Taronges @LaArroba al tajín

Des de taronges "La Arroba" m'han enviat una caixa de taronges i mandarines perquè les gaudeixi durant aquests àpats d'hivern. Dic gaudeixi perquè, cada vegada que pelo la taronja i sento aquella olor, noto el seu gust dolç i lo sucosa que està, se'm fa la boca aigua.

Taronges "La Arroba" són una empresa familiar valenciana amb una llarga trajectòria d'experiència en el cultiu d'aquests fruits a la qual se li suma una nova generació molt ben formada de joves agrònoms.

Cultiven de manera ecològica taronges, cultivades al Parc Natural de Turia, i mandarines.

Són bones soles com a postres i també permeten fer-ne diverses receptes sanes, com per exemple la que us vull presentar avui. Nosaltres les hem amanit amb tajín, una mescla d'espècies formada per xile mòlt, suc de llimona deshidratat i sal. El que hi aporten és un gust més potent a la taronja i amb un toc picant.

Senzillament s'ha de pelar la taronja i tallar-la a rodelles a punt per espolssar-hi el tajín a gust de consumidor.

Nota curiosa: els mexicans, des de l'època pre-colombina que tenen per costum consumir xile amb les fruites i les verdures.

[#Cervesa] @moskadegirona - Torrada

Nom: Moska de Girona - Torrada

Marca: Moska
Tipus: Torrada
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, flocs de civada, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/

Aspecte: De color fosc, tipus ambre, una mica tèrbola. Pot recordar al caramel.
Aroma: Acaramel·lat, dolç i suau.
Gust: marcat, amargant amb un punt dolç, on es nota el torrat. Un cop empassat el primer glop, deixa un punt dolç persitent.
Cos: Força cos, escumosa i agradable a la vista. No es veu massa líquida.

Comentari: Per a aquells a qui agradi les dobles maltes tipus Voll-Damm, poden trobar aquí una alternativa de km 0 i artesana. Tot i tenir un gust amargant, personalment no el trobo tant pronunciat com una doble malta ja que té el punt acaramelat més típic de les artesanes.
Això sí, aquesta cervesa, tal i com diuen en algun altre anunci de tv, és per agafar-s'ho amb calma i gaudir-la tranquil·lament amb en bona companyia, ja que amb els seus 6º que té, fa que fer-se'n més d'un parell, ens ho puguem notar a l'hora d'aixecar-nos per anar a pagar. ;)

Un plat mexicà, Xilaquiles

Els xilaquiles és un plat típic de Mèxic fets a base de trossos de "tortillas" de blat de moro fregides.
A casa ens agrada cuinar altres tipus de cuina, a part de la nostra. Sempre penso que el fet de viatjar t'obre fronteres gastronòmiques.

         
En aquest cas hem fet uns xilaquiles banyats amb salsa de xile verda. Hi hem afegit també pollastre desmenussat, formatge i llet agria, anem a veure-ho!

Ingredients per a 2 persones:

• 10 "tortillas" de blat de moro petites
• salsa de xile verda
• 1 petxuga de pollastre desmenussada
• formatge Mozzarella
• llet agria
• sal i pebre

Elaboració:

Primer de tot posem el pollastre a fregir ben salpebrat. Una vegada ben ros el desmenussem.

Ara anem per fregir les "tortillas" tallades a trianglets petits.

Hi afegim la salsa de xile verda, que ja tenim en llauna, el pollastre desmenussat, trossos de Mozzarella i finalment la llet agria.*

* Per fer la llet agria, posem en un got llet i vinagre i deixem unes hores fins que la llet es talli.

El plat se serveix tal qual, nosaltres el vam acompanyar amb un guacamole artesà, fet amb un advocat, mitja ceba petita, un tomàquet madur i un xic de coriandre. Tot ben picat i servit amb natxos.

Restaurant Antaviana

Aquestes passades vacances de Nadal, que per cert fa 4 dies que els gaudiem i ja semblen que en facin molts més, vam voler provar dos restaurants que teniem pendents. Un era Can Badó, del qual ja us en vaig parlar en un post anterior i ara us explico la nostra experiència al Restaurant Antaviana.

Per aquest restaurant teniem moltes expectatives creades ja que ens n'havien parlat molt bé i havíem sentit bons comentaris. Es tracta d'un restaurant de Km0 Slow Food, així doncs podem trobar cuina de proximitat feta amb cura.

El local és molt cèntric, situat gairebé al davant del Museu Dalí de Figueres. Amb un menjador renovat, amb molta presència de fusta i molt ben decorat. Elegant però informal.

Nosaltres vam fer el  menú diari de migdia que consisteix en 3 primers, 3 segons i 3 postres a triar, amb l'aigua i una copa de vi inclosa.

 Un 10 per la seva carta de vins, optant pels de casa, de la D.O. Empordà, fins i tot en el menú.

 El preu del menú és de 16 euros i hi podem trobar:

Un pica pica a base de patates xips i olives.

- Macarrons amb bolets: me'ls esperava diferents.

Eren correctes, al dente, amb una salsa de tomàquet artesana i uns pocs talls de bolets.

Servits amb una mica de formatge ratllat per tirar al cim.

- Entrecot de bou amb salsa de formatge: la carn era bona, ja que el bou té aquell gust mantecós que tan m'agrada.

La salsa de formatge ben feta. Hi combinava bé amb el bou.

Anava acompanyat de patates palla, un toc original.

I de postres:

- Taronja amb mousse de xocolata: una base de taronja laminada i al mig la mousse, ben aconseguida, tant de textura com de gust, amb intens gust a cacau.

- Banda de pera, avellanes i crema de caramel: molt fi aquest postres. Molt equilibrat, res predominava en excés.

Em va agradar molt, tant per la seva originalitat com pel gust i la combinació d'ingredients.
 

En resum la relació qualitat-preu del menú és bona, tot i la decepció dels macarrons. Suposo que també depèn força del menú que s'escaigui el dia que hi vagis, que l'encertaràs més o menys.

Amanida tèbia de gambes i bolets

Avui us presento una amanida, que tots sabem que es poden fer amb molts d'ingredients diferents. Aquesta la farem una mica més sofisticada, ja que hi incorporarem gambe si bolets i, a més, la farem tèbia, que ja estem a l'hivern.

Ingredients per a una amanida:

• mesclum d'enciam: escarola, canonges, rúcula i xicoira
• 2 tomàquets xerry
• 1 carrota ratllada
• 100 g. bolets aproximadament, rovellons en el meu cas
• 3 gambes vermelles

Per a fer la vinagreta:

• oli d'oliva verge extra
• vinagre de mòdena
• el suc de coure les gambes
• el suc de coure els bolets
• sal i pebre negre

Elaboració:

Repartim el mesclum d'amanida en un plat i hi incorporem la carrota ratllada i els tomàquets xerry partits per la meitat.
Per altra costat, rentem els bolets ben nets, els tallem a tires i els fregim amb un raig d'oli d'oliva. Una vegada cuits els reservem i guardem el suc que deixin anar.
En una altra paella hi fregim les gambes, volta i volta, que no quedin seques i les traiem del foc.
Incorporem els bolets repartits pel plat i les gambes, tot calent.
Fem la vinagreta  amb l'oli sobrant de coure els bolets i també el de coure les gambes. Hi afegim viangre de mòdena, oli d'oliva, sal i pebre i barregem tot.
Evoquem la vinagreta sobre el plat muntat d'amanida i servim.

És una amanida resultona, fàcil de preparar i molt gustosa, ja que el fet d'incorporar-hi els sucs dels bolets i les gambes hi dóna un gust especial.

I amb aquesta amanida participo a la llista de "7 amanides per començar bé l'any" del blog "To be Gourmet". M'agradria que pogués ser la que ocupés el setè lloc :)

Entrepà planxat de gall d'indi i mozzarella amb cogombrets i mostassa dolça

Ara estan de moda els entrepans planxats, o almenys a m'ho sembla a mi ja que a molts bars i/o foodtrucks és habitual veure'n a la carta.

Nosaltres hem imitat precisament un entrepà que varem menjar aquest passat estiu però amb el nostre toc personal. Anem a veure com es fa!

Ingredients per a 2 entrepans planxats:

• 4 llesques de pa rodó
• 4 talls de gall d'indi a la planxa ben salpebrat
• mozzarella
• mostassa dolça
• cogombrets en vinagre
• mantega o margarina

Elaboració:

Primer de tot fem el gall d'indi a la planxa ben salpebrat.

El marquem volta i volta.

Disposem el gall d'indi sobre el pa i hi afegim la mozarella tallada a rodelles, els cogombrets també tallats i la mostassa dolça al nostre gust.

Tanquem el sandwich i l'untem amb la mantega per tal que agafi color i aquell gust i cruixit caracteristic de la mantega torrada.

Posem l'entrepà a l'aparell per planxar-lo i el deixem fins que el formatge estigui ben fos i el sandwich estigui dauradet.

Queda un entrepà bonissim i els cogombrets li donen un punt molt saborós, al igual que la mostassa. Proveu-ho a casa i sinó us acaba de fer el pes, canvieu alguns ingredients, tot s'hi val!