23/1/14

Nou col-laborador: Naranjas Ché

És temps de fred, estem a ple hivern, i que millor per vèncer els refredats i carregar-nos de vitamina C que menjar taronges i mandarines. Ara és la millor temporada per a menjar-les ja que estan al seu millor moment.

Nosaltres gràcies a la col-laboració de Naranjas Ché hem pogut tastar les seves mandarines ecològiques, que això avui dia no té preu. Concretament Clementines, una de les diverses varietats de la mandarina.

Bonissimes de gust, ben dolces i sanes. De postres, per berenar, en suc i ben aviat a la cuina, a veure quin plat fem sa, dolç i amb la presència de mandarines :)


Directament de l'arbre a casa, gràcies Naranjas Ché!


Formatge: Maó DO

El Maó, que gaudeix de la condició de Denominació d'Origen des del 1985, prové de Menorca. Aquesta petita illa té una història molt pintoresca d'invasions per part dels cartaginesos, romans, àrabs, francesos i britànics, els quals van introduir la vaca frisona.


Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.


Característiques:

Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
(*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.

Assortiment de formatges, entre ells Maó

Consells de degustació:

Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).

Fitxa tècnica:

Origen: Menorca
Maduració: 20 dies-5 mesos
Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a  5 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Cata:

El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.

9/1/14

Crema de carbassa

La carbassa és una verdura dolça plena de minerals i vitamines i amb unes propietats molt interessants. Està composta per un 90% d'aigua, té molt poques calories però força fibra soluble (mucílag). Conté moltes vitamines com A i C i també vitamines E, B1, B2, B3 i B5. És rica en ferro, calci, potassi, magnesi, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotè (responsables del seu color taronja) i diverssos àcids com el linoleic, l'aspàrtic, l'oleic i el palmític, a part d'alguns aminoàcids.


Nosaltres per a la nostra recepta de crema de carbassa hem fet servir una carbassa del rabequet, que és la que cultiva la nostra pagesa.


Ingredients per a 2 persones:

400 g. de carbassa, tallades en dues rodelles de 200 g.
1 manat de porros
1 patata mitjana
2 formatges
sal

Elaboració:

Traiem la pell de la carbassa, aquesta varietat la té més fina i costa menys de treure per la seva forma de rodella. Pelem la patata i els porros i ho posem tot en una olla a bullir.
Ho deixem durant uns 20 minuts aproximadament amb una cullerada de sal. Podem punxar la carbassa a veure si està tova.
Una vegada cuita, hi afegim els dos formatges i triturem amb el turmix.
Bon profit!


  Font: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-carbassa

Formatge: Mimolette

A la recepta de la nostra hamburguesa casolana hi vam decidir posar formatge Mimolette, que ens vam comprar a França un dia d'aquests del pont de desembre. Anem a conèixer una mica més!

Aquest formatge dur originari dels Països Baixos, des del segle XVII es produeix al nord de França. Es fan servir els mateixos mètodes de producció de l'Edam, però es pinta amb achiote i es deixa curar un mínim de sis mesos.


Característiques:

Conforme madura, la pasta canvia de taronja brillant a marró ataronjat i la textura es fa més trencadissa. Té un sabor suau, però es va intensificant amb el temps.

Consells de degustació:

Es pot prendre com aperitiu. Servir amb qualssevol vi lleuger i afruitat, com el Côte de Beaune, cerveses, Oporto o Madeira.

França: Nort-Pas de Calais
Maduració: 3-24 mesos
Pes i forma: 2'5-2'7 kg. de bola
Dimensions: D. 16 cm a 13 cm.
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Dinar de Reis

I ja arriben els Reis, la última festa de les vacances de Nadal. En part és una pena que s'acabin perquè això implica que tornem a la rutina del treball i que no fem festa. D'altra banda però m'agrada tornar a fer àpats de verdures i la meva carn o peix a la planxa i fruita, i això que nosaltres no és que hàgim tingut molt àpats feixucs, però entre alguns dinars familiars i les sobres del Nadal, hem arrastrat més guisats i torrons :)

Doncs el dia de Reis és bonic i la nit prèvia és màgica, perquè anar a veure esperar els Reis sempre m'encomana una mena d'alegria pels regals i tristesa perquè ja sé qui són i recordo el sentiment de quan era petita i l'enyoro :)

I ara al que anava a ensenyar el menú de Reis:

Per picar:

- Una amanida: una safata amb enciam, escarola (que ara al seu temps està ben bona), tomàquet, cogombre, ravanets i carrota. Amanida amb oli d'oliva verge extra, sal i vinagre balsàmic de Mòdena.


De primer:

- Uns gambons grans


De segon:

- Uns canelons artesans: fets per unes dones de la carnisseria del poble de la meva sogre. La veritat és que els fan bons, petits això si, però ja va bé.


De postres:
 
- Tortell de Reis: aquest any de massapà. A mi no em sap agradar, sempre el trec i faig feliç a qui el dono ;)


I una sorpresa molt vistosa:

Maduixes banyades amb xocolata negre. Ja sé que ara no és temps, però era un plat maco i la xocolata sempre agrada.


I per rematar un tallat llarg, com jo en dic, més quantitat de cafè descafeïnat i un raig de llet. Ben calent i bo!

Tortell de Reis














El dia de Reis a Catalunya es menja el tradicionalment conegut "Tortell de Reis". A fora de Catalunya es menja el Roscón de Reyes, que ve a ser el mateix que el nostre tortell. Nosaltres però hi posem un Rei a dins la massa, que qui el trobi és coronat i una fava, que aquell que la tingui paga el tortell. Una bonica tradició que agrada a petits i grans.

Avui dia se'n fan de tot tipus, farcits de nata, de trufa, de crema, de xocolata. I es decora amb ametlles laminades, sucre glassa, pinyons, fruita confitada i fins i tot xocolata.

Nosaltres aquest any l'hem encarregat a la nostra pastisseria de confiança un de crema cremada. Si per si sola ja és bona, imagineu-vos cremada, que agafa aquell toc cruixent de la caramelització dels sucres, però al seu punt.


La veritat és que la en aquesta pastisseria elaboren uns tortells deliciosos, flonjos, amb una textura airosa, una massa excel-lent. Que de fet per apreciar-la bé és millor menjar-lo sense farcir. Però com que per Nadal ja en vam comprar un de massapà i així vam poder degustar la suavitat de la massa, ara vam voler canviar.


Cal dir que m'ha agradat molt aquest tortell artesà!! Flonjo i ben farcit d'una crema delicada i bona, decorat amb ametlla laminada i fruita confitada. Boníssim :)

Mireu quin pinta fa!

Formatge: Mozzarella di Bufala DOP

La mozzarella s'elabora a tot el món i es troba en boles sucoses i untuoses blanques o blocs grocs de llet de vaca, adequats per a les pizzes familiars. Però no hi ha cap varietat que pugui comparar-se amb la Mozzarella di Bufala , amb llet de les magnifiques búfales d'aigua de Campania.

El búfal es va introduir a Itàlia al segle VII com a bèstia de treball per llaurar els aiguamolls del sur de Nàpols, però quan l'Imperi romà es va desintegrar, els sistemes de drenatge i els rius es van encenagar. Al cap d'un temps , amb la propagació de la malaria, es van abandonar els búfals i les terres. Va ser al segle XII que és té constància de l'elaboració del formatge amb aquesta llet.

Al segle XVIII es van drenar els aiguamolls, la malària fou casi eradicada i els búfals van començar a domesticar-se. Així va començar a estendre's la producció de Mozzarella per tota la Campania. La recepta es va introduir des de l'est del Mediterràni i Orient Mitjà, on es troben altres formatges de quallada filada o pasta filata a Israel i Xipre.

Es tracta d'un formatge ric en calci, amb un elevat contingut en proteïnes, vitamines i sals minerals; és molt nutritiu i digestiu, i molt baix en contingut gras, 21% (270 kcal per 100g.). Està protegit per les lleis italianes i europees i es vigila estrictament per garantitzar la qualitat i la procedència. L'autèntica Mozzarella di Bufala només pot fer-se a Caserta i Salerno, part del Benevento, Nàpols, Frosinone, Latina i Roma.

Característiques:

Al tallar-lo, mostra una textura granulada composta per diferents capes. S'han de filtrar les perles de sèrum de llet per separar-les. És molt dolça i suau, amb la llet vella (però no agre), amb un aroma a terra i a humitat i un sabor que recorda al cuir nou. Al princicpi es nota mullat i es va estovant, però mai serà rugós, ni relliscós, ni salat. Només es nota amarg i agresi es cura en excès.

Consells de degustació:

la seva funció és principalment donar textura a un plat, així com atrapar, absorbir i intensificar els sucs i els ingredients entre les seves delicioses capes de quallada. Perfecte per a pizzes, amanides de tomàquets secs amb oli d'oliva i vinagre balsàmic i alfàbrega; el melanzane alla parmigiana es fa amb capes d'esbergínia i Mozzarella en una salsa de tomàquet; o una carrozza, que consisteix en col-locar una mica de Mozzarella entre dues llesques de pa, xafat i fregit. Quan s'utilitza fresca sobre una pizza o per farcir una calzone, el millor és tallar-la en llesques. 

Amanida amb Mozzarella di Bufala
Més coses a saber:

Al tallar la bola de Mozzarella ha de traspuar un xic de llet. A més no ha d'estar ni tova ni pastosa, sinó fibrosa i elàstica, perquè després d'apretar-la recuperi la forma original.

Remullat: Les boles es remullen amb salmorra freda fins que s'empapin i absorbeixin una petita quantitat de sal; aquesta accentua el seu sabor i contribueix a la seva conservació.

El filat: En un procés que es coneix amb el nom de pasta filata, la quallada es centrifuga i s'estira (o fila) per formar boles petites (bocconcini) o trenes de diversos tamanys. Així s'elaboren les capes de quallada, formades per gotes de sèrum atrapades en cercles concèntrics.

La textura: Per aconseguir la textura desitjada, a la quallada s'hi afageix aigua bullint  i es remou fins que els grumolls es dissolin i es formi una massa amb aspecte plasticosa.

Premsat en tela: El formatge tendre artesà s'embolica en tela (fogasser) i es lliga pels costats. Es premsa manualment per escórrer el sèrum sobrant i donar al formatge la seva particular forma de coixí.

Fitxa tècnica

Itàlia: Campania i Lacio
Maduració: Després d'1 dia
Pes i forma: Varis
Dimensions: Varis
Llet: Búfala d'aigua
Classificació: Fresc
Productor: Varis

3/1/14

.@TurismeSelva La Ruta Dolça de la Selva

Situada al cor de la Catalunya Vella, la comarca de la Selva ha estat sempre un territori lligat a la gastronomia i al bon menjar. De generació en generació, receptes centenàries arrelades a la cuina tradicional catalana s'han anat transmetent, fins al punt de convertir-les en autèntics tresors per a tots els paladars.


Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.

Però si alguna cosa caracteritza la gastronomia de la Selva és la gran qualitat i varietat de productes relacionats amb les postres i la pastisseria.

Per això, els pobles selvatans poden presumir de diferents especialitats en coques, torrons, galetes o ametllats, que són l'herència de generacions de pastissers i confiters que al llarg dels segles han anat forjant un dolç patrimoni gastronòmic, que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.

A Anglès s'ha conservat una tradició centenària, ja que els modernistes actuals estan elaborats amb el mateix motlle de llauna que es feia servir durant l'època d'esplendor modernista, a finals del segle XIX.

Arribant a Santa Coloma de Farners, les teules esdevenen un dels referents principals de la ruta dolça de la comarca. Però al costat d'aquestes tradicionals galetes, la coca de ratafia o el torró de Sant Jordi són una mostra més de la gran vitalitat pastissera de Santa Coloma.

A Vilobí d'Onyar han aprofitat el volcà de la Crosa per crear els tosquigets. De fet, la pedra tosca del volcà (anomenada també tosquija) és un element que ha servit per arranjar camins i, per tant, unir els nuclis de Salitja, Vilobí i Sant Dalmai.

Al bell mig de la plana de la comarca hi trobem Riudellots de la Selva, zona de confluència del riu Onyar i les rieres de Riudevila i el Cric. Aquesta última dóna nom als Crics, unes galetes elaborades amb avellanes, nous i pinyons de la terra.

Aturant-nos a Riudarenes, podrem degustar els sorrencs. la seva forma semblant a grans de sorra ens fa adonar que estem en una zona en què les arenes són presents en molts dels racons del municipi.


Més endavant, a banda de visitar Breda per conèixer i admirar la tradició en el món de la ceràmica, no podem oblidar-nos de tastar els xerrics, els ametllats i la coca florentina que ens deixaran un record saborós de la visita a aquesta amable vila.

Ametllats d'Arbúcies
Als peus del Montseny, Arbúcies ofereix, des de sempre, el tradicional pa de pessic, el record que molts visitants s'emporten d'aquesta bonica vila.

Pa de pessic, típic d'Arbúcies
Els ametllats i el torronet de mel i avellana completen una oferta variada en postres i confiteria.

Torronets de mel cedits gràcies al premi d'Instagram
Entrant a la zona de les Guilleries, Sant Hilari Sacalm destaca per la seva privilegiada situació, enmig de la natura i amb deus d'aigua que brollen arreu. Per això, les Aromes de Sant Hilari i les coques del Medi Ambient són una mostra del que podreu trobar a la vila de les cent fonts.

La coca del Medi Ambient de St. Hilari durant l'esmorzar d'instagramers
En definitiva, la comarca de la Selva ofereix tot un seguit de dolces i saboroses propostes que faran les delícies dels més llaminers i ajudaran a conèixer una mica més l'essència de la Selva, comarca de l'aigua i territori d'excèl-lencia alimentària.

Font: Tríptic de la Federació de Comerç de la Selva

Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials FacebookTwitterInstagram
T'hi espero!