[Viatge #NY] Donuts del @DunkinDonuts :)

A qui no li agraden els donuts? I no només per tenir un dia rodó és bo començar el dia amb un donuts sinó per plaer de menjar-te una cosa esponjosa, sovint coberta o farcida de xocolata o melmelada.

Nosaltres a Nova York vam tenir la oportunitat d'anar provant cada dia un donut diferent i de varis establiments. Un d'ells va ser el Dunkin Donuts (@dunkindonuts), conegut aquí com a Dunkin'Coffee.
Es tracta d'una franquícia repartida per tot el món, tot i que a l'illa Manhattan hi ha un Dunkin cada dos carrers.
Tenen tot el que un golós pot desitjar per esmorzar, els seus batuts freds o calents elaborats a base de llet i amb nata o xocolata, capuccinos, entre altres i tota una gran diversitat de donuts o dunkins, com en diuen ells.
La veritat és que tenien donuts de molts gustos i sabors diversos, potser aquesta franquícia és de de les que tenien més varietat de donuts d'entre totes les botigues/carrets que vam anar visitant per esmorzar cada dia, i és que en podies escollir de maduixa, de xocolata blanca, farcits de melmelada, glassejats, farcits de xocolata, zebra i molt altres.

Jo vaig optar per un latte calent, perquè a mi, encara que faci calor, m'agrada prendre algo ben calent. A part, que a l'hora del matí que ens llevàvem i preníem l'esmorzar, encara feia aire fred com per prendre quelcom que no estigués calent. La veritat és que no em va agradar massa, ja que me l'esperava cremós i res de res. La meva parella en canvi, que és més calurós, es va demanar el latte fred, un ice latte, que venia tot cobert de nata muntada amb xarop de xocolata per sobre.

En quant a donuts, nosaltres ens vam decantar per un cobert de xocolata de maduixa, que no és res més que xocolata blanca amb colorant i queda rosa, molt maco visualment, més que bo, al meu gust. Perquè si una cosa tenen aquests donuts és que la massa és més dura i greixosa, d'un gust més fort que als que estem acostumats a menjar aquí, comparant amb la coneguda marca comercial, em refereixo.

L'altre que vam provar va ser un farcit i cobert de xocolata. Més bo que l'anterior, segurament per la quantitat de xocolata que hi havía entre dins i fora.

De preu cal dir que són no són gaire més cars que els donuts que puguis comprar al carritu. Si aquests valen 0'99 dòlars, els del carritu van dels 0'80 (buscant bé) a 1 dòlar.
El que si t'incrementa el preu de l'esmorzar són aquests batuts que fan. El latte valia 2'94$ mentre que l'iced latte valia 3'74$. En total, l'esmorzar ens va pujar 8'97$.
Com que era a l'estiu els fan freds, a base de capuccino fet amb llet freda, nata i sirop de xocolata al cim per adornar.
Els capuccinos són una mica més econòmics, però tampoc són barats. 

[Viatge #NY] Dinem al @TimHortons de #Canada

Després del sopar que vam fer la nit anterior al TGI Fridays (@TGIFridays), l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diria cert personatge que conec ;)) per anar a visitar Toronto.
Així doncs vam pujar a l'autobús que ens passava a recollir davant el nostre hotel, el Sheraton At The Falls (@Sheratonatfalls), i vam fer l'hora i tres quarts escassos que ens separava de Toronto.

No us avorriré amb detalls sobre la ciutat, només comentar-vos que és una ciutat molt ben preparada per les baixes temperatures que assoleix a l'hivern. La guia que vam tenir a Toronto, que era colombiana, ens va comentar que al principi d'anar-hi a viure li va costar molt adaptar-s'hi pel clima.
La ciutat disposa de moltes zones subterrànies equipades de comerços, cinemes, restaurants i diverses zones de lleure per tal de passar l'estona a cobert de la fred de fora.

La visita va durar només un matí, en el qual ens van dur a veure la zona universitària, repartida en diferents facultats per tota la ciutat, l'ajuntament, les galeries Allen Lambert Galleria, dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i l'emblemàtica Torre de CN.

En tornant, ens vam quedar a fer una visita al Niagara Falls canadenc, per poder visitar les Cataractes del Niàgara, aquest cop des de la part canadenca i potser, al meu veure, la part més espectacular i bonica de veure, ja que a la banda americana, es veuen de més lluny i només hi ha hotels i un casino.

 

Així doncs, en un moment va ser l'hora de dinar i ens van deixar aproximadament una hora i mitja per anar a dinar on volguéssim.

La nostra el·lecció aquest cop va ser un Tim Hortons (@TimHortons), una franquícia canadenca de fast food, especialitzada en entrepans, donuts i brioixeria, amb més de 3000 locals.

Els entrepans que vam escollir són:

- Chicken Salad. Aquest entrepà està fet amb pollastre assaonat, ceba, api i pebrots barrejats amb maionesa i pebre. Rematat amb enciam i tomàquet.

 

- Extreme Italian. Aquest està composat d'enciam, tomata, diverses capes de salamis sal-pebrats, llesques de parmesà i herbetes per condimentar.

D'acompanyament unes xips fregides artesanes calentes i de beure una llimonada i una Pepsi.

 

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson. 

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.

És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.

[Viatge #NY] @shakeshack : #hamburgueses de qualitat

Abans d'anar a Nova York i a través d'altres blogs de gent que havien fet el viatge abans que nosaltres, ens vam informar una mica amb les recomanacions que feien de llocs on havien anat a menjar i de tot allò que s'hi oferia per poder fer-nos la nostra guia gastronòmica particular en un petit mapa.

Un d'aquests llocs era la cadena d'hamburgueseries Shake Shack (@ShakeShack). Als Estats Units, hi ha un munt de llocs on pots trobar una bona hamburguesa, ja que al contrari del que un es podria pensar, no només existeixen les grans cadenes de fast food com Mc Donald's (@mcdonalds) i Burguer King (@BurgerKing).
Existeixen altres cadenes de més qualitat, com "5 Guys" (ja en parlaré més endavant) i la que ens ocupa, "Shake Shack" i tot un repertori de petits locals on ofereixen cartes d'hamburgueses casolanes, que donen mil voltes als auto-proclamats "abanderats de les hamburgueses" que s'han expandit arreu del món.

La cadena Shake Shack es remunta a l'any 2000, on aprofitant la renovació del Madison Square Garden a la ciutat de Nova York, van muntar-hi un carret de hot dogs i hamburgueses. Com que van tenir èxit, el 2004 van decidir obrir el primer local allà mateix, amb la única intenció de ser un únic local on poder menjar. Degut a la gran acceptació i l'èxit del seu menjar, aviat ha esdevingut una cadena amb uns 63 locals que s'ha acabat expandint a altres països.

Doncs aprofitant que aquell dia vam anar a visitar la part sud de Manhattan, el Battery Park, el Ferry que va a Staten Island, l'estàtua de la Llibertat i la tristament coneguda Zona Zero, vam fer parada per dinar a un Shake Shack.

Situat en plena zona financera, just al costat de Battery Park, vam trobar un local d'aquesta franquícia. No sé si perquè a la gent els hi agraden molt les seves hamburgueses o bé perquè era hora punta de dinar, la qüestió és que el local estava ben ple i amb una cua de gent considerable.

Després de consultar la seva pàgina web, ens adonem que no es tracta d'una hamburgueseria qualsevol. Salta a la vista al moment que cuiden els ingredients de la seva carta, on totes les seves hamburgueses són 100% de carn de vedella d'Angus, cansalades fumades amb fusta de pomer i llimonades naturals.

La veritat és que el servei és ràpid, la cua avançava sense pausa davant l'eficiència del personal que ens servia. No hi havia turistes, diria que érem els únics "guiris" a la rodona, i tothom tenia molt clar el que volia: arribaven, demanaven i pagaven al moment.

Un detall curiós d'aquí, és que després de demanar i pagar, et donen una mena de comandament amb llumetes per tal que puguis sortir a fora a consultar el mòbil i et puguin avisar tant bon punt surti la teva comanda de la cuina.

Una manera curiosa i molt pràctica d'avisar-te, de forma ordenada, sense crits i que t'assabentis al moment que ja pots passar a recollir-ho sense que allò sembli un camp de batalla amb la quantitat de gent que hi havia.

De tota la seva carta, nosaltres ens vam demanar l'Smoke Shack, consistent en una hamburguesa de carn 100% d'Angus, amb formatge, amb bacon fumat amb fusta de pomer, pebre picat de cirereta i la seva salsa Shake.

La carn era deliciosa, amb un gust pronunciat i complementat amb l'exquisit gust del bacon, molt cruixent i poc oliós. Tot plegat al punt de pebre i acompanyat de la salsa, boníssima, una mena de barreja entre maionesa i mostassa dolça que no vam saber identificar de què estava feta.
Per beure, una llimonada natural i una cola. Tot plegat ens va sortir per menys de 20 dòlars.

Una gran experiència, una de les millors hamburgueses que hem provat mai i sense cap mena de dubte, la millor de totes les que vam provar durant el nostre viatge. La veritat, si no fos perquè hi continuava havent molta cua, ens hi hauríem tornat a posar per repetir.

[Viatge #NY] Gastronomia a Nova York

Nova York és una de les ciutats més cosmopolites de tot el món. La seva gastronomia engloba moltes cultures diferents, diguéssim que té parts de cada cuina d'arreu.

Observem que a Manhattan la gent no s'entaula a esmorzar, sinó que demanen un cafè americà,  els batuts d'esmorzar a base de llet (milkshakes) o una xocolata calenta en un quiosc o botiga que ven aliments variats (delis) i com a molt l'acompanyen amb un donut  o un muffin.

En aquesta ciutat a cada 50 metres trobem un deli que ven: milkshakes, capuccinos, entre altres begudes i per acompanyar generalment donuts o muffins, tot i que també podem trobar algun croissant, a un preu més elevat això si. També elaboren sandwichs vegetals, porcions de pizza, trossos de pastissos variats i altres aliments ràpids de menjar. El nostre hotel per exemple, el Wellington, tenia al costat un propi deli on podies esmorzar, dinar o sopar. Oferia una extensa carta però una cuina senzilla i ràpida, sense ser especialment econòmica.

Nova York és un lloc que et facilita el fet de menjar qualssevol cosa en qualssevol moment. El clàssic hot dog n'és un clar exemple, així com les diferents hamburgueses i sobretot pizzes que venen.

Allà és molt típic vendre la pizza a talls (slices que en diuen ells). Una forma ràpida i senzilla de fer un mos i continuar amb la teva feina. Tenen, fins i tot, locals especialitzats en aquest tipus de menjar on t'ofereixen atractives i econòmiques ofertes, més endavant en faré un post més detallat.

És clar que els novaiorquesos, tot i haver adoptat menjars típics d'altres llocs, tenen la seva pròpia cultura gastronòmica. Per exemple:

- Pretzels: un llaç de pa salat que es pot comprar a la majoria de botigues de la ciutat i sobretot en els carritus del carrer. Al costat del Central Park, al ser una zona ben turístics se'n troben molts.

- L'amanida Waldorf, creada als anys 30 a l'hotel Waldorf Astoria i que està feta d'enciam, nous i poma.

- Ous Benedict, també provinents d'aquest emblemàtic hotel. Diuen que un client se'ls va inventar per combatre la seva ressaca. El secret rau en la salsa holandesa al cim dels ous escalfats.

- El Cheesecake, que en realitat és un postres jueu a base de formatge.

- Bagels, que també provenen dels jueus, es tracta d'un panet rodó amb un forat al mig que se sol emplenar de formatge cremós, salmó, entre altres.

- Hamburgueses: no només les trobem dins el fast food, sinó que també en trobem de ben gourmets. Ja us ho demostraré en alguns propers posts.

- Amanida Cèsar: l'amanida estrella, coneguda per la seva deliciosa salsa i que porta el nom del seu inventor.

- Carn de vaca o bou marinada: servida en entrepans amb pa de motlle (més info properament)

- Knishes: empanades farcides de patata que van ser introduïdes a Nova York per emigrants de l'Europa de l'Est a principis del segle XX.

- Pastís de poma: és la quinta essència americana. Tot i que també s'hi fan pastissos de pastanaga, carbassa, cirera i altres variants o barreges d'aquests.

- Cupcakes: de moda ara aquí (però caient ja la seva fama) però adoptats de la gran ciutat. Vistos en sèries televisives, se'n fan de tots gustos.

- Brownies: la resposta novaiorquesa a l'esponjós pastís de xocolata francès.

- Hot dog: ben conegut i vist a moltes pel·lícules, diuen que portat pels alemanys a l'illa.

De fet podem veure que alguns dels seus plats típics si que són propis d'ells però molts altres van ser introduïts pels emigrants.

També podem trobar, com no, una extensa diversitat de restaurants molt bons. Si volem veure quins valen la pena la guia Zagat ens ajudarà. Es tracta d'una guia molt complerta basada en les opinions dels comensals i prèviament revisades per experts abans de publicar-les. La trobem de diferents ciutats (també a Barcelona) i seria l'equivalent a la nostra guia Michelin.  Podem trobar-hi restaurants indus, vietnamites, italians, xinos, japonesos... així que potser seria millor pensar quin tipus de cuina volem abans.

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.

Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.

Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).

En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)

Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 

 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.

- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.