La calçotada

Aigua amb gas Vivaris

Vi Masia de Perelada

Ahir diumenge vam anar al Restaurant Trànsit a fer una calçotada, abans que s'acabin!!!!!!!!!!!!
Jo n'havia probat un a la fira del calçot de Vilasacra però mai n'havia menjat i ara ja en tenia moltes ganes :)
Era un menú del calçot que consistia en una teula de 15 calçots, carn a la brasa (una costella de pal de xai petita, una cuixeta de pollastre, mig xurrasco de vedella i una botifarra petita) acompanyada de mongetes saltejades a la paella amb all i julivert. I de postre gelat de turró amb xocolata.

La salsa pels calçots

Primer ja et duen l'aigua amb gas, per mi, i una ampolla de vi de Perelada, en aquesta ocasió, de l'anyada del 2009, un vi suau i dolçet, amb varietats de garnatxa i tempranillo.

També et duen una cistella de mimet amb dues torrades de pa rodó, un tomàquet, all i en aquest cas un xic de maionesa per acompanyar la carn a la brasa de segon plat.

Teula de calçots

Graellada de carn amb mongetes

I ja comencem la calçotada, una font plena de salsa per als calçots, totalment casolana (vam trobar algun petit tall de pela de tomàquet). Estava molt ben feta, tota la mescla dels ingredients molt ben aconseguida.
I a l'atac amb la teula, agafa calçot, pela'l, suca'l a la salsa i cap dins!!!! Un rere l'altra, fins a quedar-nos ben bruts, sort que teniem uns tovallons gegants!!
Vam quedar ben satisfets però encara teniem lloc per la graellada de carn, acompanyada del pa torrat i sucat i la maionesa. També les mongetes estaven bones, tot i que, hagués estat millor cuinar les petites, ja que les grans les trobo massa farinoses.

Gelat de turró amb xocolata

Magnífic tallat de sobre

De postre el gelat de turró de xixona amb una mica de xocolata per sobre, massa poca, pel meu gust, m'imaginava el gelat banyat de xocolata calenta... però vaja estava correcte.
I ja per acabar, no podia més, però vaig demanar un tallat, perquè sabia que treballaven amb la casa Ital Caffe, que tenen un cafè sublim, el de sobre sobretot.

L'apartat més gastro-culte :P
Abans he parlat que vaig demanar una aigua amb gas, jo sempre n'acostumo a demanar quan vaig als restaurants. Però en aquest cas, aquesta aigua m'agrada molt, és especialment bona. És una aigua molt semblant a les de Caldes, gracies a la seva similitut en bicarbonats, clorur i sodi, i amb una fórmula especial de tota la vida desenvolupada l'any 1954 en els manantials d'Amer (Girona).
Aquesta es presenta en un envàs de disseny, coronat per unes etiquetes que transmeten elegància i prestigi, amb l'estètica de principis de segle.
El nom de "Vivaris" respon a un joc semàntic mitjançant el qual els especialistes en marketing han volgut suggerir vitalitat i mobilitat, característiques de l'home i la dona actual, a la vegada que han fet al.lusió al manantial natural de salut d'on és extreta. Fonèticament es similar a Sivaris, que, a la vegada, prové de sibarita; el que disfruta de les coses bones i de qualitat. La suavitat de l'aigua se suggereix en el seu nom mitjançant la sutilesa de les dos V's, i la terminació "IS" imprimeix un to clàssic al producte denotant elegancia i tradició serenes. Es tracta d'un extraordinari exercici mental plasmat en detalls físics; i tot perquè els cada vegada més consumidors d'aigues a taula d'alta etiqueta no només sentin la qualitat de la vida, sinó que a més, la visualitzin.
La presentació d'aquest producte estrella de Font Vella es va fer al Restraurant de la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann de Barcelona, quedant així sellada la perfecta associació entre el producte i la hostelería d'alt nivell.

Un dels menjadors

Founeaux Molteni

Regentat per Mey Hofmann i situat al centre de la Barcelona Mitjaval, aprop del mar, s'ha convertit en una visita obligada a tot aquell que disfruti menjant extremadament bé i en un entorn càlid i luxós. Molts personatges famosos han disfrutat de la selecta gastronomía d'arrels mediterranies al seu menjador principal, el pati andalús, la bodega, l'aula o el pati de la cuina. El restaurant té una llista d'espera de dos anys.
Pels entesos, i com a curiositat, aquest és l'únic restaurant a Espanya que disposa d'una Fourneaux Molteni a la seva cuina, una joia dels fogons i objecte de culte de qualssevola cuiner.

Cal Pastoret

Torrades amb anxoves

Macarrons amb formatge

Dissabte passat, vam anar a probar un restaurant que no ens haviem fixat mai en ell i no és pas perquè no hi haguesim passat alguna vegada pel davant. És un restaurant de Vilasacra amb menú casolà que és precisament el que vam fer. Un menú de 8 euros que inclou tres plats, postre, beguda i cafè i tot. Val a dir que la qualitat dels plats no és massa bona, he menjat menús molt més bons i servit amb plats, gots i cuberts més nous també, que aquests fins i tot, eren borrosos de gastats.

De primer vaig triar torrades amb anxova; quines torrades, eren de pa de fullola ben seques, sucades amb tomàquet i oli ben líquid i quasi transaparent, no massa bo, la veritat. I les anxoves tampoc van ser del meu agrad.
Pel segon em vaig decantar per uns macarrons, estaven dusos, podriem dir que al dente, però no em van convèncer. Portaven carn picada de porc molt fina i formatge ratllat al damunt.

Costelló de porc amb patates

 El costelló de porc és el que més em va agradar, eren dos talls ben fets a la planxa, amb el just greix que han de tenir per amorosir i això si mal acompanyat de patates congelades.

Mouse de llimona

El postre també em va deixar gust bo, una mousse de llimona, casolana :), tenia molt de sabor de llet i un suau toc de llimona, però estava bona i l'acompanyava una neula.

Confessions d'un chef

La meva última lectura ha estat un llibre gastronòmic. La veritat és que n'he llegit molts de dietètica i nutrició, la meva especialitat, però aquesta vegada vaig voler endinsar-me un xic pel món culinàri vist de dins.
El llibre tracta les experiències d'un chef, un chef que va canviant de restaurants i viatjant mentre va adquirint rodatje. A mi especialment no és un llibre que m'hagi agradat, m'esperava una bonica cuina amb tot un equip al seu mando i no pas un món obscur on només s'hi troba despreci, insults, masclisme, drogues, sexe, nits de dormir poc. Descriu una cuina que no és com la que imaginem o com la que no em vull imaginar, ni crec que aquí sigui així tampoc, o això espero!!!

Kebab

Alguns divendres, la meva parella i jo, solem menjar kebab. L'anem a buscar a un local que està a prop de casa i que va ser un dels primers a obrir-se, el Namaste tandoori curry house.
Per mi, i, des que el coneix el meu xicot, ara també per ell, són els nostres preferits!

Kebab de carn de vedella amb verdures i salsa blanca

Sobretot quan l'enganxes rosset, la clau és anar a buscar-lo ben d'hora, que ningú et passi davant, així t'assegures una carn ben rostideta i bona, d'aquelles que cruixeixen més al menjar-la.
El panet  te l 'escalfen, de manera que queda tot calentet i cruixent ple de carn de vedella amb verduretes.  Porta enciam, tomàquet, carrota i remolatxa que hi dona un gust peculiar i bo. Tots els ingredients es barrejen amb la salsa blanca, que és a base de iogur, all i espècies que aporta el seu toc al kebab.

Parlarem una mica del kebab; kebab o döner kebab significa "carn a la graella" en persa. Normalment es fa amb carn de porc, vedella o pollastre i s'empra la part magre, així com detalls de tendons, pell i restos de teixit gras. En el seu origen el kebab era el menjar dels reis perses i els iranis només en menjaven una vegada a l'any, en el nou any persa. La recepta més antiga del kebab data del segle X.
El döner kebab, literalment, carn rotant, són làmines de carn de xai o pollastre marinades i rostides en un torn vertical. Se sol servir en un pa rodó i aplastat característic de la cuina balcànica i de l'orient anomenat "pita", acompanyat d'amanida.

König

Dissabte passat, després de veure l'obra de teatre, El Mètode Gronholm, que per cert va estar molt bé :), vam anar a fer un entrepà al König. Aquest és el primer establiment de la casa que van obrir a Girona l'any 1973 i conserva una estètica més de frankfurter que els altres locals.

També la carta és un xic diferent, aquí hi ha una gran
varietat d'entrepans, alguns d'ells més originals que els que s'acostumen a trobar arreu.
Jo em vaig decantar per un entrepà de llom, formatge brie, pernil salat i enlloc de pebrot verd, aquest cop ho vaig canviar per ceba fregida.
Estava bo, la barreta és una barreta cruixent i calenteta, tipus baguet.
El llom també estava molt ben cuit, a la planxa dauradet.
El pernil salat bo, no excessivament prim, al punt. I el formatge brie, sempre n'hi pot haver més, però també estava correcte.
La única pega va ser la ceba, noooooooo, la ceba era crua. Faltava coure-la més, que quedi ben rossejada.

Patates braves

I per picar, com no, tothom que va el könig demana unes patates braves, són boníssimes, les millors que he provat.
La salsa és un secret de la casa, és deliciosa i abundant. Te'n porten una bona ració, són els reis de les braves!!!!!!!!!!!!!!!!
König vol dir rei en alemany :)
Tenen un punt picant molt ben aconseguit i la fritura sol ser bona també, tot i que alguna vegada, pel meu gust, ens les han dut massa torrades i grans.

Bar-restaurant Nou Saboya

Avui parlarem del bar-restaurant Nou Saboya, és un restaurant que fa molts anys que hi és però fa poc l'han reformat amb un toc més minimalista. Era un bar de tapes de tota la vida i encara ho segueix sent tot i que també fan menús al migdia, que just aquest dilluns passat vaig anar a probar!

El full de menú és escuet, a triar entre tres primers, tres segons i tres postres i el preu, gens malament, deu euros.
De primer em vaig decantar per uns macarrons amb salsa tres formatges. Em van sorprendre agradablement; trobar el plat de macarrons fets al dente i amb salsa casolana de formatge ratllat amb la mescla dels dos altres formatges i amb oli d'oliva d'aquell més gustós és una grata sorpresa :)

 De segon vaig optar per un dels meus plats preferits: assortit de croquetes, eren delicioses, i ben presentades. Em van dur un pintxo amb una croqueta de ceps, una de formatge, una de carn i una d'espinacs, pel meu gust la més bona. Acompanyades d'una mica de mesclum d'amanida i regat amb oli d'oliva d'aquest més dens, que costa trobar als restaurants.



Pel postre vaig optar per demanar un flam d'ou, però no vaig encertar, era un flam molt normal, hagués estat millor l'elecció de brunyols a l'aroma de taronja, que el meu pare em va deixar provar i, la veritat, eren molt bons. Casolans i amb un toc de taronja un xic amarga que hi conferien un aroma bastant penetrant i original.

A més, com que era un bar de tapes, i mentre esperavem els plats vam anar llegint una pissarra on les apunten, vam triar una tapa de calamars a la romana, s'havien de probar també!
Ens van dur un plat allargat, com els de les croquetes, amb set calamars. La textura del calamar era bona i l'arrebossat estava ben aconseguit. Haurem d'anar-hi un altra a dia a tapejar una mica!

Restaurant La Locanda

Ahir diumenge, després del mercat del encants i del carnaval, vam anar a menjar una pizza a la Locanda, Empuriabrava. És una pizzería on tots són italians, chef inclusive. La decoració era en plan barroc-modern que tan es porta ara. Era acollidor, nosaltres vam seure en una taula a la terrassa de fora, coberta per vidre, s'estava molt bé veient passar la gent :)
Com a curiositat, segons ens va explicar la cambrera com va poder (era italiana), el nom de Locanda és com es coneixia als antics restaurants italians que oferien allotjament i menjars als viatgers en el passat.

Així que ahir ens en van oferir a nosaltres, per començar:

Unes olivetes verdes i morades macerades amb bitxo, cogombre i cebeta picant que entraven molt bé a aquella hora i per assedegar-nos una aigua amb gas "Ferrarrelle", una aigua provinent de Roma que ja us n'havia parlat la setmana passada en el post de la Pulcinella.


I de l'extensa varietat de pizzes que hi havia a la carta, algunes més atípiques, vam triar:

Una pizza amb tomàquet, bresaloa, parmesà, ricotta i rúcula. Feia molt bona presència, amb el relleu que adoptava la disposició dels seus ingredients. La combinació era molt encertada, tot i que pel meu gust, hi faltava ricotta, potser perquè m'agrada molt. La massa estava bé, no era excessivament fina i fins i tot et podies menjar les bores. Aquestes banyades amb oli picant casolà guanyaven i amb uns tocs sobre la rúcula de la pizza també, semblava un jardinet que havies de regar!
Per saber més: La bresaloa són uns fins talls de vedella curada durant dos o 3 mesos originaria del nord d'Italia, de la regió de Lombardía.

L'altra pizza que ens vam partir va ser la Carbonara: una fina i deliciosa crema de llet amb bacon i orenga.
La vaig trobar molt bona. És una de les meves preferides i costa trobar-la a les pizzeries. I això que és ben senzilla!

Ja ben satisfets amb les pizzes, que eren delicoses les dues i ben diferents vam passar al postre.
No sabia si fer-ne o no, però quan a la carta vaig veure el coulant, dic en faig!
I la veritat, no hagués calgut. 

No és que no fós bo, la xocolata és la xocolata, però si no surt la xocolata líquida de dins quan l'obres amb la cullera, no és un coulant, és una magdalena calenta de xocolata. I aquest no era precisament el típic volcà de lava de xocolata, tot i que la presentació si que era encertada. Em va decebre, amb lo que bé havia quedat amb les pizzes, a vegades un postre pot fer baixar el llistó del restaurant.
Tot i que en general mi è piaciuto! 

Crispetes dolces!!!

Hola, avui el meu post serà sobre les crispetes del cine. Hi ha crispetes d'un color o varis colors, depenent del colorant que facin servir. Sempre les de colors ens criden més l'atenció!
Les que són d'un color, normalment vermell, estan fetes amb el colorant  vermell cotxinilla E-120 i E-127, que en elevades dosis provoquen mals de cap, diarees i nàusees.

Les que són de colors, groc, taronja, vermell, blau i verd, es fan amb una mescla de colorants artificials que fan que les crispetes ens entrin pels ulls i estimula les cèl.lues del cervell. I tot i no tenir nutrients pel nostre cos, són un  plaer reservat per quan vas al cine, sempre hi quan  no hi vagis molt sovint :)
Jo aquestes crispetes me les vaig menjar dissabte al cine i eren bones perquè just aquest dia eren bens grans i força recobertes de sucre, tot i que no són les millors que he menjat, un dia ja us fotografiaré les que realment m'agraden. Acompanyades d'una fanta de llimona, una molt bona companyia i una pel.lícula de fons, quina tarda més dolça ;)