2/5/11

El meu primer granissat!

Granissat de llimona
M'encanten els granissats de llimona!!! Sobretot quan són acids i el gel és picat fi, vas remenant el gel i es va desfent així sembla que sempre tens més granissat i que no s'acaba :)

El granissat és un refresc compost de gel trossejat i un sirop que hi afegeixen, pot ser de llimona, taronja, maduixa...
Podria ser també de suc natural, encara més bo, com a les gelateries, tot i que alguns de bar tenen un sirop àcid i bo, també.

Aquest pres en una terrasseta, com va ser el cas, és una delícia que significa que s'apropa l'estiu i que encara en vindran molt més de granissats!!

A veure quin serà el més bo, faré un ranking!!!!!!!!!!!

És un restaurant situat a la Hostalets de Llers, té una sala gran i amplia. Hi vam anar a dinar dissabte ben d'hora, com els francesos :), que per cert n'hi havia forces.
Tenen carta i un menú d'uns 17 euros a triar entre quatre primers, quatre segons i postres. Hi entra el vi, l'aigua i el pa.
D'aperitiu ens van servir uns musclos amb una vinagreta de pebrot verd, tomàquet i ceba força bons, acompanyats d'unes olivetes d'anxova, que baixaven bé.
Vam menjar de menú ja que els plats de carta eren bastant cars i com que vam veure que hi havia alguns plats del menú atractius ja ens va anar bé. De primer uns pebrots del piquillo farcits de bacallà. No eren massa bons: el pebrot era dur i el relleno de bacallà no es notava massa, eren bastant insulsos. Me'ls  van dur acompanyats d'una salsa de crema de llet i espinacs que no estava malament, tot i que prefereixo la típica amb crema de llet, ceba i pebrot escalivat.

De segon conill a la brasa amb all i oli, quan el vaig veure a la carta ja m'imaginava un all i oli d'aquells tan bons i casolans, i això em va fer decanta'm per demanar-lo. El plat era molt generós, tot i que, pel meu gust, prefereixo menys quantitat i més qualitat. Hi havia dos talls de conill (això està bé, normalment te'n serveixen un), uns bolets aigualits, una rodella d'esbergínia enfarinada i molt mal fregida, tenia un excés d'oli i unes patates fregides d'aquestes congelades. L'all i oli no era casolà tampoc però barrejat amb el conill passava bé, també el vam untar en una llesca de pa, no massa bona la veritat.

 Per acabar el postre: tiramisú, d'aquests de planxa, amb un to accentuat de cafè, adornat amb nata muntada d'esprai i una cirereta i una ziga-zaga de sirop de cafè. Vam quedar ben tips però no gaire satisfets! Això sí l'amo que és també qui agafa la nota era molt agradable, et pregunta com va tot, això s'agraeix. :)

28/4/11

Arrós de verdures a l'estil Ramon :)

Aquest és un arrós que jo no havia probat mai, i tot que tots sabem que l'arrós es pot fer amb tot tipus d'ingredients, trobo que aquesta combinació és molt encertada. La primera vegada que el vaig tastar a casa dels meus sogres em va agradar molt i ja és un plat que hem incorporat en el nostre receptari.


Ingredients per a dos persones:
  • 1 carbassó gran
  • 1 esbergína grosseta
  • 2 tasses d'arrós rodó perla
  • 4 salsitxes de porc
  • 8 rodelles de xoriç ibèric
  • Sal i pebre
  • Oli d'oliva verge extra


Elaboració:

Primer posem l'arrós a bullir, nosaltres vam fer servir arrós rodó perla de Pals. El coem entre 15 i 17 minuts que és el que aquest gra necessita.
Mentre bull, tallem totes les verdures a daus petits i les posem a fregir en una paella untada amb oli d'oliva verge extra, un xic de sal i pebre.


Per altra banda, en una altra paella, fregim les salsitxes prèviament tallades a rodelles, que així quedin ben daurades i cruixents per tots costats.


Quan ja les tenim cuites, apartem i a la mateixa paella hi fregim el xoriç.


Reservem aquest l'oli que surt del xoriç, que en donarà un gust molt bo al plat.


Una vegada l'arrós bulli, el colem, el passem per aigua i el barrejem a la paella de les verdures on també hi afegim les salsitxes i el xoriç, amb l'oli que teníem reservat. Salpebrem la mescla.
Remenem tot que agafi el color característic i gust i ja es pot servir!!

Bon profit!!!


Restaurant Alt Empordà

Les aigues del dinar

Diumenge passat, vam anar amb els meus pares, germà i xicot a un restaurant on ja hi havíem menjat altres vegades, però ara feia molt que no hi anavem. Inicialment, al arribar, molt bé, t'acompanyen a la taula, molt ben parada, el local molt nou, acollidor i amb molta llum. El personal, això sí, no és de la terra, però serveixen bé i educadament. En un principi et porten les cartes, però nosaltres vam demanar el menú que no te l'ofereixen sinó i ja portavem la idea de fer-lo perquè sabiem que el feien.
Abans de les aigues et servien una safata amb pans precuits congelats, d'aquells que has de posar al forn, un plat de patates chips d'aquestes de bossa i olives pelotin, no massa bones. Per cert el pa un pèl massa torrat (massa estona al forn), tot i que no era fullola almenys.

Pa i aperitiu per picar

És un menú de 20 euros molt complert i bé. Tens un pica-pica a base de marisc: musclos al "ajillo", calamars a la romana, llagostins salats i cloïsses a la marinera. Tot estava bonissím, els musclos quedaven ressaltats pel gust de l'all, els calamars a la romana eren delciosos, gens tiragunyosos i un arrebossat molt ben fet, amb ou i farina, els llagostins salats normals, és el que menys em va agradar, tot i que els servien amb una salsa cocktail molt fina i encertada i unes cloïsses amb una salsa molt gustosa, d'aquelles per sucar-hi pa, que ja ho vaig fer ja :)

Entrecot amb salsa de jabugo
De segon, després de molt pensar-m'ho, vaig optar per un entrecot amb salsa de jabugo. Em va semblar original la salsa, la veritat és que no l'havia vist en cap restaurant. I, tot i que, quan em van servir el plat, vaig pensar, uf, t'has equivocat demanant-lo, conforme me l'anava menjant cada vegada m'agrada més. He de reconèxier que la salsa era forta, ja es veu pel color, però és que el pernil ja l'ha de tenir aquest gust fort. A més, també em va tirar enrera el pernil tallat que hi havia a sobre la carn al primer moment de veure-ho, però després t'ho menjaves tot barrejat i era sorprenent. L'acompanyació també era original, era com una dauphinois, però, en el lloc de la patata hi van posar porro. Quedava estrany però bo, que és el que conta ;) I la poca salsa que va quedar també va ser sucada pel pa!

El pernil que ens van posar era gustós i bo, no si era el mateix que tenien exposat, un de 5 jotes de la Jabugueña, em quedaré amb el dubte millor, per si de cas...

Sorbet de llimona

Finalment,  el postre va estar molt bé: un sorbet de llimona artesà. Boníssim i casolà totalment, fins i tot vaig trobar un pinyol de llimona :). Però valia la pena, tenia un toc àcid tal com m'agrada a mi i un gust fi i una textura ben encertada, tot i que la presentació no era massa bona.

Tots els altres plats que vaig anar veient tenien bona pinta, vaig probar l'arrós negre del meu pare i estava molt bo i fet amb gambes fresques, boníssimes!

La relació qualitat preu és més que bona, ja que han fet un preu molt ajustat pel que t'ofereixen.

König del Cul de la Lleona

Focaccia de verdures i formatge blau
Avui tornem al könig, però en aquest cas, en el que fan focaccies, n'hi ha un munt per triar, jo acostumo a demanar sempre la 23, que és a base de verdures: albergínia, carrota, xampinyó, carbassó, ceba i espàrrec de jardí fets a la brasa i acompanyats de formatge blau. La veritat és que queda boníssima i passa molt bé, és molt lleugera. Això es deu al tipus de pa pla procedent d'Itàlia anomenat focaccia. Està feta amb farina, oli, aigua, sucre, sal i llevat. Queda molt esponjosa, tot i que al calentar-la, per servir-la, queda més sequeta.
 Vam acompanyar la focaccia amb unes patates braves, com no, i uns sticks de mozzarella amb salsa brava per sucar bastant encertada. De les patates braves ja n'haviem parlat en una altre post anterior, segur que us enrecordeu perquè estan de vici ;)

Gelat d'avellana a l'antiga
Com a colofó del sopar, vaig demanar un gelat d'avellana a l'antiga, sublim!!!! Només l'he vist en aquest könig també i és una delícia. Té un gust d'avellana torrada i una textura suau,cremosa i airejada amb trossets d'avellana. És d'una untuositat inmillorable, ni massa dens ni flonjo. Te'l serveixen en una tulipa de neula, una neula dura i cruixent, amb aquell toc torrat com caramelitzat, és una bona parella del gelat. Ambdues coses són de gran qualitat. Es nota que és un gelat artesà. És un del millors gelats que he menjat, el disfrutes a cada cullerada! :)

Dürüm de barri

Dürüm de vedella
Us poso la foto d'un Durum, que la veritat, no té molt a comentar per si sol, ja que aquest precisament no és un bon exemple de bo ni ben fet. Per començar, estava massa buit, faltava carn, les verdures bé, tot i que es notaven massa degut al dèficit de carn. De verdures portava lo típic: enciam iceberg trinxat, tomàquet a làmines finíssimes, blat de moro i remolatxa. Vaig triar salsa blanca, massa líquida i aigualida i també picant, sort d'això, que sinó, entre poca carn i, a més sossa, i les salses, pobre durum! A sobre estava fred amb tant verd fresc i no va passar, com s'acostuma a fer, el durum per la planxa una vegada fet, que fa que quedi calentet, més cruixent i més bo!
Un sopar de dijous de Setmana Santa un xic decebedor, sort que venien més dies de festa i de teca bona :)
Aprofitaré doncs per parlar del dürüm que en turc significa "rotlle"; és un pa molt utilitzat en la cuina turca i s'elabora amb farina de blat, aigua, oli vegetal i un xic de llevat. Té una forma aplastada i rodona d'uns 30 a 70 cm aproximadament de diàmetre.

12/4/11

Creperie Bretonne Figueres

S'observen els sillons vellets :)
Autobus anys setanta
Dissabte passat vam anar a dinar a la bretona de Figueres. Està molt ben situada, en un punt molt turístic de la cuitat, ben a prop del Museu Dalí. Com que feia molta calor, vam decidir entrar a dins a menjar; en uns sillons vells d'un antic automòbil :)
I és que la decoració és així psicodèlica, hi ha un bus rotllo anys setanta a l'interior, que li dóna aquest toc característic amb el qual ambienten les altres creperies també. A Girona la decoració també segueix la mateixa línia.
Aigua amb gas
Cervesa bretanya
I pel que fa a les creps igual. De fet no són creps sinó galettes, que són com una espècia de crep pero fetes amb blat sarraí o blat negre, típiques de la Bretanya francesa. Aquest tipus de cereal té propietats digestives i nutritives; aporta fòsfor, calci, fluor, magnesi, calci i ferro.  Jo per començar ja vaig demanar la meva aigua amb gas, Vivaris, perfecte, bona elecció!
El meu xicot va voler probar una cervesa la de bretanya torrada, també feta amb blat negre, com no!




Per dinar vam optar fer començar amb una galeta i de postre una crep dolça, aquesta sí de blat blanc.
I la primera galeta: una Tartiflette que porta patata, ceba, crema de llet, reblochon i bacon. Jo vaig canviar la patata per bolets, en aquest cas em van posar xampinyons, era perquè amb patata pensava que seria massa densa. De fet la meva parella se la va demanar amb patata i era més feixuga, ja que la patata estava tallada bastant gruixuda. La galeta era gran i força plena, la ceba estava perfectament cuita al igual que el bacon que el van fer cruixent al punt i bastant magre. La mescla era suau i molt ben emulsionat tot amb la crema de llet, que li conferia un toc suau però a l'hora gustós.
Crep Annaick

I de postre una Annaick, que consisteix en xocolata, salidou, gelat de turró i de vainilla. El salidou és caramel amb mantega salada típic de la bretanya i molt apreciat. No l'havia probat mai i està deliciós, té un to daurat i és empalagós en boca, com un caramel toffee, però amb un gust i una textura adictiva, tot i que molta pot carregar també. Era una crep boníssima, la crema salidou estava divina i, amb el toc de la xocolata calenta, encara més. Potser el que no em va agradar tant va ser el gelat de turró, li faltava gust, t'esperes aquell turró intens i obtens un gelat més aigualit, però compensava el de vainilla que al barrejar-se amb la xocolata calenta era sublim.
Podriem dir que la experiència ens va agradar i sembla que no però atipen, vam quedar ben satisfets :P

Com a curiositat parlarem del formatge Reblochon: és francès originari del país de Savoia.
És un formatge en base de llet de vaca de raça Abundance, Tarine i Montbéliarde. És un formatge de pasta premuda no cuita (no pasteuritzat) i amb crosta rentada, d'un pes mitjà de 450 a 500 grams. La seva crosta és groga, recoberta d'una fina «escuma blanca» testimoniant un bon afinament en celler fresc, la textura és tova i té un 45 % de matèria grassa.
Formatge Reblochon
El seu període de degustació òptima s'estén de maig a setembre després d'un afinament de sis a vuit setmanes, però és tan excel·lent de març a desembre. El reblochon té un gust d'avellana que es queda a la boca després d'haver degustat la seva pasta flexible i untuosa. És igualment utilitzat per a la tartiflette.
S'ha de treure de la nevera dues hores abans de gaudir-ne. Se serveix en general una mica més fresc que la temperatura ambient i idealment al voltant de 16 °C.

Amanida de formatge de cabra

Amanida de formatge de cabra calent amb pipes i ceba cruixent
Us presento la nostra amanida dels dimarts :)
És una amanida a base d'enciam romà, carrota, rabanets, cogombre, pipes de girassol, ceba fregida dessecada i formatge de cabra calent (rulo de cabra).

És molt fàcil de fer però la mescla dels ingredients li dóna un gust deliciós; quan es barreja el formatge calent amb les pipes, l'enciam i el cruixenc de la ceba, té un gust intens i bo. A més amb el vinagre que hem descobert fa uns mesos, el de mòdena però de reserva, encara la fa més gustosa i regada amb un oli dens, verge extra d'oliva, sal i pebre fa que vulguis ser dimarts per menjar-te-la!!