Mostrando entradas con la etiqueta vinagre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vinagre. Mostrar todas las entradas

23/11/14

Festival de tastets al @TramontiRoses

Fa uns dies us vaig explicar que el restaurant Tramonti (@TramontiRoses) de Roses havia organitzat el I Concurs Pizza Singular Tramonti consistent en que els hi enviessis una proposta de la teva pizza.

Fa cosa d'un parell de setmanes, van anunciar els guanyadors al seu blog. De totes les propostes enviades, van sel·leccionar 5 pizzes finalistes i el jurat reunit les va provar totes per decidir quina havia de ser la merescuda guanyadora.Les 5 propostes finalistes eren:

1. La Catalana, proposta de Jordi Casademont, una pizza amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità.

2. La segona proposta no tenia nom, proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), però consistia en la massa base Tramonti, salsa de tomata, formatge Costa Negra, crema de salsafins i carpaccio de vedella de Girona.

3. La Llaminera, proposta d'Olga Surrell, amb la massa base Tramonti, tomàquet, sobrassada de porc ibèric feta a l'Empordà, formatge Serrat d'ovella de Siurana i mel de Culera.

4. Tupinata, que en aquest cas era la meva proposta (@lidiacasademont), amb la massa base de la Tramonti, tomàquet, formatge Tupí rebaixat amb licor de Mistela, oli d'oliva i orenga, melmelada de pebrot vermell i reducció d'Oporto.

5. El Pecat Empordanès, una altra proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), amb la massa base Tramonti, salsa de tomata, confitura de ceba de Figueres, botifarra dolça, poma de Vilabertran caramel·litzada i mozzarela catalana de búfala de l’Empordà.

Finalment, la pizza que va ser escollida com a guanyadora va ser "La catalana", de Jordi Casademont.
El premi va ser molt generós, i és que d'un sopar per a dues persones, es va convertir en una fantàstica vetllada amb sopar per a 4 persones i un excel·lent menú degustació preparat especialment per l'ocasió per en Pep Curiel (@PepTramonti).

Comencem amb el festival de gustos i espectacle visual.
Per començar a obrir la gana, un tastet d'olives marinades amb all:


A continuació uns natxos cruixents fets de base de pizza amb virutes de pernil de glà, formatge parmesà, tomàquet, orenga i salseta amb base de vinagre.


Seguim amb uns xips cruixents de patata i tòfona.

Dau de foie amb reducció de vi de Pedro Ximénez, servit amb una torradeta feta de massa base de pizza sobre una base d'enciam i pinyons.


Un plat que vam trobar molt original, una deconstrucció de la pizza margarita. Es serveix amb una base cruixent de pizza i al cim una croqueta de formatge mozzarella i orenga, acompanyat del tomàquet cherry i unes tires d'alfàbrega.


Púding de verdures amb soja i tomàquet cherry.


A continuació, servit literalment en una llauna, un escabetx espectacular de musclos frescos de Roses i amb un sabor potent i bo.

 

Mandonguilla amb formatge Roquefort i puré de poma acompanyat amb una torradeta de massa base de pizza.

Tomàquet farcit d'anxova i sardina amb formatge gratinat al cim acompanyat d'olives negres laminades, escarola i un toc de julivert.

 

I després de tot aquest festival de colors i sabors, ja era el torn de la pizza guanyadora, La Catalana, que com a tal, entrarà a formar part de la carta del Tramonti de cara a la propera temporada.
En Pep Curiel ja havia estat treballant en una pizza similar i ens va voler oferir 2 versions, una tal qual li van enviar i una segona interpretació amb alguns canvis i el seu toc personal.

La catalana, amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità, proposta de Jordi Casademont:


I la versió del xef Pep Curiel, massa base Tramonti, els fesols i el formatge en forma de salseta que servís com a base de la botifarra de perol en làmines, salsa de tomata, formatge i un toc de julivert.

 

Per rematar aquest magnífic àpat, els postres, un clafoutis de pera, amb gelat de vainilla i una mousse de iogurt grec amb melmelada de maduixa, base de biscuit i una fulla de menta.


El vi escollit per en Pep Curiel per acompanyar tot l'àpat, va ser un A cappella del 2008, crianza tempranillo de denominació d'origen Ribera del Duero de les vinyes Monteabellón (@monteabellon), amb un gust intens en boca.



I ja per acabar, vull aprofitar a donar les gràcies al gran Pep Curiel, que si és bon cuiner, encara és millor persona, molt proper, amable, d'aquelles persones que et fan sentir la passió que sent ell per la gastronomia i que et transmet a través del seus plats. Moltes gràcies Pep per la teva dedicació i per aquest esplèndid àpat que vam tenir el privilegi de poder gaudir.

Us deixo amb una entrevista d'en Pep Curiel que li van fer l'any 2013 pel programa Atica Empordà d'Empordà TV.

9/10/14

Amanida de gorgonzola, ceba cruixent i pipes

Les amanides m'agraden moltissim. Sempre em venen de gust i ademeten tants ingredients que no es fan gens aborrides.

En aquesta ocasió us en presento una amb un dels meus ingredients fetiche, el formatge, un Gorgonzola avui!


Ingredients:


Elaboració:

Rentem les hortalisses i les tallem petites per a muntar la base de l'amanida.
Paral-lelament tallem el formatge a daus petits ja que es tracta d'un formatge molt potent i queda millor ben repartit pel plat. Hi afegim la ceba cruixent i les pipes.
Finalment salpebrem i hi amanim amb vinagre i l'oli. Aquest oli precisament li proporciona un gust deliciós a l'amanida en si, tant qu
an cau sobre la fulla de l'enciam, com amb el tomàquet i ja no diem amb el formatge. Exalta els sabors que dóna gust.

18/6/14

Tast de pizzes a la Tramonti

El restaurant Tramonti, situat al passeig marítim de Roses, és un restaurant familiar que ofereix una cuina creativa contemporània de la mà de Pep Curiel.


Pep Curiel elabora la seva pròpia massa de les pizzes al seu obrador, oferint una excel·lent cuina sobre massa. Per a aquest reconegut cuiner la base de la pizza és molt important. La seva massa està feta només de farina, aigua, llevat, sal i oli.

Les seves pizzes són creatives i molt ben pensades. Ell no prova mai una pizza fins al cap d'un any o any i mig d'haver-la creat. La dona a provar a altra gent per saber-ne la opinió.

En un afany del seu autor, en Pep, a través de l'encarregat del Departament de Marketing del Tramonti, l'Edgar, per tal de donar a conèixer algunes de les pizzes que conformen la seva carta, ens ha volgut reunir avui a un grup de persones, entre les quals hi havia, dos periodistes, dos clients habituals de la Tramonti i una parella aficionada a la gastronomia la qual va guanyar un concurs del facebook organitzat pel restaurant i servidora.

Així doncs hem tingut la oportunitat de tastar algunes de les seves coques i pizzes de la carta.

Coca d'en Pep

1.  De romaní: el que primer sorprèn quan menges una coca d'en Pep és la textura de la massa. Quan la mossegues la massa es desintegra ràpid a la boca.
Després en aquest cas el romaní li confereix el seu gust particular, cal posar-hi un xic d'oli d'oliva, del Montsant en aquesta ocasió,  per tal d'extreure-li el màxim sabor.


2. Textures de tomàquet: una coca deliciosa, pels amants del tomàquet. Una mescla de diferents tomàquets: cherry, tomàquet sec i amb un punt dolç de la confitura de tomàquet que hi combina molt bé. No hi faltava la reducció de vinagre de Mòdena.


3. Figa (de Turquia o Brasil en cas que no n'hi hagi de mercat), foie micuit, parmesà i amb crema de tòfona de base i reducció de Pedro Ximenez: excel·lent la combinació del dolç de la figa amb el foie micuit.


4. Foie fresc amb làmines de poma, compota de poma i melmelada de tomàquet artesana: la poma equilibra el gust del foie però el toc de la melmelada de tomàquet ressalta el foie. amb un toc de sal Maldon o Halen que potencien la mescla de sabors.


5. Seitons amb all: una base de carbassó laminat tallat molt fi, amb saitons i all trossejat i una reducció de vinagre de Mòdena. Uns ingredients que potser no combinaríem i en canvi formen un bon equip.


Cal dir que segons paraules d'en Pep, les masses que hem menjat avui estan fetes de dijous passat, és a dir, gairebé una setmana abans. Això significa que han fet una bona fermentació i que per tant, no només a l'hora de degustar-les es nota, sinó també a l'hora de pair-les.
Un altre afegit és que aquestes masses requereixen un cost addicional ja que es necessiten dues càmeres, una l'obrador i l'altre al restaurant.

I les pizzes d'autor:

1. Parisina: tomàquet natural, bacon d'ànec, rúcula, escates de parmesà i reducció de vinagre de Mòdena


2. Pizza amb una exquisida crema de formatge de base, amb bacon, xampinyó d'hort, ceba i emmental. Comentar que l'enfornen una vegada tots els ingredients posats i quan la treuen hi afegeixen parmesà. Una pizza suau amb un gust molt equilibrat, no hi ha cap ingredient que predomini sobre els altres. És una pizza sense tomàquet, una pizza especial ja que, fa 25 anys, amb ella va guanyar en Campionat d'Espanya a la millor pizza. El fet que no portés tomàquet va ser un punt innovador.
I la veritat és que la mescla de formatges que porta de base és boníssima.


3. Pizza amb una exquisida crema de tòfona de base, panxeta i ou de guatlla. L'aroma que desprèn de la tòfona i el gust que li confereix és diví. És una pizza de gustos marcats.


4. Ot: crema de carxofes, mozzarella, carxofes, gambes de Roses i pera en almívar. La crema de carxofes és fina i combinada amb la gamba té un gust peculiar.


Cal dir que el nom d'aquesta pizza va dedicat al nom del restaurant del seu amic Ferran Caparrós.
També comentar que amb aquesta pizza va ser l'únic espanyol que va guanyar un campionat nacional a Itàlia, a Reggio Calabria, cuitat bressol de la pizza.
Ell va endur-se tots els ingredients d'aquí i la massa i va elaborar una essència de gamba fent servir els caps de la gamba. No m'estranya que guanyés.

5. Ceps i foie: una pizza espectacular. Dos gustos potents enllaçats. Una pizza molt recomanada per a tots aquells que busquin gustos forts.


6. Foie, magret d'ànec, tòfona i ous de guatlla: una mescla d'ingredients potents, la tòfona sempre com a ingredient predominant però donant-li el seu bon gust característic.


I després de tants tastetis, un postres:

- El Ferrari: un postres que té aquest nom per la rapidesa amb la qual te l'has de menjar.


Es tracta d'un postres fred amb gelat de mandarina i una xocolata negre líquida que si tardes a menjar-te-la es solidifica i aleshores l'has de trencar per tal d'accedir al gelat.
Un postres curiós, amb un sabor excel·lent, refrescant i molt ben aconseguit. Diu en Pep que ideat per la seva dona, com molts altres postres, però amb alguns retocs fet per ell.

Finalment també ens ha ofert una coca de vidre i anís que fa ell. Què podríem dir? Un plaer per al paladar, com totes les seves elaboracions.


I fins aquí ha arribat la magnífca degustació de la qual en Pep Curiel ens ha fet partícips.