10/4/13

Presentació del llibre "100 trucs per aprimar-se"

Aquest post és per convidar-vos i anunciar-vos que el divendres dia 19 d'abril a les 19.30 hores faig la presentació del meu llibre a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

El llibre, com ja sabeu és un compendi de diferents trucs per aprimar-se i no tan sols va dirigit a aquells que hagin de perdre alguns kilets sinó que també dóna algunes pautes per tal d'aconseguir una bona alimentació. Parla des de la importància de l'exercici per la nostra salut com el fet de com cuinar els aliments d'una forma més sana. Si en voleu saber més, ja sabeu, podeu trobar el llibre a les vostres llibreries més properes, pot ser un bon regal per Sant Jordi!


Restaurant l'Angelus

Aquests últims dies que he estat per Girona per tema de feina he dinat algunes vegades en aquest restaurant que em va recomanar la meva mare i cal dir que em va agradar molt.

Fan un menú molt complert i a un preu molt econòmic de 10 euros i en cas de voler mig menú, que realment és força abundant aleshores val 7'75 euros. Molt bona relació qualitat-preu.

L'Angelus està situat al centre de Girona, molt a prop d'algunes botigues de roba que tan em criden l'atenció :)
És un local acollidor, sofàs de pell blanc i cadires modernes amb tot un aparador de vidre de manera que veus la gent passar mentre gaudeixes del dinar.
El personal no és que rebossi amabilitat, però el servei és ràpid i efectiu.

Vaig tenir l'ocasió de menjar-hi tres dies, anem a veure els seus plats.

El primer dia, dia que ja em va convèncer els seus plats, vaig demanar:

- Una amanida de pollastre amb salsa curri: molt bona, abundant, amb trossos generosos de pollastre, força quantitat de barreja de fruits secs, molt bons (panses, nous, ametlles i com un crocant) regada amb una salseta molt encertada. Una senyora amanida :)


 
- Escalopa de pollastre amb patates de lux: un plat molt complert, amb el seu pollastre arrebossat i les patates d'acompanyament cuinades amb la seva pell, bones. El que dèiem de la patata, senzill, versàtil però que pot convertir-se en una delícia.


- Pastís de formatge casolà: un tros massa petit pel meu gust. Era fi, passava molt bé, em va agradar.


Tot regat amb una aigua amb gas i una mica del seu pa cruixent, delicat i fi, calent i tot, d'aquells que no pots resistir agafar-los de la panera ;)













I per últim el meu tallat, aquest cop descafeïnat de màquina, ja que els sobres de cafè descafeïnat se'ls van acabar. Això si amb bona presentació!


El segon dia, el menú a primera vista no em va convèncer tant, però, hi vaig acabar entrant. I és que el primer dia vaig dir, he de provar tres postres d'aquest lloc que em criden l'atenció, per tant, hi vaig dinar:

- Una amanida de tonyina amb ou dur: també molt complerta, però servida amb un plat original però gens pràctic. No podia punxar el tomàquet sense que el plat se'm decantés.A part que el tomàquet era dur, això si no és d'aquells que semblen plàstic. Mal sistema. Seria millor que me l'haguessin servit amb un plat pla com l'anterior dia. Tot i els problemes d'accessibilitat l'amanida correcte.


- Xocos a l'andalusa: aquest plat m'agrada molt. Feia molt de temps que no en menjava i mai l'havía vist a un lloc de menú, sempre l'havía menjat com a tapa. Estaven bons, la fritura molt ben aconseguida i l'acompanyament dels espàrrecs perfecte, ara que és temps, és el millor moment per degustar-los frescos.


- Tiramisú: un dels postres que tenia pendents i que tant m'agraden també. Ja el volia demanar el dia anterior i se'ls hi havia acabat, per això em va quedar pendent. Em van servir un bon tall. Estava ben fet, força dens, potser els prefereixo més lleugers, però ja em va agradar. Un xic massa de sucre això si.


I avui si un tallat dels meus, descafeïnat de sobre i amb sacarina, no fos cas... El cafè d'aquesta casa és un dels meus preferits, et deixa un sabor a la boca com a regalèssia que és una delícia!


 I ja, l'últim dia de feina a Girona, el vaig acomiadar amb un menú com aquest:

- Amanida de formatge de cabra i fruits secs: molt complerta, però servida amb el mateix plat que l'anterior, per tant, em vaig trobar amb el mateix problema. No obstant això, veient les gruixudes rodelles de formatge de rulo de cabra que em van servir, ja em va mig solventar el conflicte. La presència dels fruits secs hi combinava molt bé, tot i que n'hi havia menys que  a l'amanida del primer dia.


- Confit d'ànec amb puré de patates: així és com l'oferien al menú, però jo vaig demanar si me'l podien servir amb patates normals i em van oferir aquests daus de patata realment bons. A partir d'aquí els següents plats que sortien de la cuina ja portaven aquest acompanyament. Bon detall per part d'elles de fer el canvi. Cal dir també que el confit estava deliciós. No és un plat que acostumin a oferir a llocs de menús i menys de la mida d'aquest. Cuinat perfecte, es desfeia a fils amb el seu greix cruixent. Em va encantar. N'he menjat de carta molt més petits i mal cuinats.


- Granissat de iogurt: boníssim, curiós, no n'havia menjat mai. A un client li havien servit amb xocolata per sobre com a decoració, a mi no :(

 Ara us deixo amb les fotos que vaig fer a les diferents fulles dels menús dels tres dies, perquè veieu una mica algunes de les varietats de plats que tenen:



 

5/4/13

Surto al diari!

Aquest dimarts passat, dia en el qual surt el diari al qual estem subscrits d'aquí la comarca, estava llegint i vaig veure de cop la portada del meu llibre :)
És un diari comarcal però em va fer molta il.lusió veure-ho, tant que ho he compartit a totes les xarxes que tinc, faltava explicar-ho al blog!
Us deixo la foto que vaig fer a la pàgina del diari:


Tornem a repetir la calçotada!

Ja tenim aquí l'època dels calçots, un xic més tard hi ja fem tard. I és que quan és el temps dels calçots no pot faltar una bona calçotada. I quin millor lloc per fer-la que a Valls.

Així que un dissabte a les set del matí vam marxar cap a Tarragona a fer una visita guiada per la cuitat. Molt interessant, per cert. Una ciutat amb una gran història, em va sorprendre.

Després de passejar pel centre, l'amfiteatre, l'Esglèsia i altres racons interessants vam dirigir-nos cap al Pla de Santa Maria, al restaurant Masia del Pla, el mateix lloc que l'any passat.

Vam poder degustar el menú de la calçotada, que consta de:

- Un teula de calçots cuits amb sarments amb la seva salsa romesco artesana. Tens la teva pròpia salsa molt ben aconseguida i pots menjar tants calçots com vulguis. Jo en vaig menjar fins a acabar-me-la, que és massa bona per deixar-la ;)


Un plat que no estava al menú i que vam tenir l'oportunitat de tastar van ser els caragols. Fets a al llauna amb força sal i espècies. No estaven malament, tot i que prefereixo menjar-hi els calçots. Hi faltava alguna salseta, vam acabar sucant-los a una espècies d'all i oli que ens van dur.


- Una graellada de carn: una botifarra (llonganissa, com en diuen ells), xai i una botifarra negre de Valls. Enguany la vaig provar i cal dir que era molt bona, magre i de gust fi. Estripada i barrejada amb les mongetes que acompanyaven la graellada quedava bonissima. També hi havia unes escarxofes a la brasa i patata al caliu com a guarnició de les carns.



- De postres, una crema catalana, correcte. I també una safata amb unes quantes maduixes, nata i alguna teula per decorar. Força bo.


I ja per acabar l'àpat un tallat de sobre. Però ja que fèiem sobretaula i la gent demanava licors jo vaig optar per un San Francisco. Bona presentació, una copa gegant amb sucre vermell al voraviu de la copa. Tot i que estava massa tipa i no em va sentar massa bé :(


En general, però, vam passar un bon dia, una excursió maca fins a Tarragona que va culminar amb una gran calçotada amb bona companyia!!!!


El meu llibre ja està a les estanteries de les llibreries!

Quina il.lusió, dijous passat, sortint de dinar d'un restaurant de Girona, vaig anar tot passejant a una llibreria dels voltants i ja vaig veure, per primera vegada, el meu llibre!!!

Estava a la secció de llibres de dietes, de cuina, gastronomia, entre altres similars :)

Aquí us deixo la foto:


4/4/13

Algunes cosetes de la Fira del Brunyol

Sempre anem a moltes fires que fan per la zona de l'Alt Empordà i Gironès i com no en aquesta de casa no hi podíem fallar. Mai ho solem fer :)

Tot passejant pels carrers sempre compres alguna cosa, en aquesta ocasió vam provar uns llardons que sempre solem comprar a altres fires. Són d'aquells més tous i tiragunyosos, però m'agraden


També van caure unes olives, que no són les primeres ni les últimes que comprarem. Unes farcides amb formatge cabra i altres amb formatge Roquefort. També unes amanides amb mojo picon verd, que és com una espècia d'all i oli negat amb alguna herba, en aquest cas, i altres amb mojo picon vermell i picant, que deu ni do com et deixen la boca :)


I per últim un dolç, en aquesta ocasió, un tall de pastís molt contundent però estava bo. Força dolç ja que portava coco i com una espècia de melmelada entre capes de bescuit. Lo millor la part de dalt, molla, amb un notable gruix de coco.

   

Fira del Brunyol de Sant Josep

Cada any pels volts de Sant Josep celebrem aquí al barri la Fira del Brunyol. És una festivitat molt bonica i concorreguda. Ja comença a fer bon temps i la gent surt al carrer a mirar les paradetes d'artesania i gastronomia que s'instal.len pels diferents carrers de la zona i sobretot també a comprar Brunyol de l'Empordà.

Enguany n'ha estat la 30ª edició que es fa i per celebrar-ho s'ha fet el Brunyol més gran del món. Bé, no sé si era el més gran del món però si el més gran que hagi tastat mai :)

Donant-li la volta
    
Es va fer amb 5 kilos de massa i es van necessitar 150 litres d'oli per fregir-lo. Un oli que s'escalfava amb una bombolla de butà i que va tardar lo seu a estar calent. Tot seguit es va fer una acurada fritura degut al seu tamany que va portar a terme un artesà del pa d'una fleca de tota la vida, amb ajuda d'altres per girar-lo almenys.

A punt per ensucrar-lo

Una vegada fregit l'alcadessa de Figueres va procedir a tallar-lo fer repartir-lo entre el públic. En vaig provar alguns talls i la veritat és que estava bo. Cal dir que a mi el Brunyol m'agrada, però quan és calent, acabat de fer em perd. I no hi havia massa matafaluga que és el que em sol agradar menys :)



Un esmorzar càlid :)

Avui us mostro l'esmorzar que tan ens agrada a ma mare i a mi, un croissant de xocolata amb un cafè amb llet. Per fer-lo anem al Càlid Cafè, un lloc molt acollidor on també hi hem fet menús que ens han agradat molt. És un esmorzar senzill però exquisit i tot gràcies al croissant de xocolata. Deliciós, la textura suau i de gust molt fi, recobert de sucre al cim. I què dir de la xocolata de l'interior, una tira de delicada xocolata amb força contingut de llet, no és d'aquelles barres dures de xocolata negre. Tot al contrari, té un gust delicat igual que la xocolata de les puntes, molt encertada. I ara a més ja sabem qui els proveeix en aquesta cafeteria, una pastisseria de Figueres on ben aviat hi comprarem altres dolços :)

La presentació del cafè amb llet, amb el seu dibuixet excel.lent, com sempre. Amb la seva galeta que no falti!

 
El cafè d'aquesta casa és boníssim i pel meu gust el croissant és un dels millors que mai he menjat :) Això que n'he provat forces, però com aquest cap!