7/12/15

Mas Tapiolas @salleshotels

Aquest cap de setmana passat hem gaudit d'un cap de setmana de spa al Mas Tapiolas, de Santa Cristina d'Aro. Una masia molt comfortable envoltada de naturalesa i de tot tipus de luxes: una àmplia zona de spa, Pitch&Putt, restaurant de cuina catalana i especialitats de temporada, així com productes locals, piscina exterior i amplis jardins.

Les habitacions són molt espaioses i amb bones vistes a la Vall de Solius, al Baix Empordà. Un detall en el bany són els sabonets de Tous que posen, m'encanten :)
La veritat és que ens va agradar molt tot.


Primer vam baixar a l'Spa, equipats amb el barnús i les sabatilles que el mateix hotel et proporciona, i posteriorment un casquet també abans d'entrar.
Després d'unes dues horetes de relax entre les seves aigües, vam pujar a l'habitació per fer-nos una dutxa i baixar al restaurant, ja que teniem reserva per les 21h.


Ens van oferir un Menú Pitch&Eat  amb tres primers, tres segons i tres postres a triar.


D'aperitiu un kir Royal ben fresc i bo. Entra molt bé ;)


Per acompanyar unes olives i uns tomàquets xerry farcits de formatge de cabra amb xampinyó amb brots d'alfalsFins i delicats.



Com a primer plat vam optar per uns calamars a la romana amb bouquet d'amanida. Un plat molt abundant.


De segon un confit d'ànec amb reducció de ratafia amb purè de poma a la menta. Un acompanyament ben pensat amb el confit.


Jo aquí vaig demanar un petit canvi del purè per verduretes, i em van posar una generosa quantitat de verdura a la brasa.
La salsa que estava molt ben aconseguida, me la van servir a part.


De postres vam fer una crema catalana cremada amb carquinyolis. Correcte tot l'àpat.


Per beure vam fer aigua amb gas ben fresqueta i en el servei de pa oferien: pa de nous i panses, que ès el que vam triar, bonissim, de cereals, xapata o integral.


L'àpat ens va satisfer molt, sobretot quantitativament, ja que no ens esperàvem tant de menjar per sopar.
La relació qualitat-preu del menú està molt bé.
El personal, tant de l'hotel com del menjador, molt amable i atent.


L'endemà, al buffet d'esmorzar, perfecte. Tot de taules distribuides  a l'antiga cuina de la masia, cosa que li conferia un toc molt bufó.
Taules amb embotits variats: llonganissa, xoriç, llom, pernil dolç, bull blanc i negre i diferents tipus de formatges. Per a combinar tenies tot tipus de pa: xapata, panets, de motlle normal o integral.


També hi havía ous ferrats, remenats, truita de patata i ceba, bacon, salsitxes i espàrrecs verds.

De brioxeria: croisants de xocolata, de cereals, de mantega, napolitanes de xocolata i crema, pastís de poma, forats de donuts.
Tot tipus de melmelades i xocolata d'untar, per als més llaminers.

Per als més sans disposaves de iogurts variats i tot de fruita tallada: pinya, kiwi, taronja, meló, entre altres, I també ametlles crues i granola, així com aigua amb gas ben fresqueta.

Per beure tot de sucs, el de taronja natural i fresc un luxe, acabat d'espremer. També hi havia cafeteres per als amants del cafè amb la seva galeteta o xocolatina d'acompanyament. I llet de soja, desnatada o normal per a fer un bon cafè amb llet o fins i tot xocolata, ja que disposaves de sobrets de xocolata en pols.

En definitiva un esmorzar de luxe en uns espais molt acollidors i amb molt d'encant, com a tot l'hotel en si.

4/12/15

#Gastronomia de Londres


La gastronomia londinenca es composa de diversos plats adaptats al clima de l'illa, tot i que ha rebut moltes influències de cuines d'altres llocs, sobretot de la xina i la índia.


També ha incorporat molt de menjar fast food, provinent dels EUA. Suposo que al no tenir molts plats propis ha anat incorporant menjar d'altres parts del món.


Alguns plats que tenen són el Roastbeef, que se sol acompanyar de Yorkshire Pudding, considerat el plat nacional de la Gran Bretanya. Les empanades, de carn i/o verdures,  també hi són molt presents a la seva cuina. Les podem trobar com a "pies" sent així més tipus pastís d'empanada.

De carn també tenen un altre plat, la "vedella Wellington", un filet conegut així per la victòria de Wellington a Napoleó a la batalla de Waterloo al S.XIX.


Les mongetes amb tomàquet, conegudes perquè les serveixen al famós esmorzar anglès, acompanyant bacon, salsitxa i ous ferrats i el qual ara s'ha agafat la moda americana d'oferir-lo com a brunch.


Un dels primer plats a comercialitzar com a "menjar per emportar" va ser el conegut "fish and chips", el qual varis restaurants de la ciutat l'ofereixen. No obstant, com tot, només alguns són bons i ben fets. Elaborats amb peix fresc i arrebossat al moment, sempre acompanyat de patates fregides i una salsa tàrtara.
El peix que ofereixen sol ser bacallà o abadejo. Cada any es tria un restaurant que obté el premi del millor Fish and chips de la City (National Fish & Chips Award).


Quant als formatges destacaríem el Cheddar i l'Stilton. Ambdós oferts per a combinador el seu pulled pork.


Com a postres destacaríem el pastís de poma, el qual acostumen a menjar-lo calent. I també els brownies i els fudges, una espècie de caramel provinent dels americans.


No podem deixar de costat dos costums molts angleses, el té anglès de les cinc, antigament pres només per les classes altes, acompanyat per pastes de mantega i la cervesa de la tarda en un dels molts pubs que es reparteixen al llarg de la ciutat. Tots reunits amb una bona cervesa, d'alta fermentació normalment (cervesa ale),recent havent plegat de la feina. Igual que aquí que pleguem a unes hores desorbitades del vespre que has d'anar a sopar directe alguns a dormir ja.


Un bon lloc on trobar la seva gastronomia i la de molts països en un mateix lloc és anar a un dels molts mercats que ofereix la ciutat. A cada barri es fan mercats, cada dia de la setmana en tenen repartits per la ciutat, només es tracta de mirar si et queda aprop per anar-hi a fer un mos. Et convenceran de seguida, els seus colors, les seves olors, la varietat de plats de diferents cultures és impressionant.


Podríem destacar el mercat de Camden Lock pel seu encant i la diversitat de cultures i també el de Borough, tant per la seva ubicació com per alguns dels seus plats.

  

2/12/15

[#Cervesa] @CervezaGRANA


Nom: Grana

Marca: Grana
Tipus: Torrada
Fabricant: Cerveza Grana S.L.
Origen: Lorquí, Murcia, Espanya
Fermentació: Alta
Grau: 5.2%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, llúpol i llevadura.
Mida: 33cl
Web: http://cervezagrana.com


Aspecte: De color marró molt pronunciat, d'aspecte similar a la mel una mica tèrbola.
Aroma: Acaramel·lat, dolç i suau.
Gust: Amb un toc dolç i gust no massa pronunciat, molt suau. Gens amargant.
Cos: De poc cos, escumosa amb el punt tèrbol però més líquida del que pot semblar a primer vista.


Comentari: Es tracta d'una torrada però de poc grau. A primera vista, pel seu aspecte marró fosc pot semblar de gust molt pronunciat, però al punt de tastar-la sorprèn per la seva dolçor i bon gust.
De bon beure, ens pot recordar al caramel, però amb un regust un toc amargant cap al final.
És sorprenent que tractant-se d'una cervesa torrada, tingui tant poc grau, el que permet consumir-ne un parell sense notar la possible "càrrega" que normalment ens suposen la resta de torrades.

Cerveza Grana és una empresa murciana amb molt poc recorregut dins el món de les cerveses, ja que va ser fundada l'any 2012 de la mà de Núria Abellán i Fernando Martínez com a resultat d'haver llegit diversos articles sobre el món de la cervesa i la floració d'empreses cerveseres que últimament estan sorgint per tot l'estat. Llavors estem parlant d'una empresa molt jove que ha aconseguit una bona cervesa en molt poc temps.

1/12/15

Castanyes torrades amb vi de panses de Mas de la Caçadora

Amb aquests freds a qui no li venen de gust unes castanyes torrades. Una menja senzilla, sana, nutritiva i lo suficient calòrica per aguantar la baixada de temperatura que ha fet aquests darrers dies.


Per a torrar les castanyes ho podem fer en una paella forada o millor encara si teniu barbacoa o llarg de foc, doncs el gust que li proporciona la flama és genial. Sinó en disposeu també le spodeu fer en un grill, com he fet jo, o bé al microones o forn, tot i en aquests últims no queden tan bé,


Abans de coure-les només s'ha de fer un trau amb el ganivet a la panxa de la castanya i anar-les coent a foc baix i remenant-les, que no es cremin.


Una vegada cuites les posem en un drap o una paperina, embolicades que no perdin l'escalfor i les anem pelant i menjant. Escalfen les mans, el cos i l'anima i si les acompanyem amb un vinet dolç encara més.


Nosaltres ho hem fet amb un vi de panses de Mas la Caçadora. Un excel.lent vi dolç per a tots aquells que siguin més llaminers. Aquest celler fundat l'any 2003 per uns amants del vi, produeixen a la comarca del Montsant, concretament al poble de Els Guiamets, sota la D.O. Montsant.
Conreen set varietats de vi, entre les 8'5 hectàrees que tenen, Carinyena, Merlot, cabernet Sauvignon, Garnatxa Negra, Garnatxa Blanca, Macabeu i Moscatell d'Alexandria.


Tota la seva producció prové de les seves vinyes velles i algunes modernes plantacions emparrades apostant per un conreu ecològic, sempre resepectant la natura i el paisatge.


Així doncs ja sabeu si voleu fer un bon vinet, podeu veure'n més informació a la seva pàgina web.

23/11/15

Cargols amb salsitxes i pebrot i tomàquet

Tots els plats que portin pebrot i tomàquet em solen agradar, el conill m'encanta, el pollastre també i ara l'hem combinat amb cargols. Anem a veure!


Ingredients per a 4 persones:

  • Cargols, 1 kilo
  • 1 llauna de tomàquet al natural
  • 4 pebrots vermells mitjans
  • 8 salsitxes
  • 4 talls de cansalada viada
  • 2 guindilles seques
  • oli d'oliva verge extra
  • sal i pebre


Elaboració:

Primer de tot posem els cargols, ja dejunats, en remull amb aigua i vinagre per tal de rentar-los ben nets. Repetim el mateix procediment fins a 3 vegades, és a dir, 3 aigues.
Una vegada nets els cargols, posem un raig d'oli d'oliva en una cassola i hi fregim la carn. Tot tallat petit, les salsitxes a rodelles i la cansalada a tires fines.
Un cop cuita la carn, la traiem i hi incorporem els pebrots tallats ben petits.
Deixem coure els pebrots i hi tirem el tomàquet. Salpebrem i acabem de coure. També hi posem les dues guindilles, així el plat tindrà un súbtil tot picant.
Afegim ara la carn i els cargols i remenem que tot vagi agafant color i es vagin impregnant els sabors. Una estona després apaguem el foc i ja ho tenim.


Un consell que us dono amb aquest plat és que el cuineu el dia abans de mnejar-lo, ja que així la salsa de tomàquet s'espessa i tot agafa un gust més bo.

Bon profit!

20/11/15

Risotto ràpid de formatge de cabra

A vegades no tenim massa temps per cuinar, però això no significa que no puguis menjar un plat com Déu mana :)

Us ensenyo a fer un risotto fàcil, ràpid de fer i amb ingredients que tots podem tenir a casa.


Ingredients per a una persona:



Elaboració:

Agafem una cassoleta i hi posem una cullerada d'oli d'oliva verge extra i posteriorment hi tirem l'arrós perquè el gra es torri una mica. Inmedietament hi afegim el brou en mica en mica, sense parar de remenar. Salpebrem.


Una vegada l'arrós s'hagi begut gairebé tot el brou, aproximadament passats uns 15-20 minuts, incorporem el formatge a la cassola i remenem que es desfaci i es barregi amb l'arrós.
Emplatem i servim.


Bon profit!