15/5/15

Bròquil amb beixamel

Aquesta recepta d'avui potser és més típica d'hivern però quan et sobra una mica de bròquil sempre pots preparar-lo amb beixamel i cundeix més. A part de ser més bo per a aquells que no els hi agradi massa aquesta verdura crucífera.


Ingredients per a 1 persona:

  • bròquil, la quantitat que en tinguis sobrant
  • beixamel*
  • formatge emmental ratllat
  • mantega

* Per a fer la salsa beixamel, agafarem la mesura d'un got de llet i una cullerada sopera plena de farina.
Posarem un xic d'oli d'oliva en una paella a escalfar i hi afegirem le llet. Quan aquesta estigui calenta hi incorporem la farina sense parar de remenar. Hi posem sal i un toc de nou moscada i quan tinguem la farina ben cuita i la beixamel ben lligada, apaguem el foc.

Elaboració:

Posem el bròquil en un bol apte pel forn, jo vaig fer servir un de Pyrex. Evoquem la salsa beixamel al cim, una generosa quantitat de formatge ratllat i bocins de mantega perquè es gratini.
Gratinem al forn fins que la capa de formatge vingui rossa i ja ho tenim.


Comentari dietètic:

El bròquil és una verdura molt sana i amb poques calories. Es tracta d'una bona font de fibra i de vitamina C, més que un cítric sempre i quan el cuinem poc.
També conté la vitamina B9, important per prevenir l'espina bífida a l'embaràs així com la B1 i la B3, ambdues necessàries per al funcionament nerviós.
Ara de cares a l'estiu ens aporta una bona dosis de provitamina A (betacarotè), que ens ajuda a posar morenos.
Quant a minerals, és la verdura que més calci aporta. Trobem també ferro, que ens va bé en casos d'anèmia, magnesi, pels músculs, potassi, de gran efecte diurètic i sofre, que li confereix el gust i olor característic.
Aquesta verdura flatulenta que a vegades evitem té un efecte anticancerigen reconegut.

12/5/15

Experiència El Graner: El gall d'indi, un producte bo i saludable


Ara s'acosta l'època on tothom vol cuidar la seva dieta per lluir el biquini de l'estiu. Això comporta fer alguns canvis a la seva alimentació i triar aliments sans com les amanides, les verdures, les fruites, carns magres, peix blanc i ous.
Com a carns magres trobem un embotit molt conegut i que ens va perfecte tant per fer entrepans lleugers com per a posar-lo a les amanides i fins i tot fer-lo volta i volta a la planxa.

Amb la meva Experiència El Graner he pogut descobrir el procés d'elaboració d'aquest pit de gall d'indi embotit.


El negoci familiar de Marcel Puigmal ha trobat en els seus dos fills, en Marcel i en Francesc, la continuïtat, la innovació i la seva pròpia reinvenció en forma d'El Graner, un nou obrador d'uns 200 m2 de superfície equipat amb tecnologia d'última generació, grans professionals, l'experiència de tota una vida dedicada al sector i situat a l'Empordà.

Disposa d'una gran varietat de productes distingint-se aquests en dos tipus ben diferenciats: embotits cuits i els curats.

D'embotits artesans curats trobem el fuet, la llonganissa, llom ibèric i Duroc, entre altres.
I com a embotits artesans cuits tenim el pernil, gall d'indi, patés, foie migcuit i botifarres.

A més a les seves carnisseries a part de tota l'extensa gama d'embotits artesans podem comprar carn autòctones, pollastre de pagès criats per ells així com una línia de productes sense gluten ni lactosa.

Experiència El Graner consisteix en l'oportunitat que m'han brindat per tal de poder visitar les seves instal.lacions i assistir al procés complert d'elaboració d'un dels seus productes, des de la recepció de la carn, passant pels les diferents etapes a que és sotmès, fins al seu envasat per a la posterior venda. Aquest mes l'embotit cuit triat ha estat cas del gall d'indi.

Anem a veure tot aquest procés començant pels ingredients emprats:
  • sal comuna
  • sal activa
  • ascorbat, conegut també com a vitamina C (funció antioxidant)
  • citrat
  • dextrosa (forma de sucre)
  • tripolifosfat (conservant)
  • actifiber I, es tracta d'una fibra vegetal de bambú i pell de cítrics i patata
  • aigua

I a continuació els passos que han seguit per a la seva elaboració:

1. Primer de tot entra el pit de gall d'indi a l'obrador, on es poleix bé traient-li els greixos i les venes.


2. Posteriorment es posa en salmorra (aigua i sal) i s'introdueix en un bombo buit, el qual serveix per fer un massatge a la carn de gall d'indi durant unes 4 hores aproximadament.


3. Una vegada el traiem del bombo es deixa reposar 4 dies en una càmera frigorífica.


4. Ara arriba l'hora d'embotir-lo en una tripa tèxtil (permeable per a productes cuits)

5. Un cop embotit, s'envasa al buit i se li fa una cocció al bany Maria durant unes 4'30 h.

6. Finalment se li fa un refredament ràpid a 0ºC que es manté durant 2 dies.


Finalment us deixo amb un apartat que a tots ens interessa que és el contingut calòric del gall d'indi. Com observareu es tracta d'un embotit ben magre i amb poques calories. Ideal per a fer entrepans i amanides i que agrada a petits i a grans. Us deixo amb la informació més detallada del producte:

La Crema Canela @BEANDILANA

De tant en tant ens agrada anar a Barcelona i passar-hi el dia. Ara feia temps que no hi anavem i trobavem a faltar un dels restaurants del Grup Andilana, que són una sèrie de restaurants dividits per tot Barcelona, un a Girona i també a Palamós.

Un dels nostres preferits és el Restaurant El Blanc a Girona, hi hem anat moltes vegades i ens encanta la seva decoració, el bon servei, els seus plats i el seu ambient decorat amb ampolles de vidre de colors i sofàs blancs.

I a Barcelona des que vam provar per primera vegada La Crema Canela, ja ens va convèncer. I és que tots els restaurants d'aquest grup tenen una estètica que atrau i la bona relació qualitat preu que ofereixen també és excel.lent.

La Crema Canela és una antiga botiga de queviures on encara conserva les lleixes amb alguns productes que s'hi venien. Convertit ara en restaurant, és petit, llarg i estret però t'hi fa sentir molt a gust. Alguns trets d'interiorisme d'aquest restaurant ens recorden al Blanc.


La seva carta és força extensa, a triar entre una gran varietat de plats freds, com amanides diverses, també arrossos, pastes, peixos i carns.
De postres també disposen d'una llarga llista.


D'entrant, com que haviem esmorzat més copiós i tard, vam obtar per partir-nos un risotto de pesto. Una meravella, servit amb un plat de ceràmica blanca molt bufó i decorat amb dos grisinis. Un arrós cremós ben gustós amb el pesto i el formatge fos, una delícia pel paladar.


I de segon, nosaltres tenim un plat predilecte que ja menjaven al restaurant El Blanc, fins que, no se per quin motiu, el van excloure de la carta, i és el Bou amb parmesà i rúcula. Dos talls de carn de bou servida amb virutes de parmesà, rúcula i mitja ceba al dente. Un plat molt bo, i una carn molt tendre que combina molt bé amb el formatge, la ceba i la rúcula.


Com a postres un clàssic, el coulant de xocolata, però és que d'aquesta casa m'agrada molt. Servit amb un fons de xocolata fosa i decorat amb una fulla de menta i un gra de raïm. És un volcanet de lava de xocolata, molt fina.


11/5/15

Brunch a @StrataBakery #Barcelona

Ara està de moda fer un brunch. Sovint la gent queda fer anar a fer-ne un, però sabeu exactament de que es tracta?
La paraula brunch prové d'un neologisme a partir de la unió entre la paraula anglesa"breakfast" (esmorzar) i "lunch" (dinar). Normalment es fa els caps de setmana per a tots aquells que vagin a dormir tard el dia anterior i per tant al dia següent no esmorzin i passin directament a dinar, és a dir a fer un esmorzar-dinar que seria un brunch.


Així doncs a molts llocs de Barcelona elaboren aquesta nova moda. Nosaltres vam provar el que serveixen al Strata Bakery, un petit local molt acollidor i amb un toc romàntic ubicat  l'Eixample.
Només entrar ja et quedes embaladit amb els pastissos artesans que fan, de pastanaga, el famós Red Velvet que fa goig de veure, de xocolata, entre altres. També tenen galetes, muffins, plumcakes, la veritat és que tot feia bona pinta.


Nosaltres vam anar decidits a tastar uns dels diferents brunch que ofereixen; el saludable, amb iogurt i fruita natural, el continental, amb torrades, mantega i melmelades, el Royale, que és el que vam agafar nosaltres i un d'igual però amb pernil salat enlloc de salmó.


El servei és agradable i l'espai tot i que petit, ben decorat i amb música suau, un ambient molt agradable per començar el dia degustant el brunch que consistia en:

- Torrades amb formatge cremós untat, salmó fumat, dos ous poché al cim i salsa holandesa. Acompanyat de mesclum d'enciams i tomàquet cherry.
Per beure un suc de taronja i un capuccino ben servit amb un cor i de gust intens, amb un caramel de tofee per endolcir-lo una mica.


A la gran ciutat sempre trobes coses diferents i la veritat és que ens va agradar poder degustar aquests ous benedict, que combinaven molt bé amb el formatge, el salmó i la salsa holandesa. Sobretot quan el rovell de l'ou surt cap a fora i t'envaeix els altres ingredients.


Un bon inici de dia i agafant energia per passar el dia per Barcelona, tot passejant, visitant l'exposició de Pixar, dinant a un dels nostres restaurants preferits prop de la Plaça Reial i acabant el dia amb el musical de Sister Act al Tivoli.

6/5/15

Patates al cajún

Les patates ens agraden de totes les maneres; fregides, al forn, guisades, en purè, en xips i fins i tot bullides.

Donen molt de joc a la cuina, combinen bé amb tot, carn, peix i ous i admeten moltes combinacions.

Nosaltres les hem fet amb una selecció d'espècies molt aromàtica anomenada cajún. La cultura cajún prové dels primers colonitzadors francòfons que es van assentar a Nova Escòcia i a Nova Brunswick (Canadà). Es coneixien amb el nom d'"acacians" i al segle XVIII van ser desallotjats pels britànics i es van establir a Louisiana. Aquests es van haver d'adaptar a les espècies que hi havia a la zona i encara avui dia trobem amb el nom de "cajún" alguns plats cuinats amb aquestes espècies, les quals confereixen un lleugerament toc picant.


Les espècies que el componen són variables però acostumen a ser: 1 c.p (cullerada de postres) de pebre vermell picant, 1 c.p de pebre vermell dolç , 1 c.c (cullerada de cafè) de pebre negre , 1 c.c de comí , 1 c.p de ceba seca , 1c.p de farigola seca , 1 c.c d'all sec en pols, 1 c.p d'orenga sec , 1 c.p de mostassa seca, 1 c.c de Xile en pols.

Elaboració: es posen totes les espècies a la batedora i es trituren bé amb el túrmix fins que quedin pols i ja les tenim llestes per a usar.


Per a preparar les patates, que són de Patatas Calidad, de la varietat Agria, una patata de gran qualitat ideal per a la fritura. Les hem tallat a daus i les hem fregit amb poc oli i a foc més alt al principi perquè quedin cruixents per fora i posteriorment abaixant el foc per acabar de coure-les.


Una vegada cuites s'hi tiren les espècies cajún i es barrega bé. Queden unes patates molt cruixents i amb el toc gustós de les espècies amb el punt final picant.


30/4/15

Formatge Edam

L'Edam o Edamer és un formatge de pasta premsada no cuita a base de llet de vaca elaborat a la ciutat d' Edam (Holanda Septentrional, Països Baixos).

S'elabora a partir d'una coagulació enzimàtica i la quallada que s'obté s'escalfa posteriorment amb l'addició d'aigua calenta.

Es tracta d'un formatge amb un mínim d'un 40% de matèria grassa. Sempre va cobert de parafina vermella o groga i per dins té un color groguenc. La seva pasta és ferma, es talla fàcilment i no té gairebé ulls.
És una formatge de pasta semi-dura amb un gust suau però que s'intensifica a mesura que està més madurat. Es recomana com a mínim que tingui cinc setmanes de maduració per tal que pugui assolir les seves característiques.

Fitxa tècnica:

Origen: Holanda Septentrional (Països Baixos)
Maduració: 5 setmanes - 17 setmanes
Pes i forma: 1'7-2'5 kg, esfèrica
Dimensions: D. 25-35 cm
Llet: vaca
Classificació: semi-curat i curat
Productor: Varis


Consells de degustació:

És un formatge que combina molt bé amb tot, tant es pot posar a les amanides, com també queda molt bo desfet o ratllat en una plat de pasta.

27/4/15

Creacions de @MarcTopChef

En Marc Joli, conegut per tothom per la seva participació al programa Top Chef, d'on va quedar finalista, té el seu restaurant Cal Músic a Figueres. Una taverna on degustar diferents tapes exquissides i amb producte de temporada i a la qual properament anirem :)

Ara però us parlaré dels seus postres, que és de la secció que en Marc s'encarregava al millor restaurant del món, El Bulli (Roses), amb en Ferran Adrià al capdavant.

A Figueres tenim el privilegi de poder tastar els diferents dolços que va elaborant al seu obrador a l'antiga Pastisseria Internacional, coneguda pels figuerencs per la seva xocolata desfeta i pels seus tortells entorxats.
La veritat és que hi havíem comprat algunes dulces com un bracet de trufa i algun altre de torró, i eren ben bons.

Actualment aquesta pastisseria la regenta en Marc i és on desenvolupa la seva tasca més dolça a través de les seves creacions.

Nosaltres hem provat la seva versió de la Cúpula Daliniana, que es tracta d'un bescuit de ratafia, anous i fruita confitada amb confitura de figues i fruits secs caramelitzats al cim que adornen el bescuit. La cúpula està treballada amb caramel i així aconsegueix la subjecció i forma caracerística, segons ens comenta en Marc Joli, al Be Talent.


Cal dir que és un pastís que fa total referència a Dalí i per tant a la ciutat de Figueres, com algun dels seus altres postres.
Un homenatge ben dolç en forma d'un pastís ben fi, gens empalagós, amb la suavitat de la confitura i el cruixent dels fruits secs.


I un dels altres postres que fa referència a la nostra ciutat és la Fulla de Figueres, que també elabora ell amb un antic motlle que va trobar a l'obrador de la pastisseria. Es tracta d'una fulla de pasta de full farcida de nata, i direu (amb paraules d'en Marc), "això és molt normal", però no tothom el pot presentar amb aquesta forma.

El fet de trobar aquests motlles i poder fer aquests dolços que honoren l'arbre que bateja la ciutat de Figueres té un valor afegit al producte treballat.
 
I un dolç atrevit també creat amb un d'aquests antics motlles és la Figa de Figueres, un dolç unipersonal fet amb una figa confitada coberta per bescuit mullat amb una base de xocolata bonissima i una pipeta de llet de cabra ecològica que serveix per injectar a la figa i que així quan mosseguis faci l'efecte lletós del fruit sec.
La veritat és que em va agradar molt aquest dolç, tan per la presentació com per l'execució del dolç. Molt ben aconseguit i ben treballat i tot un encert la base de xocolata, un bon acabament de la menja.


El nom de la pastisseria l'ha conservat només afegint'hi Bistrot, així queda Pastisseria Bistrot Internacional.

22/4/15

Llibre recomenat: "El amor es un bocado de nata"

Fa pocs dies he llegit un llibre que m'ha agradat molt. Com tots sabeu m'encanta el món de la gastronomia i també m'agrada molt llegir, així que perquè no gaudir d'aquests dos grans plaers de la vida en un llibre?

I és que aquest llibre escrit per la Elisabetta Flumeri y Gabriella Giacometti és de fàcil lectura i ràpida, sobretot quan vas veient la trama que envolta el món de la cuina, l'amor i la felicitat.


Es descriuen plats italians fets amb cura i dedicació, com tots volem avui dia i elaborats amb ingredients de qualitat i proximitat, tal com ara s'intenta també.

A través dels plats i la seva descripció et trasllada al paisatge italià i a l'aroma de les seves espècies com l'alfàbrega, l'orenga, entres altres.

Un llibre que val molt la pena només per imaginar-te el plaer que es pot arribar a transmetre a través de la cuina. A més, al final del llibre hi ha algunes de les receptes que s'hi cuinen. Si us decidiu a llegir-lo i en feu alguna ja m'explicareu!