L'esmorzar d'Insta Tossa

Si senyor, un bon esmorzar de forquilla vam tenir a Tossa de Mar aquest cap de setmana passat.

Taules ben parades amb safates d'embotit: llonganissa ample i fuet (molt bo, per cert), pernil dolç i formatge.
Pa per sucar amb tomàquet i oli d'oliva ben bo :)
I a més, botifarra amb mongetes fregides amb all i julivert.
Tot acompanyat amb gerres de suc de préssec o taronja, que a més t'anaven servint els cambrers molt amablement.

I per acabar torres de donuts i berlines farcides de xocolata, un vici no massa saludable ;)

També una taula on servien tallats o cafè amb llet, vam acabar ben tips, a punt de començar el photowalk per aquest indret tan bonic: Tossa de Mar.

 

 

Pasta freda de colors

Amb aquestes calors que millor que una refrescant amanida de pasta! Les podem fer amb molt ingredients diferents i amanides també amb diverses salses, imaginació al poder :)

Resulten receptes senzilles per a l'estiu, anem a veure-ho:

 







Ingredients per a 4 persones:

• 250 g. d'espirals de colors
• 200 g. de formatge Cadí
• 200 g. de pernil dolç
• maionesa casolana

Preparació:

Bullim la pasta el temps que indica el fabricant. L'escorrem i la passem per aigua freda per tal que quedi solta.
A part tallem el formatge i el pernil dolç a daus.
Barregem la pasta, els daus i la maionesa hi deixem refredar per posar a la nevera i servir freda.
Bon profit!

Nou col-laborador: Bionade

Avui us presento un altre col-laborador al blog, Bionade, una empresa que fabriquen begudes ecològiques, fermentades i carbonatades. Vaja com una espècia de cervesa però sense alcohol. Perfecte per ara a l'estiu!

Era a mitjans dels anys 80, quan el cerveser Dieter Leipold, assegut amb la seva dona i els seus fills, Peter i Stephan, reflexionava sobre el futur. La seva petita fàbrica de cervesa a Ostheim in der Rhön estava a punt de fer fallida. Els clients habituals eren cada vegada menys, la joventut del camp descobria la cervesa Corona o bevia Red Bull, d'Àustria.

En un país com Alemanya on la cervesa té un fort component local el prestigi no és fàcil i molt més complex que aquesta qualitat sigui valorada pels turistes. Però és que Ostehim in der Rhön ja de per si no és un poble fàcil de trobar tocant a una zona gens turística a prop de la frontera de l'ex RDA. La idea de partida per al cerveser diplomat Dieter Leipold era que havia de ser possible fer una beguda refrescant de la mateixa manera en què es fa una cervesa. Totes les begudes tenen un origen natural ... menys els refrescos, que són una barreja industrial d'aigua, aromes i molt de sucre. Durant anys, Leipold va experimentar i experimentar ... fins que el 1995 va fer el descobriment de la seva vida.

Leipold va trobar bacteris que, a través de la fermentació, no transformen el sucre en alcohol, com és usual, sinó en àcid glucònic: cosa que als científics no els va ser possible fins aleshores. Aquest va ser el començament. Va ser el primer refresc produït per fermentació, però sense alcohol. El gran avantatge: gràcies a l'àcid glucònic, la beguda natural conté menys de la meitat del sucre del que s'agrega als refrescos tradicionals.  Leipold li va agregar àcid carbònic, sucs i aromes naturals. Havia estat descoberta la Bionade. Però l'èxit amb la beguda patentada no va venir de la nit al dia. 

Sobre la composició, a més de la malta, Bionade es compon sobretot dels ingredients que es troben a la mel, però en una composició que tant en l'ordre fisiològic com alimentari és molt millor. La mel és l'únic producte natural amb sucre que no produeix alcohol ni s'espatlla. 
 
Entre els  ingredients importants addicionals de Bionade s'inclouen el calci i el magnesi així com la carbonatació natural i essències de fruites orgàniques que serveixen de base per als diferents sabors que s'ofereixen. L'àcid glucònic, segons les regulacions alemanyes de seguretat alimentària, es classifica com a aliment. Doncs és un àcid orgànic molt feble, es digereix i pesa fàcilment considerablement en la desintoxicació del cos humà. Quan està combinat amb els minerals, l'àcid glucònic forma el gluconat mineral.El gluconat mineral dels gluconates són fàcilment reabsorbits pel cos humà i no irriten l'estómac.
El gluconat té una altra qualitat molt positiva: intensifica la dolçor del sucre. La concentració del sucre amb la presència de gluconats li dóna un valor edulcorant major. Aquest fet permet utilitzar menys sucre en Bionade i que tingui el gust d'una beguda ensucrada. Menys sucre significa poques calories i un risc menor per a les càries dentals. Tampoc podem oblidar que els nens que beuen amb freqüència les begudes dolces amb gran quantitat de sucre (especialment, si ho fan amb l'estómac buit) secreten nivells més alts d'insulina a la sang. La insulina controla en última instància el nivell de l'hormona de la tensió, adrenalina. Avui se sap que les begudes ensucrades és una de les causes de la creixent hiperactivitat en molts nens. Les begudes amb un contingut baix del sucre són també avantatjoses per als atletes ja  que permeten un increment gradual dels nivells de sucre en sang i d'un menor nivell de la secreció de la insulina. Un nivell de sucre en sang constant durant l'esforç esportiu. Bionade té un contingut del sucre del 4% i és per tant isotònic respecte al contingut de carbohidrats de la sang. 

Les varietats que podem trobar són: Saüc, litxi, gingebre / taronja i herbes.
  

La família va començar a oferir el seu refresc natural a les cantines i centres esportius, sanatoris i gimnasos dels voltants, segons detalla Peter Kowalsky, fillastre de Leipold i avui gerent de l'empresa Bionade SRL. Al principi van vendre unes poques ampolles. Tampoc tenia recursos econòmics per iniciar una gran campanya publicitària. Però el curiós és que a les altres cerveseres a les que els oferia la llicència per produir la beguda li deien a Leipold que estava boig.


No obstant això, resulta que un dia, com qui no vol la cosa un creatiu d'Hamburg, ciutat plena de mitjans de comunicació, va descobrir la Bionade. Com és habitual en el món de les agències de publicitat la clau de l'èxit està en "qui identifica primer una tendència". I és clar, a partir d'aquest moment les revistes de moda i d'actualitat no van voler perdre estar a la graella de sortida. Així que en aquest relat el príncep va ser el majorista Götsche, que abasteix al 70% de la gastronomia d'Hamburg i que té bon olfacte per a les novetats. Hamburg es va convertir doncs en el port des del qual s'inicia la conquesta de Bionade per tota Alemanya.

Avui, Bionade és el refresc "de culte" que es beu en els clubs i festes platjeres de tot Alemanya. Beure Bionade és chic i està de moda. La facturació augmenta sense parar, la jove empresa no dóna gairebé abast. El 2000 va vendre 1 milió d'ampolles, el 2006 ja eren 60 milions. Bionade és el fabricant de refrescos que més ràpidament creix i com a refresc ja ocupa el tercer lloc entre les begudes sense alcohol més venudes a Alemanya. Coca Cola va voler comprar l'empresa, ara la multinacional distribueix el refresc juntament amb els seus propis productes i és un dels majors compradors. I la premsa, des de la revista "Manager Magazin" fins a la publicació especialitzada "Brewing and Beverage Industry International", no estalvia lloances quan es refereix a "la beguda màgica d'Alemanya".


La "beguda màgica" aviat pot transformar-se en estrella mundial. La recepta de l'èxit és senzilla: "Bionade. El refresc biològic amb calci i magnesi. Fet d'acord amb una recepta original per fermentació de matèries primeres naturals". Es tracta doncs d'una beguda que té bon sabor, el nom sona bé, és innovadora i gaudeix de gran acceptació entre grans i joves. A més s'ofereix en quatre gustos diferents, a qual més deliciós. El Bionade amb gust a gingebre i taronja va rebre l'octubre 2006 a París el premi Sial d'Or, una mena d'Oscar de la indústria alimentària, per tractar-se de la millor beguda sense alcohol. No serà l'últim premi ... A més ostenta el segell de qualitat de beguda biològica.

Font: http://www.terra.org/categorias/articulos/bionade-una-bebida-refrescante-natural 
  

Canelons d'estiu

Sembla que comencen a pujar les temperatures i per tant ja venen més de gust receptes refrescants. Un plat senzill per fer a l'estiu però que queda molt bo són uns canelons freds que fa la meva mare.

Ingredients per a 18 canelons:

• Plaques fàcils de caneló
• 6 llaunes de tonyina amb oli de girassol
• 250 g. de pernil dolç
• 6 ous durs

- Per fer la maionesa:

• oli de girassol, aprofitant també el de les llaunes, així també agafa gust de tonyina
• 1 ou

Elaboració:


Bullim els ous. Per altra banda remullem la pasta dels canelons en aigua tèbia i deixem refredar.
Barregem el pernil dolç, la tonyina i els ous durs i els passem per la picadora. Piquem fins que obtinguem una mescla amb la qual farcirem els canelons.

 

Per altra costat, agafem un ou i una generosa quantitat d'oli i batem amb el turmix fins a aconseguir una salsa homogènia, la maionesa. Disposem a farcir els canelons i els posem en una safata amb la maionesa al cim.

Decorem amb un xic d'ou dur ratllat, pernil dolç i tonyina desmenussada i ja ho tíndriem!

 

Tires de formatge i codony

No sóc massa de barrejar dolç i salat, però una combinació que si que m'agrada és la del codony amb el formatge. Ja sigui perquè el codony sol el trobo massa dolç o perquè sóc formatgera de mena, el cas és que combina bé.
  

I aquest dissabte vam provar de fer-ho!

Ingredients:

tires de formatge Edam
codony artesà (me'l va fer donar una companya de feina)
pa torrat
oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Tallem les tires de formatge i tires de codony de la mateixa mida. Les posem com si féssim un Sandwich, amb el codony entre les dues tires de formatge.

Les passem per pa torrat i amb l'oli ben calent les fregim. Molt poquet i ràpid, lo just perquè tot just es comenci a fondre el formatge, però no del tot. Això sí si queda ros, més bo.

Bon profit :)

Tastets surrealistes

Enguany se celebra a Figueres una proposta gastronòmica entre revetlles, del 20 al 30 de juny i dedicada a Dalí, els Tastets Surrealistes. Són 27 bars i restaurants els que hi participen elaborant un conjunt de 5 tapetes i maridades amb la cervesa Inèdit.

Nosaltres aquest diumenge passat vam decidir provar el dels Sentits, un gastro-bar situat a la Rambla de Figueres.

Aquest consistia en:

1. Croqueta de carn d'olla
2. Tataki de tonyina
3. Botifarra dolça de l'Empordà
4. Calamars a la romana
5. Ous estrellats "casi Lucio"

1. La croqueta estava bona, tot i que al fer-la amb forma de bigoti, original això si, la textura perdia.
2. El tataki correcte, tot i l'acompanyament d'hummus era massa especiat, crec que hi havia massa cúrcuma.
3. La botifarra la vaig trobar massa forta de gust igual que l'acompanyament de puré de poma.
4. Els calamars el millor de tot, tendres i una bona fritura.
5. Els ous estrellats ben normals, patates fregides amb ous remenats.

Tot plegat pel meu gust decepcionant, sobretot quan vaig veure la quantitat. Si són tastets per compartir que ho siguin de debò, almenys posant dues racions de cada tastet.

Suposo que als et el primer any és un xic de prova, però és car pel que t'ofereixen. Ja sabem que el fet de menjar tapes, que és tan de moda ara, resulta car però és que demanat el mateix però de carta ens hagués sortit millor, almenys més ració!

Fem la prova:

1. 1'30 euros
2. 8'00 euros
3. 2'50 euros
4. 4'80
5. 5'50 euros

Total: 22'10 euros

Aquest preu és el que ens hagués costat menjar les racions complertes d'aquest tastet, sense contar la cervesa. I a nosaltres ens va costar 18'00 euros amb la cervesa. Em vaig sentir estafada i ara m'hi torno a sentir al escriure-ho.

Un capuccino Nexpresso

Passejant per la tarda a Girona, vam aprofitar per comprar càpsules per a la cafetera Nespresso.

Vam comprar un pac especial en el qual ens regalaven un cub de metracrilat molt bufó i que queda molt bé al pedrisc de la cuina. Un trastet més, al costat de la màquina de cafè i la caixa de fusta de varietats de cafè, però vaja, de moment hi ha lloc...

I aprofitant l'ocasió vam gaudir a la seva zona de tast d'un capuccino descafeïnat, molt bo i excel.lent presentat. Amb la seva espuma i el seu cacau per decorar. Molt bo!

Repetim l'Angelus

Ara feia dies que no hi anava, i em va agradar tant aquells dies que hi vaig poder dinar...

Així que aquest dimarts passat hi vam anar amb la meva mare. Com que vam aprofitar el dia per Girona, esmorzar al Boira i tot el dia passejant, fins dos quarts de set que plega en Ramon i ens va passar a buscar per tornar a Figueres :)

El menú d'aquell dia estava bé, de tot les restaurants que vam estar mirant aquest és el que més ens va convènçer i com que les dues ja hi havíem menjat, vam decidir entar'hi!

Jo vaig demanar:

- Tàrtar de salmó: molt bo, no me l'esperava així tot i que vaig demanar a la cambrera com era per si de cas. Estava fet amb trossos de salmó, ceba crua, tomàquet, olives i maionesa. Correcte, n'hagués pogut mnejar més quantitat.

- Popets a la catalana: un guisat excel.lent, amb pèsols i ceba ofegada. Una salsa al punt per sucar el pa tan bo, calent i cruixent que serveixen. Servits amb molts pèsols i menys popets, però deliciosos i tendres.

- Pastís de formatge: és bo, correcte. Trobo però que la ració que posen és escassa. O aquell dia jo tenia massa gana o vaig trobar que les racions eren petites. Potser perquè sempre hi havía menjat amanida de primer que vulgui o no emplena força.

La meva mare de primer va optar pels gnoccis al parmesà. Feien bona pinta i la salsa també.
I de segon els popets que ens van agradar moltissim.