El Restaurant Mas Pla és un restaurant situat a Borrassà on pots trobar cuina tradicional catalana.
Ofereixen un menú els dies laborables i carta les caps de setmana. A destacar el seu arrós dels dijous, dia per excel.lència on trobem aquest plat als menús.
Nosaltres vam aproditar el dia festiu a Figueres i laborable a aquest petit poble de l'Alt Empordà per degustar el menú de diàri.
Un menú ben triat amb 4 plats de primer i 4 de segon a triar i alguns postres.
Abans del menú ens van oferir unes patatones braves, prou bones.
En el menú d'aquell dia hi havia:
De primers:
- Pastís de verdura i marisc, excel.lent presentació. De textura fina i gustosa, amb acompanyament de mesclum i una gamba
- Canelons de la casa, pel meu gust els hi faltava beixamel i la carn de la farsa no em va saber agradar, tenia un gust molt fort
- Saltejat de verdures amb bolets i pernil, ben presentat, correcte la combinació de verdures amb el carbassó, pebrot vermell i l'escarxofa, més vella aquesta ja, quina llàstima perquè el plat era molt bo. Generosa quantitat de bolets al plat. El julivert sec no m'hi acabava de fer el pes, una vegada vaig sentir a un cuiner dient que no hi aportava res al plat i des d'aleshores quan el veig hi penso.
- Amanida de formatge de cabra amb fruits secs
De segons:
- Arrós
- Bacallà a la llauna amb guarnició de mongetes, patata bullida i cloïsses. El bacallà cuinat amb oli d'oliva i pebre vermell i empolsat amb julivert. Ben cuinat i gustós.
- Dos altres plats que no recordo i que al dir el menú de paraula, al sentir bacallà ja vaig parar d'escoltar
De postres vam optar pel tiramisú, casolà i molt bo, fet amb melindro sucat de fons i una gruixuda capa amb mascarpone i nata molt fina i esponjosa. Ben presentat amb el seu cacau al cim.
El meu pare va agafar grana seca amb moscatell, també oferien gelat, crema catalana, flam, entre alguna altra proposta.
El preu del menú va ser de 12 euros, amb aigua, pa i vi inclosos, cafè a part. Una bona relació qualitat-preu i un bon servei, ràpid i amable.
Avui us proposo una recepta de canelons però fets amb una farsa de tonyina, ou dur, ceba i tomàquet.
Ingredients per a 12 canelons:
12 plaques de canelons
2 cebes mitjanes de Figueres
3 llaunes de tonyina en oli d'oliva verge extra
3 ous durs
1 llauna de tomàquet al natural
sal
pebre negre
oli d'oliva verge extra beixamel
formatge ratllat
mantega per gratinar
Elaboració:
Primer de tot comencem pelant la ceba i tallant-la en brunoise per a fregir. La incorporem en una paella amb l'oli d'oliva ben calent fins a tenir-la rossa i hi afegim el tomàquet fins a que es redueixi. També hi posem les llaunes de tonyina i salpebrem.
Paral.lelament bullim la pasta dels canelons el temps que indiqui el fabricant i també anem per fer els ous durs.
Una vegada tenim els ous, els pelem, els tallem a daus i els afegim a la mescla que hem cuinat anteriorment de ceba i tomàquet.
Ara ja podem farcir els canelons amb la barrega, evoquem la beixamel pel cim, una mica de formatge ratllat i trossets de mantega per tal de gratinar-los bé i els posen al forn. Una vegada tenim els canelons daurats, els traiem el forn i servim.
Comentari dietètic:
Es tracta d'un plat complert ja que ens aporta hidrats de carboni d'absorció lenta, és a dir que ens donen energia de llarga durada, i també proteïna de bona qualitat provinent de la tonyina i una mica de fibra de la ceba. També destacariem la presència del licopè que ens aporta el tomàquet i que ens serveix com a antioxidant.
Si acompanyem la preparació amb una bona amanida ens pot servir de plat únic per dinar. I si el que volem és alleugerir les calories del plat, enlloc de beixamel hi podem posar tomàquet natural i fins i tot
D'aquesta manera ens queda un iogurt diferent i dins del que cap encara sa, ja que l'addiccío d'un parell de galetes i un xic de melmelada no l'exclou de l'operació biquini :)
Dissabte passat vam anar a buscar a la carnisseria Marcel Puigmal una mica de gall d'indi per fer-nos un segon plat de tall. El gall d'indi és una carn molt sana que et permet fer moltes receptes. Nosaltres vam fer una recepta molt ràpida, poc calòrica, saludable, ecònomica i fàcil de fer, anem a veure!
Posem unes gotes d'oli d'oliva verge extra en una paella i l'escalfem.
Quan l'oli estigui ben calent hi posem els talls de gall d'indi volta i volta. Amb aproximadament mig minut per costat, en fem prou, només necessitem marcar la carn.
Una vegada feta la carn, l'emplatem i hi afegim un raig d'oli d'oliva verge extra i unes escates de sal negre i ja ho tenim.
Una carn ben gustosa i sense greix que ens permet cuidar la salut i la línia. D'acompanyament hi podem fer unes verdures tallades en juliana al vapor i així tenim un àpat lleuger i que ens permet cuidar de la nostra salut.
Bonissim i ni tan sols arriba a les 100 calories, una execel.lent forma de menjar proteïna de gran qualitat però de baix contingut calòric.
L'Emmental és un formatge de pasta premsada cuita elaborat amb llet de vaca. És originàri de la vall del riu Emme (Alps Suïssos), d'aquí que li ve el nom.
L'aspecte és inconfusible, es caracteritza pels seus grans forats a la massa, creats per les bombolles de diòxid de carboni que es creen durant la fermentació i que queden atrapades durant la seva frabricació.
De color marfil pàlid, els seus forats poden fer des d'1'5 cm fins a 3 cm.
Característiques: La massa té una textura llisa i un sabor agradable i suau, fàcil de tallar. És afruitat, però amb un marcat gust dolç, recorda al gust de les nous.
La costra és dura, d'aspecte sec i de color groc-daurat.
Consells de degustació: Normalment el fem servir per gratinar ratllat sobre la pasta, tot i que també el podem servir com a canapès o en una taula de formatges.
Combina bé amb els vins lleugers.
Fitxa tècnica:
Origen: Suïssa
Maduració: de 3 a 6 mesos
Pes i forma: 80-99 kg. forma de roda
Dimensions: varies, D. 87 cm a 25 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis
Un plat de llegum sempre ve de gust, a l'hivern calent guisat en suc o per acompanyar la carn i a l'estiu en forma d'amanida.
Nosaltres, aprofitant aquesta baixada de temperatures, l'hem cuinat amb botifarra de perol. Per a l'ocasió hem triat unes mongetes de Santa Pau, comarca de la Garrotxa. És petita, de color
blanc i de forma rodona. Molt sabrosa, amb molta proteïna i poca fibra.
Com courem les mongetes?
Primer de tot les posem en remull amb aigua tèbia i una mica de sal, les deixem d'avui per demà.
L'endemà les esbandim i les posem a bullir amb aigua freda que les cubreixi uns dos dits per sobre del seu volum i mantinguent l'olla destapada.
Deixem que bullin lentament durant 1 hora aproximadament.
Ingredients per a 4 persones:
400 g. de mongeta de Santa Pau
4 botifarres de perol
oli d'oliva verge extra
sal
llesquetes fines de pa
Elaboració:
Una vegada tenim les mongetes bullides, les colem i les reservem.
Anem per fregir les botifarres de perol en una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra.
Una vegada tenim les botifarres rosses, les emplatem i a la mateixa paella hi posem les mongetes. Les fregim amb l'oli i el greix que han deixat anar les botifarres fins que agafin color.
Presentem el plat, amb les mongetes, la botifarra i alguna llesqueta de pa fregida amb el mateix oli sobrant.
Comentari dietètic:
Com heu vist és un plat amb un elevat contingut calòric, ja que hi afegim una bona quantitat d'oli i la botifarra de perol, que ens aporta força greix.
És un plat per menjar de tant en tant i més reservat als mesos de fred, per donar calories al cos.
Cada dia estic davant l'ordinador, ja sigui per feina com per oci o pel manteniment del bloc. La qüestió és que estem moltes hores fixants la vista tant a la pantalla de l¡ordinador, com de la tablet o mòbil. Al final del dia els ulls estan cansats, pateixen sequetat, ja que mentres mirem la pantalla, sense adornar-nos-en no pestanyegem i això provoca aquesta picor molesta als ulls.
Un remei bo són unes gotes d' Euphralia, es tracta d'unes solució oftàlmica utilitzada com a netejador ocular en adults i en nens a partir d'un any, en cas d'irritació, molesties oculars o sequetat ocular d'origen divers (esforç ocular prolongat, aigua de mar o piscina, fatiga ocular, fum, pols o aire condicionat).
Jo he trobat un efecte inmediat en aquestes gotes, que no contenen conservants i permeten un ús diari en comodes unidosis.
Com a colofó de la jornada del "Vi Dolç Empordà" es va celebrar un concert d'en Joan Dausà als Jardins del Consell Comarcal de l'Alt Empordà el passat 25 d'abril.
50 ml de suc de maduixa macerat amb fonoll marí de Cadaqués i romaní
20 ml de sucre líquid
30 ml de suc de taronja natural
Per decorar: rodanxa de llimona i gerd liofilitzats
Elaboració:
Primer, elaboreu el sucre líquid, fent bullir la mateixa quantitat d'aigua i de sucre. A continuació, feu un suc amb les maduixes i macereu-lo amb dues branques de fonoll marí i una branca petita de romaní. Un cop macerat, coleu el suc. En una gerra o coctelera amb gel, aboqueu el suc de les maduixes, el sucre líquid, la Garnatxa d'Empordà i el suc de taronja natural. Ho deixeu refredar i ho serviu decorat amb una rodanxa de llimona i un gerd liofilitzats.
La veritat és que vaig trobar molt adient l'entorn del concert amb la beguda elaborada pel concert. Què millor que maridar una bona música amb un bon combinat!
Ahir en motiu de la 2a Fira del Pa celebrada a Cistella, va tenir lloc una xerrada per part d’IRTA, Productors, Farineres i Flequers Artesans sobre el pa elaborat a partir de la farina Km0.
El Sr. Joan Serra, tècnic de l’IRTA-Mas Badia i el Sr Josep Mª Font, administrador i flequer de Pa Fosu S.L. de Torroella de Montgrí, ens van explicar quines característiques tenia la farina de Girona i quins paràmetres havia de complir de cara al flequer per tal de poder fer un bon pa. Perquè un pa bo parteix d'una farina de qualitat, com la de Girona, que ara la coneixerem una mica més.
De fet tot comença quan els flequers que treballen bé i amb farina de qualitat volen donar a conèixer l'origen d'aquesta farina emprada per a fer el pa que comercialitzen. Aleshores presenten un pla sectorial a la Generalitat i signen un protocol, amb una sèrie de drets i obligacions, per adherir-se al projecte "És Farina de Girona". Anem a veure quines condicions compleixen.
Elaboració i distribució de la farina
Control de qualitat a l'entrada del blat
Emmagatzematge i molturació del blat durant l'any
Les terceres queden en propietat de les farineres participants
La distribució de la farina arreu dels integrants de Flequers Artesans*
Finalitat del projecte
L'objectiu és obtenir una farina certificada a partir d'un conreu integrat de blats per productors seleccionats per l'IRTA-Mas Badia, on la seva transformació en farina és realitzada per les farineres gironines i finalment poder-ne elaborar pa pers alguns membres del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines.
Valors d'"És Farina de Girona"
- És un pa de qualitat (blat/farina de qualitat-talent Flequers Artesans)
- A partir de blat certificat en producció integrada (garantia de respecte pel medi i la salut de les persones)
- i de proximitat (els nostres pagesos, fariners i flequers)
Els Flequers Artesans volien fer una diferenciació de producte, per una banda fent pa a partir de farines de proximitat, com la de Girona i, per altra banda, elaborar un pa diferent, el Pa de Tramuntana.
El "Pa de Tramuntana", l'elaboren 75 flequers artesans i es el trobem ens més de 100 punts de venta.
És un pa que va ser presentat al desembre del 2011.
És un pa elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues (Florence Aurora i Soissons) seguint uns paràmetres de Producció Integrada* pels Pagesos de la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Es presenta en forma de xusco/xato de 400 grams amb una etiqueta identificativa (una hòstia segellada a cada pa).
Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques (gust, tacte, olor i color) molt especials: el color bru de la crosta amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb molts matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades que, quan te'l poses a la boca i tanques els ulls, pots escoltar focs d'artifici al mossegar-lo.
El conreu integral d'aquests blats permet el respecte el medi ambient vetllant per la salut de les persones i, sobretot, destaquem que és un producte local, d'aquí, de Km 0.
Les particularitats de l'entorn natural de la zona repercuteixen en les característiques dels blats; són determinants les característiques climàtiques, així com el bon fer del pagès.
Els Flequers Artesans li donen el seu toc mestre que fa que elaborin, amb les seves mans, aquest pa amb excel.lents resultats.
El Pa de Tramuntana és el resultat de molts anys de treball conjunt entre el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, Triticatum. IRTA i la Generalitat de Catalunya.
Concretament per a produir la farina demandada per tal d'elaborar el Pa de Tramuntana se sembra un 25% de la varietat antiga millorant Florence Aurora i un 75% de la varietat vella Soissons.
Valors del "Pa de Tramuntana"
- Varietats velles de farines: Florence Aurora i Soissons
- Zona de producció (Àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà)
* I que és exactament la Producció Integrada?
Doncs bàsicament es tracta d'un sistema per a la producció de blat tou per l'elaboració de farines per a la panificació que agrupa tot una sèrie de principals obligacions dels productors:
- Utilitzar llavor certificada (R1 o R2)
- Omplir un quadern d'explotació (col.laboració projecte)
- Rotació de conreus (no menys de 3 cultius)
- Balanç de nutrients i anàlisis del sòl (cada 5 anys) (a càrrec del productor)
- Ús de productes fitosanitaris autoritzats
- Prioritzar mètodes de lluita de plagues i malalties segons llindars
- Calibració de la maquinària de tractaments
Seguir la norma tècnica per a la producció integrada de cereals d'hivern del Consell Català de la Producció Integrada.
El blat també és sotmès a una anàlisis multi residus i a una fertilització Nitrogenada, per tal que tingui una bona quantitat de proteïna, que és el que després servirà per a treballar el pa.
A més aquest blat ha de tenir uns mínims de qualitat:
- Índex de caiguda superior o igual a 280 segons
- Degradació proteolítica menor de 15 %
- Humitat del gra menor del 13 %
- Impureses menor del 2 %
- Pes específic major de 75 kg/hl
- Contingut en proteïna:
blats millorants menor del 13 %
blats panificables menor del 11 %
- Contingut en micotoxines
- Metalls pesants (Pb menor de 0,2 mg/kg; Cd menor de 0,1 mg/kg, ètc.)
En la producció global d'elaboració del pa intervenen diferents actors:
- Productors
- Fariners
- Flequers del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines
Amb tota aquesta explicació, més tècnica potser, m'agradaria mostrar-vos que el producte que ens sortirà d'aquesta farina tindrà una excel.lent garantia i uns valors:
- La qualitat
- Les propietats organolèptiques, és a dir el seu gust, la seva textura, olor i color
- Respecte pel medi ambient
- Respecte per la salut de les persones
- RSC Responsabilitat Social Corporativa
- Respecte pel paisatge
- Respecte pels oficis
Objectiu:
L'Excel.lència del pa, combinat amb la farina d'aquí i el talent dels Flequers Artesans.
Com a curiositat us deixo amb les dades de la collita que es va fer el 2015:
22 pagesos participants al projecte
Camps conreats en 5 comarques gironines
260ha sembrades.
1.176.000 Kg de blat obtingut
I és que el pa fet amb "És Farina de Girona" és d'aquí, és de qualitat, és salut, és bona, és l'excel.lència del pa.
I ja per finalitzar, un parell d'enllaços interessants. En el primer podreu accedir al cercador de fleques del Gremi adherits al projecte, per tal que busqueu la més propera a la zona on viviu i l'espot que forma part de la campanya que han engegat per tal de fer-ne promoció.
Una molt bona iniciativa per tal de potenciar, reivindicar i donar a conèixer el vi dolç i els seus possibles maridatges al públic en general.
Les jornades de maridatge, conduides pels sommeliers Laura Masramon i Joan Benejam, van tenir lloc al Teatre Jardí de Figueres. Al mateix temps, a la Rambla de Figueres s'hi va cel·lebrar una fira on els diferents cellers de l'Alt Empordà i algun productor de formatge i foie exposave els seus productes i on a més, en podies realitzar un tastet comprant tickets.
Nosaltres vam assistir a la sessió que es feia al matí de la mà de Laura Masramon, on vam poder fer un maridatge de vins dolços amb productes salats, com a la que es realitzava a la tarda, conduït per Joan Benejam on es feia maridatge amb productes dolços.
Els productes escollits per realitzar aquest maridatge, van ser un tast de foie amb gelea de roses sobre una torradeta per acompanyar el Sinols, una crema de carbassa pel Sols* i una altra torradeta amb formatge blau amb melmelada de figues.
En aquest cas, els maridatges escollits en el mateix ordre, van ser una poma Royal Gala amb mel, una figa confitada amb mar de cava i mató de Mas Mercè i per acabar una teula de Trias amb melmelada de cítrics i foie de Collverd.
Tots aquests productes escollits per fer-ne els maridatges, formen part del Girona Excel·lent, que és un segell de qualitat agro-alimentari que promouen la diputació de Girona i la Cambra de Comerç per impulsar i difondre en l'àmbit nacional i internacional els productes agro-alimentaris gironins de la més alta qualitat.
Alguns productes destacats serien la Poma de Girona, els Fesols de Santa Pau, les galetes de Santa Coloma de Farners i Camprodon i l'Arròs de Pals, entre molts altres.
