|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
26/11/12
Per saber una mica més del Firatast Girona'12
22/11/12
Formatge: Le Padirac
Aquest dissabte vam degustar un altre dels formatges francesos: Le Padirac, Pérail de Brebis, de la casa Étoile du Quercy.
És un formatge de Loubressac (Lot) fabricat per la formatgeria Verdier. Es tracta d'un formatge elaborat a partir de la coagulació de la llet crua d'ovella. L'escorça del formatge és suau i sol tenir un pes d'uns 150 grams. És un formatge associat al Roquefort però de gust més suau.
És un formatge de pasta tova, escorça blanca de fongs i gust pronunciat. Un gust i olor lleuger a amoníac, que en aquests tipus de formatges pot passar. Anem a veure per quina raó (*).
França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: rodó, 150 grams
Dimensions: D. aproximadament d'uns 7-9 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Fromagerie Verdier
A partir de 1973, amb una producció de deu tones, el Pérail (llet crua i sense barrejar) va tornar a aparèixer als carrers, restaurants, salons, mercats i supermercats, sota la direcció d'una antiga família d'agricultors de la vall de Durzon (Aveyron), recentment emancipats, per primera vegada, una granja familiar destinada exclusivament a un ramat d'ovelles en l'elaboració d'aquest formatge amb fins comercials.
(*) L'olor a amoníac pot aparèixer en formatges elaborats amb llet crua o pasteuritzada d'escorça florida, com ara el Camembert, el Brie i també els d'escorça grisa com el Saint Maure.
Aquesta olor prové d'un procés químic i microbiològic que es produeix com a conseqüència de la degradació de les proteïnes. Les floridures blanques, que deliberadament s'addicionen a la part final de l'elaboració d'aquests formatges, són grans consumidors de proteïnes. En anar-les consumint a poc a poc, van trencant les molècules en un procés conegut com protòlisis. És aquest procés de trencament progressiu el que genera les molècules d'amoníac. Això que passa microscòpicament, es reflecteix macroscòpicament en una evolució del formatge cap a més cremositat o untuositat.
Un Camembert al punt, per exemple, té una olor peculiar que es pot assemblar a l'humus del sòl d'una fageda, una cova, bolets, etc. però arriba un moment en que el següent pas de la maduració és l'olor a amoníac, el qual es fa dominant. Això ens indica que el formatge ha superat el seu punt de consum òptim. Un lleu olor amoniacal no és preocupant, però si és excessivament intens i en boca és el sabor predominant, el formatge està per tirar. Així que quan compreu aquests formatges als supermercats, molt de compte amb les dates de caducitat.
És un formatge de Loubressac (Lot) fabricat per la formatgeria Verdier. Es tracta d'un formatge elaborat a partir de la coagulació de la llet crua d'ovella. L'escorça del formatge és suau i sol tenir un pes d'uns 150 grams. És un formatge associat al Roquefort però de gust més suau.
És un formatge de pasta tova, escorça blanca de fongs i gust pronunciat. Un gust i olor lleuger a amoníac, que en aquests tipus de formatges pot passar. Anem a veure per quina raó (*).
França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: rodó, 150 grams
Dimensions: D. aproximadament d'uns 7-9 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Fromagerie Verdier
A partir de 1973, amb una producció de deu tones, el Pérail (llet crua i sense barrejar) va tornar a aparèixer als carrers, restaurants, salons, mercats i supermercats, sota la direcció d'una antiga família d'agricultors de la vall de Durzon (Aveyron), recentment emancipats, per primera vegada, una granja familiar destinada exclusivament a un ramat d'ovelles en l'elaboració d'aquest formatge amb fins comercials.
(*) L'olor a amoníac pot aparèixer en formatges elaborats amb llet crua o pasteuritzada d'escorça florida, com ara el Camembert, el Brie i també els d'escorça grisa com el Saint Maure.
Aquesta olor prové d'un procés químic i microbiològic que es produeix com a conseqüència de la degradació de les proteïnes. Les floridures blanques, que deliberadament s'addicionen a la part final de l'elaboració d'aquests formatges, són grans consumidors de proteïnes. En anar-les consumint a poc a poc, van trencant les molècules en un procés conegut com protòlisis. És aquest procés de trencament progressiu el que genera les molècules d'amoníac. Això que passa microscòpicament, es reflecteix macroscòpicament en una evolució del formatge cap a més cremositat o untuositat.
Un Camembert al punt, per exemple, té una olor peculiar que es pot assemblar a l'humus del sòl d'una fageda, una cova, bolets, etc. però arriba un moment en que el següent pas de la maduració és l'olor a amoníac, el qual es fa dominant. Això ens indica que el formatge ha superat el seu punt de consum òptim. Un lleu olor amoniacal no és preocupant, però si és excessivament intens i en boca és el sabor predominant, el formatge està per tirar. Així que quan compreu aquests formatges als supermercats, molt de compte amb les dates de caducitat.
21/11/12
Nou sorteig!
El blog Postreadicción galletas fa un sorteig amb la col.laboració de Modes4u molt interessant. Si us hi voleu apuntar, i de pas fer una ullada al seu blog, teniu temps fins al 3 de desembre!
Modes4u és una botiga molt interessant per tots aquells que feu receptes de postres i ara han obert una sucursal a Espanya.
Modes4u és una botiga molt interessant per tots aquells que feu receptes de postres i ara han obert una sucursal a Espanya.
20/11/12
Nou col.laborador: Gin Xoriguer
Gin Xoriguer ha tingut la gentilesa d'enviar-nos una ampolla de la seva destil.lería perquè la poguem provar.
És un dels licors més característics de Menorca. Anem a conèixe'l un xic més;
Gin Xoriguer és un producte típicament mediterrani, que ha obtingut la denominació d'especialitat tradicional garantida Maó-Menorca. Es destil·la en antics alambins de coure a partir d'alcohol de raïm d'alta qualitat, baies de ginebra del Montseny, els Pirineus i les muntanyes de Terol i herbes aromàtiques provinents de les muntanyes mediterrànies. De fet, la combinació d'herbes, secret gelosament guardat i transmès de generació en generació, atorga a Gin Xoriguer seu sabor únic. L'alambí s'alimenta amb llenya, ja que Menorca es caracteritza pel seu respecte a l'ambient i l'ecologia. El destil·lat es fa en grans bótes de roure a les quals adquireix la seva particular color, aroma i sabor. Es presenta en tres formats: ampolla de vidre amb nansa a l'estil de les antigues atuells d'aiguardent, Canet, de vidre amb recobriment ceràmic, rèplica exacta de les ampolles antigues, i Caneca, envàs de ceràmica com els que s'utilitzaven antigament per comercialitzar aiguardent .
Com a notes de tast i maridatge
Color brillant i transparent, aroma suau, afruitat, amb notes d'herba i ginebre, cos lleuger, perfum a fusta i herbes mediterrànies com romaní i farigola, final llarg i delicat, com les millors ginebres angleses. Gin Xoriguer es pren sol o amb llimona segons les dues variants populars de l'illa: pellota, amb un raig de soda i l'escorça de la fruita, o pomada, amb llimonada. La destil · leria de Gin Xoriguer es troba al port de Maó, exactament en Andana de Ponent 91.
Així que si anem a Mallorca hi haurem de fer una visita.
És un dels licors més característics de Menorca. Anem a conèixe'l un xic més;
Gin Xoriguer és un producte típicament mediterrani, que ha obtingut la denominació d'especialitat tradicional garantida Maó-Menorca. Es destil·la en antics alambins de coure a partir d'alcohol de raïm d'alta qualitat, baies de ginebra del Montseny, els Pirineus i les muntanyes de Terol i herbes aromàtiques provinents de les muntanyes mediterrànies. De fet, la combinació d'herbes, secret gelosament guardat i transmès de generació en generació, atorga a Gin Xoriguer seu sabor únic. L'alambí s'alimenta amb llenya, ja que Menorca es caracteritza pel seu respecte a l'ambient i l'ecologia. El destil·lat es fa en grans bótes de roure a les quals adquireix la seva particular color, aroma i sabor. Es presenta en tres formats: ampolla de vidre amb nansa a l'estil de les antigues atuells d'aiguardent, Canet, de vidre amb recobriment ceràmic, rèplica exacta de les ampolles antigues, i Caneca, envàs de ceràmica com els que s'utilitzaven antigament per comercialitzar aiguardent .
Com a notes de tast i maridatge
Color brillant i transparent, aroma suau, afruitat, amb notes d'herba i ginebre, cos lleuger, perfum a fusta i herbes mediterrànies com romaní i farigola, final llarg i delicat, com les millors ginebres angleses. Gin Xoriguer es pren sol o amb llimona segons les dues variants populars de l'illa: pellota, amb un raig de soda i l'escorça de la fruita, o pomada, amb llimonada. La destil · leria de Gin Xoriguer es troba al port de Maó, exactament en Andana de Ponent 91.
Així que si anem a Mallorca hi haurem de fer una visita.
Restaurant Terranova
Diumenge passat els meus pares van anar a provar el restaurant Terranova situat a Palau-Saverdera.
Van optar pel menú de tardor de 28 euros.
De primer, rossinyols saltejats amb all i julivert i una crema de carbassa amb vieira a la planxa, oli de vainilla i xips de castanyes.
I de segon un melós de vedella amb salsa de bolets a l'Oporto.
Per finalitzar aquest menú que tan els va agradar un flan de taronja amb nata.
S'haurà de provar algun dia...
Van optar pel menú de tardor de 28 euros.
De primer, rossinyols saltejats amb all i julivert i una crema de carbassa amb vieira a la planxa, oli de vainilla i xips de castanyes.
I de segon un melós de vedella amb salsa de bolets a l'Oporto.
Per finalitzar aquest menú que tan els va agradar un flan de taronja amb nata.
S'haurà de provar algun dia...
Taller de cupcakes
Ara que estan tan de moda aquestes madalenes amb decoració anomenades cupcakes i aprofitant la Fira del Pa i la Xocolata de Sant Gregori vam apuntar-nos al taller de cupcakes.
Erem unes 25 persones aproximadament i el feien dues noies de The Cookery, situat a Girona. Inicialment et donaven una caixeta amb la base del cupcake, és a dir, la madalena.
També l'explicació de com elaborar-la i com fer un buttercream de xocolata. Durant el taller vam parlar de temperatures de forn, com batre la massa, purpurines, colorants permesos a Catalunya i altres dades interessants per a fer-los.
Elles ja portaven fet el buttercream de xocolata i ens el van donar amb una màniga pastissera per tal de posar-lo al cim de la madalena que ja portaven feta de la seva cuina-taller. També hi havia decoració nadelenca per sobre la crema de mantega i xocolata, unes estrelles blanques i boletes com de neu.
Aquí us deixo algunes imatges fetes durant el taller, va ser interessant i el cupcake també va ser bo, encara no n'havía provat mai cap!
Erem unes 25 persones aproximadament i el feien dues noies de The Cookery, situat a Girona. Inicialment et donaven una caixeta amb la base del cupcake, és a dir, la madalena.
També l'explicació de com elaborar-la i com fer un buttercream de xocolata. Durant el taller vam parlar de temperatures de forn, com batre la massa, purpurines, colorants permesos a Catalunya i altres dades interessants per a fer-los.
Elles ja portaven fet el buttercream de xocolata i ens el van donar amb una màniga pastissera per tal de posar-lo al cim de la madalena que ja portaven feta de la seva cuina-taller. També hi havia decoració nadelenca per sobre la crema de mantega i xocolata, unes estrelles blanques i boletes com de neu.
Aquí us deixo algunes imatges fetes durant el taller, va ser interessant i el cupcake també va ser bo, encara no n'havía provat mai cap!
Barcelona i dinar al McDonald's
Dissabte passat vam decidir anar a passar el dia a Barcelona. De tant en tant ens agrada fer-ho!
Vam agafar un tren des de Girona ben aviat al matí i vam baixar al Clot per anar a veure la Sagrada Família. Impressionant, és molt maca, val la pena veure-la. Vam comprar els bitllets sense fer cua ja que encara no eren ni les deu del matí. Vam optar per la opció de visita amb guia, així ens empapem un xic de tot :)
Ens va agradar molt, i és, si tanta gent ve de tan lluny a veure-la per alguna cosa serà. Quan vam sortir la cua per comprar les entrades feia la volta al recinte.
Nosaltres que havíem esmorzat lleuger, un suc de taronja i un capuccino, ben d'hora, ja teníem gana així que vam decidir entrar a dinar al McDonald's que hi ha just davant.
Vam optar pels productes que tenen de promoció a 1 euro, concretament:
- 1 hamburguesa amb formatge
- 1 patates deluxe
- 1 aigua
- 1 cono de gelat de nata
En Ramon s'hi va afegir una hamburguesa de pollastre barbacoa
Chicken bbq |
Un dinar ràpid ja que després anàvem al Parc Güell. A més haig de reconèixer que les patates Deluxe m'agraden molt. I el gelat tampoc està gens malament.
I després d'unes eternes pujades per fi vam poder passejar pel parc i observar tot la meravella vista de la ciutat comtal. El parc és tot romàntic i s'ha de visitar, no te'l pots perdre!
I ja per acabar el nostre dia a la gran ciutat vam anar més al cine, anomenats cines Girona, a veure Fènix 1123, molt bona pel.lícula :)
Escudella i carn d'olla
De moment no fa massa fred, però aquest any encara no havia menjat aquesta sopa típica catalana de ma mare, així que avui us mostraré com fer la típica escudella i carn d'olla. Tot i que l'escudella varia en funció de com tenen el costum de fer-la a cada casa. Anem a veure la nostra:
Ingredients per a 4 persones:
De verdures hi posem:
I de carn:
Elaboració:
Es posa una olla ben gran amb aigua a bullir. Quan arrenqui el bull s'hi tiren les verdures pelades i tallades per la meitat. Quan porti una estona bullint, aproximadament una mitja hora hi anem evocant les diferents peces de carn, per ordre de les que costin més de coure. Deixem pel final la botifarra negre, la pilota i la patata perquè no se'ns desfaci, aproximadament quan porti una hora d'ebullició. I a la hora i mitja, ja podem colar el caldo per tal de separar-ne la carn d'olla.
Ara ja només queda triar la pasta que volem posar-hi i fer-la bullir una estona, fins que quedi al dente.
Normalment la fem amb arrós i fideus gruixuts, però aquesta vegada nosaltres vam fer servir curculles.
Servim l'escudella i tot seguit mengem la carn d'olla. Els ossos del moll es barregen amb la patata i ho acompanyem amb les verdures i les carns.
Tot plegat un dinar contundent i força greixós. Per tal d'alleugerir les calories de l'escudella s'ha de deixar reposar i treure la capa de greix que es fa al cim.
Ingredients per a 4 persones:
De verdures hi posem:
- 1 ceba de Figueres
- 1 carrota
- 1 branca api
- 1 porro
- 1 patata mitjana
I de carn:
- 1 botifarra negre
- 1 pilota
- 1 tall de conill de vedella (part filamentosa i melosa de la vedella)
- 4 ossos del moll
- mig pollastre obert de dalt a baix, amb el pedrer inclòs, tallat
- 1 orella de porc
- 1 cua de porc
Elaboració:
Es posa una olla ben gran amb aigua a bullir. Quan arrenqui el bull s'hi tiren les verdures pelades i tallades per la meitat. Quan porti una estona bullint, aproximadament una mitja hora hi anem evocant les diferents peces de carn, per ordre de les que costin més de coure. Deixem pel final la botifarra negre, la pilota i la patata perquè no se'ns desfaci, aproximadament quan porti una hora d'ebullició. I a la hora i mitja, ja podem colar el caldo per tal de separar-ne la carn d'olla.
Ara ja només queda triar la pasta que volem posar-hi i fer-la bullir una estona, fins que quedi al dente.
Normalment la fem amb arrós i fideus gruixuts, però aquesta vegada nosaltres vam fer servir curculles.
Servim l'escudella i tot seguit mengem la carn d'olla. Els ossos del moll es barregen amb la patata i ho acompanyem amb les verdures i les carns.
Tot plegat un dinar contundent i força greixós. Per tal d'alleugerir les calories de l'escudella s'ha de deixar reposar i treure la capa de greix que es fa al cim.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)