Confessions d'un chef

La meva última lectura ha estat un llibre gastronòmic. La veritat és que n'he llegit molts de dietètica i nutrició, la meva especialitat, però aquesta vegada vaig voler endinsar-me un xic pel món culinàri vist de dins.
El llibre tracta les experiències d'un chef, un chef que va canviant de restaurants i viatjant mentre va adquirint rodatje. A mi especialment no és un llibre que m'hagi agradat, m'esperava una bonica cuina amb tot un equip al seu mando i no pas un món obscur on només s'hi troba despreci, insults, masclisme, drogues, sexe, nits de dormir poc. Descriu una cuina que no és com la que imaginem o com la que no em vull imaginar, ni crec que aquí sigui així tampoc, o això espero!!!

Kebab

Alguns divendres, la meva parella i jo, solem menjar kebab. L'anem a buscar a un local que està a prop de casa i que va ser un dels primers a obrir-se, el Namaste tandoori curry house.
Per mi, i, des que el coneix el meu xicot, ara també per ell, són els nostres preferits!

Kebab de carn de vedella amb verdures i salsa blanca

Sobretot quan l'enganxes rosset, la clau és anar a buscar-lo ben d'hora, que ningú et passi davant, així t'assegures una carn ben rostideta i bona, d'aquelles que cruixeixen més al menjar-la.
El panet  te l 'escalfen, de manera que queda tot calentet i cruixent ple de carn de vedella amb verduretes.  Porta enciam, tomàquet, carrota i remolatxa que hi dona un gust peculiar i bo. Tots els ingredients es barrejen amb la salsa blanca, que és a base de iogur, all i espècies que aporta el seu toc al kebab.

Parlarem una mica del kebab; kebab o döner kebab significa "carn a la graella" en persa. Normalment es fa amb carn de porc, vedella o pollastre i s'empra la part magre, així com detalls de tendons, pell i restos de teixit gras. En el seu origen el kebab era el menjar dels reis perses i els iranis només en menjaven una vegada a l'any, en el nou any persa. La recepta més antiga del kebab data del segle X.
El döner kebab, literalment, carn rotant, són làmines de carn de xai o pollastre marinades i rostides en un torn vertical. Se sol servir en un pa rodó i aplastat característic de la cuina balcànica i de l'orient anomenat "pita", acompanyat d'amanida.

König

Dissabte passat, després de veure l'obra de teatre, El Mètode Gronholm, que per cert va estar molt bé :), vam anar a fer un entrepà al König. Aquest és el primer establiment de la casa que van obrir a Girona l'any 1973 i conserva una estètica més de frankfurter que els altres locals.

També la carta és un xic diferent, aquí hi ha una gran
varietat d'entrepans, alguns d'ells més originals que els que s'acostumen a trobar arreu.
Jo em vaig decantar per un entrepà de llom, formatge brie, pernil salat i enlloc de pebrot verd, aquest cop ho vaig canviar per ceba fregida.
Estava bo, la barreta és una barreta cruixent i calenteta, tipus baguet.
El llom també estava molt ben cuit, a la planxa dauradet.
El pernil salat bo, no excessivament prim, al punt. I el formatge brie, sempre n'hi pot haver més, però també estava correcte.
La única pega va ser la ceba, noooooooo, la ceba era crua. Faltava coure-la més, que quedi ben rossejada.

Patates braves

I per picar, com no, tothom que va el könig demana unes patates braves, són boníssimes, les millors que he provat.
La salsa és un secret de la casa, és deliciosa i abundant. Te'n porten una bona ració, són els reis de les braves!!!!!!!!!!!!!!!!
König vol dir rei en alemany :)
Tenen un punt picant molt ben aconseguit i la fritura sol ser bona també, tot i que alguna vegada, pel meu gust, ens les han dut massa torrades i grans.

Bar-restaurant Nou Saboya

Avui parlarem del bar-restaurant Nou Saboya, és un restaurant que fa molts anys que hi és però fa poc l'han reformat amb un toc més minimalista. Era un bar de tapes de tota la vida i encara ho segueix sent tot i que també fan menús al migdia, que just aquest dilluns passat vaig anar a probar!

El full de menú és escuet, a triar entre tres primers, tres segons i tres postres i el preu, gens malament, deu euros.
De primer em vaig decantar per uns macarrons amb salsa tres formatges. Em van sorprendre agradablement; trobar el plat de macarrons fets al dente i amb salsa casolana de formatge ratllat amb la mescla dels dos altres formatges i amb oli d'oliva d'aquell més gustós és una grata sorpresa :)

 De segon vaig optar per un dels meus plats preferits: assortit de croquetes, eren delicioses, i ben presentades. Em van dur un pintxo amb una croqueta de ceps, una de formatge, una de carn i una d'espinacs, pel meu gust la més bona. Acompanyades d'una mica de mesclum d'amanida i regat amb oli d'oliva d'aquest més dens, que costa trobar als restaurants.



Pel postre vaig optar per demanar un flam d'ou, però no vaig encertar, era un flam molt normal, hagués estat millor l'elecció de brunyols a l'aroma de taronja, que el meu pare em va deixar provar i, la veritat, eren molt bons. Casolans i amb un toc de taronja un xic amarga que hi conferien un aroma bastant penetrant i original.

A més, com que era un bar de tapes, i mentre esperavem els plats vam anar llegint una pissarra on les apunten, vam triar una tapa de calamars a la romana, s'havien de probar també!
Ens van dur un plat allargat, com els de les croquetes, amb set calamars. La textura del calamar era bona i l'arrebossat estava ben aconseguit. Haurem d'anar-hi un altra a dia a tapejar una mica!

Restaurant La Locanda

Ahir diumenge, després del mercat del encants i del carnaval, vam anar a menjar una pizza a la Locanda, Empuriabrava. És una pizzería on tots són italians, chef inclusive. La decoració era en plan barroc-modern que tan es porta ara. Era acollidor, nosaltres vam seure en una taula a la terrassa de fora, coberta per vidre, s'estava molt bé veient passar la gent :)
Com a curiositat, segons ens va explicar la cambrera com va poder (era italiana), el nom de Locanda és com es coneixia als antics restaurants italians que oferien allotjament i menjars als viatgers en el passat.

Així que ahir ens en van oferir a nosaltres, per començar:

Unes olivetes verdes i morades macerades amb bitxo, cogombre i cebeta picant que entraven molt bé a aquella hora i per assedegar-nos una aigua amb gas "Ferrarrelle", una aigua provinent de Roma que ja us n'havia parlat la setmana passada en el post de la Pulcinella.


I de l'extensa varietat de pizzes que hi havia a la carta, algunes més atípiques, vam triar:

Una pizza amb tomàquet, bresaloa, parmesà, ricotta i rúcula. Feia molt bona presència, amb el relleu que adoptava la disposició dels seus ingredients. La combinació era molt encertada, tot i que pel meu gust, hi faltava ricotta, potser perquè m'agrada molt. La massa estava bé, no era excessivament fina i fins i tot et podies menjar les bores. Aquestes banyades amb oli picant casolà guanyaven i amb uns tocs sobre la rúcula de la pizza també, semblava un jardinet que havies de regar!
Per saber més: La bresaloa són uns fins talls de vedella curada durant dos o 3 mesos originaria del nord d'Italia, de la regió de Lombardía.

L'altra pizza que ens vam partir va ser la Carbonara: una fina i deliciosa crema de llet amb bacon i orenga.
La vaig trobar molt bona. És una de les meves preferides i costa trobar-la a les pizzeries. I això que és ben senzilla!

Ja ben satisfets amb les pizzes, que eren delicoses les dues i ben diferents vam passar al postre.
No sabia si fer-ne o no, però quan a la carta vaig veure el coulant, dic en faig!
I la veritat, no hagués calgut. 

No és que no fós bo, la xocolata és la xocolata, però si no surt la xocolata líquida de dins quan l'obres amb la cullera, no és un coulant, és una magdalena calenta de xocolata. I aquest no era precisament el típic volcà de lava de xocolata, tot i que la presentació si que era encertada. Em va decebre, amb lo que bé havia quedat amb les pizzes, a vegades un postre pot fer baixar el llistó del restaurant.
Tot i que en general mi è piaciuto! 

Crispetes dolces!!!

Hola, avui el meu post serà sobre les crispetes del cine. Hi ha crispetes d'un color o varis colors, depenent del colorant que facin servir. Sempre les de colors ens criden més l'atenció!
Les que són d'un color, normalment vermell, estan fetes amb el colorant  vermell cotxinilla E-120 i E-127, que en elevades dosis provoquen mals de cap, diarees i nàusees.

Les que són de colors, groc, taronja, vermell, blau i verd, es fan amb una mescla de colorants artificials que fan que les crispetes ens entrin pels ulls i estimula les cèl.lues del cervell. I tot i no tenir nutrients pel nostre cos, són un  plaer reservat per quan vas al cine, sempre hi quan  no hi vagis molt sovint :)
Jo aquestes crispetes me les vaig menjar dissabte al cine i eren bones perquè just aquest dia eren bens grans i força recobertes de sucre, tot i que no són les millors que he menjat, un dia ja us fotografiaré les que realment m'agraden. Acompanyades d'una fanta de llimona, una molt bona companyia i una pel.lícula de fons, quina tarda més dolça ;)

Mèxic

"Tortillas" maies amb carn de "puerco" i pollastre i chile

L'estiu passat vam anar amb el meu xicot a Mèxic, el juliol concretament, i volia  fer una pinzellada del que vam menjar, perquè Mèxic té molta diversitat gastronòmica. Nosaltres vam probar les típiques "tortillas" fetes de blat de moro i rellenes de carn de res, puerco (com en deien ells), pollastre i vedella. I concretament aquestes són fetes casolanes i tenen un sabor diferent de les que estem acostumats aquí, més grans i menys gustoses. Aquestes tenien un gust peculiar que et quedava al paladar, a mi particularment m'agradaven més les de l'hotel on ens allotjavem, que eren com les d'aquí i t'hi podies posar el guacamole típic, que això si era deliciós. En feien uns grans vols per acompanyar les tortillas o els nachos.
Les de la foto són d'un restaurant prop de Chichen-Itzá, en una espècia de cabanya maia i són precisament les mateixes que haviem pogut provar prèviament quan vam visitar un poblat maia. A més anaven acompanyades amb una salsa autèntica de chile que picava una barbaritat, el meu xicot que li agrada el picant s'en va posar força i tela, es va beure la coca-cola d'un glop! :)

Sushi

En el nostre hotel, hi havia diferents restaurants: Radichio brasiler, japonès, mexicà, snack-bar (amb menjars fast-food: hamburgueses i hot-dogs), italià, el bufet, i el de la terrassa on hi havia sushi, makis i sashimi.
Nosaltres un dia al migdia vam anar a probar-ho perquè aquí no n'acostumem a menjar. Vam demanar un plat amb diferents varietats: els california rolls (cogombre, palets de cranc i alvocat recoberts d'arrós), i altres combinacions amb salmó, tonyina, pinya, formatge, alga nori... tots amb un toc de salsa de soja, com es pot observar a la foto i un xic de wasabi. Aquesta pasta verda extreta de l'arrel de raba picant originari del Japó.
Com a dada curiosa el wasabi no ataca al paladar, sinó que és un picant que t'entra a les fosses nassals pels vapors que despren.

Sashimi

També vam probar sashimi de gamba (d'aquest en vam repetir), salmó, tonyina i cranc amb alga nori. Aquests portaven una base d'arrós.
Ens ho vam acompanyar d'un parell de cocktails, ja sé que no hi escau, però estavem al Carib ;)
I allà amb la caloreta i la platgeta, els caipirinyes, els mojitos, sobretot, les llimonades, pinyes colades, les congas... queien bastant sovint. I és que t'ho preparen amb aquell gel picat que es crea com una espuma i te'l donen tant fresquet i bo, et poses a la tumbona de la platja i a viure la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cafeteria "Les Voltes"

Avui hem anat, ma mare i jo, a esmorzar a un lloc nou per a nosaltres. Està situada al carrer Nou de Figueres.
És una cafeteria bastant gran, amb una tel.levisió de grans pulzades i les parets de pedra que hi donen un toc més in. Fan entrepans freds i calents, amanides, plats combinats i creps. No és car i a més ofereixen menús d'esmorzar així com també menús infantils, que encara estan millor!

Nosaltres hem menjat un croisant de xocolata. Estava bo ja que ens l'havien escalfat un xic, és a dir, que la xocolata de dins es desfeia un xic i les ratlletes que hi havia a sobre de decoració també :). S'engrunava una mica però la pasta era molt fina, tenia molt bon gust. La xocolata de dins un pèl massa forta de gust per mi, però a gustos, colors :)
Per acompanyar hem begut un cafè amb llet descafeïnat de sobre i sorpresa; una marca de cafès que no coneixia però que ha resultat ser molt bona. Era un cafè molt aromàtic i la sacarina també era de la casa, així que també era bona. Es deia Tupinamba, ho posava a la tassa amb la que ens han servit el cafè amb llet, molt ben fet, per cert, dibuixant com un cor entre la llet i el cafè i al punt de calent!
Hem esmorzat molt bé i a més tenien revistes del cor i diaris per fulletejar mentre comences la digestió!!!!!!!!!