, de ferrero. El meu preferit. Però, és que , a més, era boníssim. Conforme te'l menjaves notaves ben bé la textura dels bombons ferrero al gelat, la part cruixent de galeta que tenen.Una delícia!

El dinar del meu comiat :)

Safata amb guarniments

Dissabte passat, dia 7 d'abril de 2012, les nenes de Vic em van preparar el meu comiat de soltera sorpresa!!!

Mesclum d'enciams

Ja que el dissabte 14 d'abril em caso!

Tagliatella gegant :)

A les set del matí, segons instruccions d'un e-mail que em van enviar el dia abans, jo ja tenia la maleta feta, amb tot el que m'havien encomanat portar i a més esmorzar per tres persones.

Així a mig camí vam parar a esmorzar un tall de coca de Cola-Cao, que en tinc la recepta aquí al meu blog, i cafè amb llet que havia preparat.

Salses pesto i quatre formatges

No sabia on anàvem i el meu cap anava pensant a veure si passem per aquí vol dir que anem a...
Uix ara ja no podem anar aquí perquè ens hem desviat i així anar fent, fins que vaig tenir clar que anavèm cap a terres lleidatanes :)
Em va agradar molt tot, començant per l'spa a Mollerussa i acabant pel coctail de San Francisco que vam fer després d'un bon sopar. De fet ens vam acomiadar el diumenge al matí,  tot esmorzant unes magdalenes amb cafè i llet i coca i brunyols que havien sobrat, tot parlant del casament i altres temes.

Pasta amb les dues respectives salses

I això de l'spa em va venir molt bé per relaxa'm un xic, ja que a falta d'una setmana del casament, sempre va bé un xic de relax, també per desconectar em va anar la mar de bé!

Per dinar, a casa d'una d'elles, vam fer-nos primer un vermutet, ja que veníem relaxades i "afamades" de l'spa. Això d'estar en remull al jacuzzi, xorros a la dutxa, llits d'aigua, fa entrar gana :)

Nata amb maduixes ;)

Doncs res vam agafar unes patates normals i unes de pernil (que bones que són, sempre em perden), unes olivetes, escopinyes i un kas de llimona, que feia que no bevia aquesta beguda refrescant, està bona. Ens el vam prendre a la terrassa, tot prenent el sol.

Després ja vam anar per fer-nos el dinar, una plata amb diferents guarniments: carrota, cogombre, palets de cranc, blat de moro i dauets de formatge feta. Tot això per acompanyar les diferents varietats d'enciam (escarola, canonges, rúcula) que hi havia i amanit amb vinagre de Mòdena en crema o líquid a gust de consumidor i oli d'oliva verge!

Brunyols

Posteriorment, la pasta, tagliatella d'aquella tan ample, molt bona, combinada amb salsa, o de quatre formatges, o bé de pesto. Les havien comprat al Mercadona i estaven molt bones. Jo vaig fer meitat i meitat, així les vaig poder provar totes dues.

Ja per acabar l'àpat, unes maduixes plenes de nata amb esprai i com no, no podien faltar per Setmana Santa, brunyols de l'Empordà casolans fets per una de la colla. Eren molt bons també.

Un tallat per pair un xic tot això, que vam quedar ben satisfetes, en tots els sentits.

Una mica de tertúlia de la nostra per acompanyar el cafè i esperar per anar de compres. Unes compres curioses, em van agradar! ;)

Vam anar pel centre del poble, molt bufó, per cert.
I allà podia triar entre roba i joies, el que m'agradés i ho havia de pagar amb uns vals que posava que em casava i val per 20, 10, 40 euros, el que fos. Quan els hi donava a la dependenta posaven una cara...

Va estar molt bé.
Després de les compres vam fer un beure en una pastisseria dels voltants, tot esperant l'hora d'anar a sopar. Jo ja estava pensant a veure on em porten, jeje.
 

M'ha tocat!

Fa uns dies em va tocar el sorteig que feina l'Elena del blog "Al pot petit hi ha la bona confitura". I segur que té raó aquest refrany, perquè al paquetet que em va enviar hi havien coses moníssimes.
Un anell en amb un  pastisset molt bufó, fet artesanalment, guapíssim.
Un mocador de color rosa, el meu preferit.
I un collar amb una maduixa de feltre, rosa també, com no.
Preciós tot, moltíssimes gracies, em va fer molta il.lusió rebre aquests regals quan vaig veure el sobre de correus! :)

Pastís de poma

Avui farem un pastís molt senzill i ràpid de fer. És sa, ja que pràcticament quasi tot està fet a base de poma i no porta molta farina ni sucre.

Ingredients:

• 100 g. de farina
• 2 ous
• 100 g. de sucre
• 1/2 got d'oli
• 1/2 got de llet
• 1 cullerada de llevat
• 1 kg de pomes
• Mantega

Elaboració:

Primer de tot escalfem el forn, sense aire, a 180ºC.
Batem l'ou amb el sucre, l'oli i fins que quedi tot ben integrat.
Després afegim la farina on hi haurem barrejat el llevat i ho tamitzem.
Hi afegim la llet i ho barregem tot.
Per altra banda, pelem les pomes i les tallem a làmines fines. Disposem la poma talla a làmines al fons d'un motlle prèviament untat amb mantega i hi evoquem la massa anterior i ho enfornem a uns 180 ºC una mitja hora o trenta cinc minuts.
Quan el pastís estigui fornejat el deixem refredar abans de desmotllar-lo.

La veritat és que queda un pastís molt bo. Jo que no sóc de poma cuita, no m'agrada, en canvi aquest pastís el trobo deliciós :)

Pastisset dolç pel 23!

El dia 23 de cada mes és un dia especial però el d'aquest mes de març encara ho és més...

I per celebrar-ho, res millor que un bon postres de xocolata d'una pastisseria artesana, on sempre hi compren els meus pares

Era boníssim, una xocolata fina, amb un gust delicat, i la mousse de dins exquisida també, sense paraules ;)

Espaguetis amb formatge blau i nous

Fa dies ens varen donar unes nous bones bones :)
D'aquelles tan dolces, així que vaig pensar en aprofitar-les fent-ne una salsa per la pasta. Afegint'hi un formatge blau i ja ho tindríem!

 
Ingredients per a dues persones:


- 200g. d'espaguetis en cru
- 4 nous
- 100g. de formatge blau
- 1 raig de llet
- sal
- pebre
- oli d'oliva verge extra
- un polsim d'alfàbrega

Elaboració:

Posem una olla amb aigua a bullir, amb 1 litre d'aigua per cada 100g, d'espaguetis. Hi afegim un xic de sal i un raig d'oli a l'aigua de bullir. Quan bulli hi afegim els espaguetis i els coem seguint els minuts que indici el fabricant. Sempre deixant-los al dente. Una vegada bullits, els colem.

per altra banda posem al Bany Maria, el formatge blau i un raig de llet i ho anem desfent fins que ens quedi una salsa relativament espessa. A gust de consumidor, en aquest cas. Una vegada llesta la salsa, la barregem amb els espaguetis, hi afegim un polsim d'alfàbrega i pebre i les nous trossejades al cim. Ho amanim amb un bon raig d'oli i a dinar s'ha dit!

Bon profit :)
 

Calçotada

I per fi arriba l'hora de fer la tan esperada calçotada. I és que m'agraden els calçots, i almenys, una vegada a l'any, durant l'època, s'han de menjar!

Teula de calçots amb la preuada salsa

Aquesta vegada vam anar a la terra dels calçots a Valls, concretament al Plà de Santa Maria, al Restaurant Masia del Pla.

Primer de tot ens van donar uns pitet, gentilesa de la casa, te'ls pots endur com a record.

I anem a la teca, primer un xic de vi de la casa en porró i aigua de Les Creus. Més tard cava brut Nature.

Carn bona amb guarnició

Vam fer el menú de la calçotada que consistia en:

- Calçots (cuits amb sarments) i acompanyats amb la seva reconeguda salsa romesco artesana i servits amb la tradicional teula.
Justament a les bodegues ens havien explicat el que eren els sarments, que són branques de cep de vinya i és, precisament, amb el que es couen i escaliven els calçots. Eren deliciosos i la salsa bonissima també, vaig menjar tants calçots com salsa tenia, i és que valia la pena acabar-la sucant'hi el calçot al màxim.

Crema catalana de la casa

- Llonganissa (botifarra) i botifarra negra de Valls a la brasa amb fesols i carn de xai de l'Alt Camp a la brasa amb guarnició de carxofes a la brasa, tomàquets també a la brasa i patata al caliu.
La carn era bona, la botifarra magre i un amb un toc picant, la botifarra negra, diuen que també era bona, sense greix, jo no la vaig voler provar, no em venia de gust i això que m'agrada la que menjo aquí. I el xai també estava bé, les costelles amb aquell bon gust de brasa.
Vam quedar tots amb una olor de fumat, bona però :)

Safata de maduixes amb nata

- Postres especials casolans; una crema catalana realment bona, pel meu gust hi faltava sucre cremat. M'agrada que hi hagi una capa que hagi de trencar amb la cullera, i en canvi, aquí no calia, però bé, el sucre tampoc és sa ;)
Com a més a més, ens van servir una safata amb pilonets de maduixes amb nata i xirop de maduixa, un pel massa dolç però bo. I una teula casolana molt bona i fina.

Vam acabar amb un tallat i copa, els demés, jo amb el tallat ja feia!

La veritat és que vam menjar bé i vam passar una bona estona i és que els calçots són per això, sinó llegiu-ho:

És realment fascinant descobrir com d’una simple curiositat poden néixer tradicions tan arrelades que sembla que hagin existit tota la vida. Les calçotades en són un clar exemple. Si una població pot sentir-se orgullosa per ser el bressol dels calçots aquesta és Valls. Sembla ser que a finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que va acabar donant nom al calçot. Diuen, a més, que va ser ell qui també va trobar la fórmula per a la millor salsa d’acompanyament de la preciada verdura. I així, com qui no vol la cosa, un humil pagès va propiciar les primeres trobades íntimes de famílies vallenques, les quals més endavant acabarien generant les grans trobades entre calçots. És per això que les calçotades són més que un àpat, són la perfecta excusa per fer festa a l’aire lliure, entre amics i familiars, per embrutar-se sense haver de donar explicacions i per allargar fins al capvespre una jornada de joia i alegria.

Font: http://www.menudiari.com/blog/la-calcotada-mes-que-un-apat.html