La calçotada

Aigua amb gas Vivaris

Vi Masia de Perelada

Ahir diumenge vam anar al Restaurant Trànsit a fer una calçotada, abans que s'acabin!!!!!!!!!!!!
Jo n'havia probat un a la fira del calçot de Vilasacra però mai n'havia menjat i ara ja en tenia moltes ganes :)
Era un menú del calçot que consistia en una teula de 15 calçots, carn a la brasa (una costella de pal de xai petita, una cuixeta de pollastre, mig xurrasco de vedella i una botifarra petita) acompanyada de mongetes saltejades a la paella amb all i julivert. I de postre gelat de turró amb xocolata.

La salsa pels calçots

Primer ja et duen l'aigua amb gas, per mi, i una ampolla de vi de Perelada, en aquesta ocasió, de l'anyada del 2009, un vi suau i dolçet, amb varietats de garnatxa i tempranillo.

També et duen una cistella de mimet amb dues torrades de pa rodó, un tomàquet, all i en aquest cas un xic de maionesa per acompanyar la carn a la brasa de segon plat.

Teula de calçots

Graellada de carn amb mongetes

I ja comencem la calçotada, una font plena de salsa per als calçots, totalment casolana (vam trobar algun petit tall de pela de tomàquet). Estava molt ben feta, tota la mescla dels ingredients molt ben aconseguida.
I a l'atac amb la teula, agafa calçot, pela'l, suca'l a la salsa i cap dins!!!! Un rere l'altra, fins a quedar-nos ben bruts, sort que teniem uns tovallons gegants!!
Vam quedar ben satisfets però encara teniem lloc per la graellada de carn, acompanyada del pa torrat i sucat i la maionesa. També les mongetes estaven bones, tot i que, hagués estat millor cuinar les petites, ja que les grans les trobo massa farinoses.

Gelat de turró amb xocolata

Magnífic tallat de sobre

De postre el gelat de turró de xixona amb una mica de xocolata per sobre, massa poca, pel meu gust, m'imaginava el gelat banyat de xocolata calenta... però vaja estava correcte.
I ja per acabar, no podia més, però vaig demanar un tallat, perquè sabia que treballaven amb la casa Ital Caffe, que tenen un cafè sublim, el de sobre sobretot.

L'apartat més gastro-culte :P
Abans he parlat que vaig demanar una aigua amb gas, jo sempre n'acostumo a demanar quan vaig als restaurants. Però en aquest cas, aquesta aigua m'agrada molt, és especialment bona. És una aigua molt semblant a les de Caldes, gracies a la seva similitut en bicarbonats, clorur i sodi, i amb una fórmula especial de tota la vida desenvolupada l'any 1954 en els manantials d'Amer (Girona).
Aquesta es presenta en un envàs de disseny, coronat per unes etiquetes que transmeten elegància i prestigi, amb l'estètica de principis de segle.
El nom de "Vivaris" respon a un joc semàntic mitjançant el qual els especialistes en marketing han volgut suggerir vitalitat i mobilitat, característiques de l'home i la dona actual, a la vegada que han fet al.lusió al manantial natural de salut d'on és extreta. Fonèticament es similar a Sivaris, que, a la vegada, prové de sibarita; el que disfruta de les coses bones i de qualitat. La suavitat de l'aigua se suggereix en el seu nom mitjançant la sutilesa de les dos V's, i la terminació "IS" imprimeix un to clàssic al producte denotant elegancia i tradició serenes. Es tracta d'un extraordinari exercici mental plasmat en detalls físics; i tot perquè els cada vegada més consumidors d'aigues a taula d'alta etiqueta no només sentin la qualitat de la vida, sinó que a més, la visualitzin.
La presentació d'aquest producte estrella de Font Vella es va fer al Restraurant de la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann de Barcelona, quedant així sellada la perfecta associació entre el producte i la hostelería d'alt nivell.

Un dels menjadors

Founeaux Molteni

Regentat per Mey Hofmann i situat al centre de la Barcelona Mitjaval, aprop del mar, s'ha convertit en una visita obligada a tot aquell que disfruti menjant extremadament bé i en un entorn càlid i luxós. Molts personatges famosos han disfrutat de la selecta gastronomía d'arrels mediterranies al seu menjador principal, el pati andalús, la bodega, l'aula o el pati de la cuina. El restaurant té una llista d'espera de dos anys.
Pels entesos, i com a curiositat, aquest és l'únic restaurant a Espanya que disposa d'una Fourneaux Molteni a la seva cuina, una joia dels fogons i objecte de culte de qualssevola cuiner.

Cal Pastoret

Torrades amb anxoves

Macarrons amb formatge

Dissabte passat, vam anar a probar un restaurant que no ens haviem fixat mai en ell i no és pas perquè no hi haguesim passat alguna vegada pel davant. És un restaurant de Vilasacra amb menú casolà que és precisament el que vam fer. Un menú de 8 euros que inclou tres plats, postre, beguda i cafè i tot. Val a dir que la qualitat dels plats no és massa bona, he menjat menús molt més bons i servit amb plats, gots i cuberts més nous també, que aquests fins i tot, eren borrosos de gastats.

De primer vaig triar torrades amb anxova; quines torrades, eren de pa de fullola ben seques, sucades amb tomàquet i oli ben líquid i quasi transaparent, no massa bo, la veritat. I les anxoves tampoc van ser del meu agrad.
Pel segon em vaig decantar per uns macarrons, estaven dusos, podriem dir que al dente, però no em van convèncer. Portaven carn picada de porc molt fina i formatge ratllat al damunt.

Costelló de porc amb patates

 El costelló de porc és el que més em va agradar, eren dos talls ben fets a la planxa, amb el just greix que han de tenir per amorosir i això si mal acompanyat de patates congelades.

Mouse de llimona

El postre també em va deixar gust bo, una mousse de llimona, casolana :), tenia molt de sabor de llet i un suau toc de llimona, però estava bona i l'acompanyava una neula.

Confessions d'un chef

La meva última lectura ha estat un llibre gastronòmic. La veritat és que n'he llegit molts de dietètica i nutrició, la meva especialitat, però aquesta vegada vaig voler endinsar-me un xic pel món culinàri vist de dins.
El llibre tracta les experiències d'un chef, un chef que va canviant de restaurants i viatjant mentre va adquirint rodatje. A mi especialment no és un llibre que m'hagi agradat, m'esperava una bonica cuina amb tot un equip al seu mando i no pas un món obscur on només s'hi troba despreci, insults, masclisme, drogues, sexe, nits de dormir poc. Descriu una cuina que no és com la que imaginem o com la que no em vull imaginar, ni crec que aquí sigui així tampoc, o això espero!!!

Kebab

Alguns divendres, la meva parella i jo, solem menjar kebab. L'anem a buscar a un local que està a prop de casa i que va ser un dels primers a obrir-se, el Namaste tandoori curry house.
Per mi, i, des que el coneix el meu xicot, ara també per ell, són els nostres preferits!

Kebab de carn de vedella amb verdures i salsa blanca

Sobretot quan l'enganxes rosset, la clau és anar a buscar-lo ben d'hora, que ningú et passi davant, així t'assegures una carn ben rostideta i bona, d'aquelles que cruixeixen més al menjar-la.
El panet  te l 'escalfen, de manera que queda tot calentet i cruixent ple de carn de vedella amb verduretes.  Porta enciam, tomàquet, carrota i remolatxa que hi dona un gust peculiar i bo. Tots els ingredients es barrejen amb la salsa blanca, que és a base de iogur, all i espècies que aporta el seu toc al kebab.

Parlarem una mica del kebab; kebab o döner kebab significa "carn a la graella" en persa. Normalment es fa amb carn de porc, vedella o pollastre i s'empra la part magre, així com detalls de tendons, pell i restos de teixit gras. En el seu origen el kebab era el menjar dels reis perses i els iranis només en menjaven una vegada a l'any, en el nou any persa. La recepta més antiga del kebab data del segle X.
El döner kebab, literalment, carn rotant, són làmines de carn de xai o pollastre marinades i rostides en un torn vertical. Se sol servir en un pa rodó i aplastat característic de la cuina balcànica i de l'orient anomenat "pita", acompanyat d'amanida.

König

Dissabte passat, després de veure l'obra de teatre, El Mètode Gronholm, que per cert va estar molt bé :), vam anar a fer un entrepà al König. Aquest és el primer establiment de la casa que van obrir a Girona l'any 1973 i conserva una estètica més de frankfurter que els altres locals.

També la carta és un xic diferent, aquí hi ha una gran
varietat d'entrepans, alguns d'ells més originals que els que s'acostumen a trobar arreu.
Jo em vaig decantar per un entrepà de llom, formatge brie, pernil salat i enlloc de pebrot verd, aquest cop ho vaig canviar per ceba fregida.
Estava bo, la barreta és una barreta cruixent i calenteta, tipus baguet.
El llom també estava molt ben cuit, a la planxa dauradet.
El pernil salat bo, no excessivament prim, al punt. I el formatge brie, sempre n'hi pot haver més, però també estava correcte.
La única pega va ser la ceba, noooooooo, la ceba era crua. Faltava coure-la més, que quedi ben rossejada.

Patates braves

I per picar, com no, tothom que va el könig demana unes patates braves, són boníssimes, les millors que he provat.
La salsa és un secret de la casa, és deliciosa i abundant. Te'n porten una bona ració, són els reis de les braves!!!!!!!!!!!!!!!!
König vol dir rei en alemany :)
Tenen un punt picant molt ben aconseguit i la fritura sol ser bona també, tot i que alguna vegada, pel meu gust, ens les han dut massa torrades i grans.

Bar-restaurant Nou Saboya

Avui parlarem del bar-restaurant Nou Saboya, és un restaurant que fa molts anys que hi és però fa poc l'han reformat amb un toc més minimalista. Era un bar de tapes de tota la vida i encara ho segueix sent tot i que també fan menús al migdia, que just aquest dilluns passat vaig anar a probar!

El full de menú és escuet, a triar entre tres primers, tres segons i tres postres i el preu, gens malament, deu euros.
De primer em vaig decantar per uns macarrons amb salsa tres formatges. Em van sorprendre agradablement; trobar el plat de macarrons fets al dente i amb salsa casolana de formatge ratllat amb la mescla dels dos altres formatges i amb oli d'oliva d'aquell més gustós és una grata sorpresa :)

 De segon vaig optar per un dels meus plats preferits: assortit de croquetes, eren delicioses, i ben presentades. Em van dur un pintxo amb una croqueta de ceps, una de formatge, una de carn i una d'espinacs, pel meu gust la més bona. Acompanyades d'una mica de mesclum d'amanida i regat amb oli d'oliva d'aquest més dens, que costa trobar als restaurants.



Pel postre vaig optar per demanar un flam d'ou, però no vaig encertar, era un flam molt normal, hagués estat millor l'elecció de brunyols a l'aroma de taronja, que el meu pare em va deixar provar i, la veritat, eren molt bons. Casolans i amb un toc de taronja un xic amarga que hi conferien un aroma bastant penetrant i original.

A més, com que era un bar de tapes, i mentre esperavem els plats vam anar llegint una pissarra on les apunten, vam triar una tapa de calamars a la romana, s'havien de probar també!
Ens van dur un plat allargat, com els de les croquetes, amb set calamars. La textura del calamar era bona i l'arrebossat estava ben aconseguit. Haurem d'anar-hi un altra a dia a tapejar una mica!

Restaurant La Locanda

Ahir diumenge, després del mercat del encants i del carnaval, vam anar a menjar una pizza a la Locanda, Empuriabrava. És una pizzería on tots són italians, chef inclusive. La decoració era en plan barroc-modern que tan es porta ara. Era acollidor, nosaltres vam seure en una taula a la terrassa de fora, coberta per vidre, s'estava molt bé veient passar la gent :)
Com a curiositat, segons ens va explicar la cambrera com va poder (era italiana), el nom de Locanda és com es coneixia als antics restaurants italians que oferien allotjament i menjars als viatgers en el passat.

Així que ahir ens en van oferir a nosaltres, per començar:

Unes olivetes verdes i morades macerades amb bitxo, cogombre i cebeta picant que entraven molt bé a aquella hora i per assedegar-nos una aigua amb gas "Ferrarrelle", una aigua provinent de Roma que ja us n'havia parlat la setmana passada en el post de la Pulcinella.


I de l'extensa varietat de pizzes que hi havia a la carta, algunes més atípiques, vam triar:

Una pizza amb tomàquet, bresaloa, parmesà, ricotta i rúcula. Feia molt bona presència, amb el relleu que adoptava la disposició dels seus ingredients. La combinació era molt encertada, tot i que pel meu gust, hi faltava ricotta, potser perquè m'agrada molt. La massa estava bé, no era excessivament fina i fins i tot et podies menjar les bores. Aquestes banyades amb oli picant casolà guanyaven i amb uns tocs sobre la rúcula de la pizza també, semblava un jardinet que havies de regar!
Per saber més: La bresaloa són uns fins talls de vedella curada durant dos o 3 mesos originaria del nord d'Italia, de la regió de Lombardía.

L'altra pizza que ens vam partir va ser la Carbonara: una fina i deliciosa crema de llet amb bacon i orenga.
La vaig trobar molt bona. És una de les meves preferides i costa trobar-la a les pizzeries. I això que és ben senzilla!

Ja ben satisfets amb les pizzes, que eren delicoses les dues i ben diferents vam passar al postre.
No sabia si fer-ne o no, però quan a la carta vaig veure el coulant, dic en faig!
I la veritat, no hagués calgut. 

No és que no fós bo, la xocolata és la xocolata, però si no surt la xocolata líquida de dins quan l'obres amb la cullera, no és un coulant, és una magdalena calenta de xocolata. I aquest no era precisament el típic volcà de lava de xocolata, tot i que la presentació si que era encertada. Em va decebre, amb lo que bé havia quedat amb les pizzes, a vegades un postre pot fer baixar el llistó del restaurant.
Tot i que en general mi è piaciuto! 

Crispetes dolces!!!

Hola, avui el meu post serà sobre les crispetes del cine. Hi ha crispetes d'un color o varis colors, depenent del colorant que facin servir. Sempre les de colors ens criden més l'atenció!
Les que són d'un color, normalment vermell, estan fetes amb el colorant  vermell cotxinilla E-120 i E-127, que en elevades dosis provoquen mals de cap, diarees i nàusees.

Les que són de colors, groc, taronja, vermell, blau i verd, es fan amb una mescla de colorants artificials que fan que les crispetes ens entrin pels ulls i estimula les cèl.lues del cervell. I tot i no tenir nutrients pel nostre cos, són un  plaer reservat per quan vas al cine, sempre hi quan  no hi vagis molt sovint :)
Jo aquestes crispetes me les vaig menjar dissabte al cine i eren bones perquè just aquest dia eren bens grans i força recobertes de sucre, tot i que no són les millors que he menjat, un dia ja us fotografiaré les que realment m'agraden. Acompanyades d'una fanta de llimona, una molt bona companyia i una pel.lícula de fons, quina tarda més dolça ;)

Mèxic

"Tortillas" maies amb carn de "puerco" i pollastre i chile

L'estiu passat vam anar amb el meu xicot a Mèxic, el juliol concretament, i volia  fer una pinzellada del que vam menjar, perquè Mèxic té molta diversitat gastronòmica. Nosaltres vam probar les típiques "tortillas" fetes de blat de moro i rellenes de carn de res, puerco (com en deien ells), pollastre i vedella. I concretament aquestes són fetes casolanes i tenen un sabor diferent de les que estem acostumats aquí, més grans i menys gustoses. Aquestes tenien un gust peculiar que et quedava al paladar, a mi particularment m'agradaven més les de l'hotel on ens allotjavem, que eren com les d'aquí i t'hi podies posar el guacamole típic, que això si era deliciós. En feien uns grans vols per acompanyar les tortillas o els nachos.
Les de la foto són d'un restaurant prop de Chichen-Itzá, en una espècia de cabanya maia i són precisament les mateixes que haviem pogut provar prèviament quan vam visitar un poblat maia. A més anaven acompanyades amb una salsa autèntica de chile que picava una barbaritat, el meu xicot que li agrada el picant s'en va posar força i tela, es va beure la coca-cola d'un glop! :)

Sushi

En el nostre hotel, hi havia diferents restaurants: Radichio brasiler, japonès, mexicà, snack-bar (amb menjars fast-food: hamburgueses i hot-dogs), italià, el bufet, i el de la terrassa on hi havia sushi, makis i sashimi.
Nosaltres un dia al migdia vam anar a probar-ho perquè aquí no n'acostumem a menjar. Vam demanar un plat amb diferents varietats: els california rolls (cogombre, palets de cranc i alvocat recoberts d'arrós), i altres combinacions amb salmó, tonyina, pinya, formatge, alga nori... tots amb un toc de salsa de soja, com es pot observar a la foto i un xic de wasabi. Aquesta pasta verda extreta de l'arrel de raba picant originari del Japó.
Com a dada curiosa el wasabi no ataca al paladar, sinó que és un picant que t'entra a les fosses nassals pels vapors que despren.

Sashimi

També vam probar sashimi de gamba (d'aquest en vam repetir), salmó, tonyina i cranc amb alga nori. Aquests portaven una base d'arrós.
Ens ho vam acompanyar d'un parell de cocktails, ja sé que no hi escau, però estavem al Carib ;)
I allà amb la caloreta i la platgeta, els caipirinyes, els mojitos, sobretot, les llimonades, pinyes colades, les congas... queien bastant sovint. I és que t'ho preparen amb aquell gel picat que es crea com una espuma i te'l donen tant fresquet i bo, et poses a la tumbona de la platja i a viure la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cafeteria "Les Voltes"

Avui hem anat, ma mare i jo, a esmorzar a un lloc nou per a nosaltres. Està situada al carrer Nou de Figueres.
És una cafeteria bastant gran, amb una tel.levisió de grans pulzades i les parets de pedra que hi donen un toc més in. Fan entrepans freds i calents, amanides, plats combinats i creps. No és car i a més ofereixen menús d'esmorzar així com també menús infantils, que encara estan millor!

Nosaltres hem menjat un croisant de xocolata. Estava bo ja que ens l'havien escalfat un xic, és a dir, que la xocolata de dins es desfeia un xic i les ratlletes que hi havia a sobre de decoració també :). S'engrunava una mica però la pasta era molt fina, tenia molt bon gust. La xocolata de dins un pèl massa forta de gust per mi, però a gustos, colors :)
Per acompanyar hem begut un cafè amb llet descafeïnat de sobre i sorpresa; una marca de cafès que no coneixia però que ha resultat ser molt bona. Era un cafè molt aromàtic i la sacarina també era de la casa, així que també era bona. Es deia Tupinamba, ho posava a la tassa amb la que ens han servit el cafè amb llet, molt ben fet, per cert, dibuixant com un cor entre la llet i el cafè i al punt de calent!
Hem esmorzat molt bé i a més tenien revistes del cor i diaris per fulletejar mentre comences la digestió!!!!!!!!!

La Pulcinella

Dissabte també vam anar a sopar fora, aquesta vegada pizza.
Un dia, passejant amb en Ramon per Girona, vam descobrir una pizzería, nova, per a nosaltres clar! I com que la pizza és un dels nostres plats preferits vam dir que un dia aniriem a probar-la, així que dissabte va ser aquest dia. Hi vam anar amb les seves cosines i el promès d'una d'elles :)
El lloc era acollidor i el tracte rebut correcte també.

Carta de pizzes

Tenia una extensa varietat de pizzes i focaccies, ara ho entenc tot, el pizzer és sicilià, vet aquí el postre també: canneloni sicilliani. Jo vaig triar la clàssica quatre formatges, és que m'agraden tant els formatges que, no m'hi vaig poder resistir. I com que vaig veure que portava provolone ja va ser el punt decisiu. La pizza no ens va fer esperar, al tenir la massa fina i coure al forn de llenya de seguida ja la vam poder catar!
Era bona, tot i que hi faltava més quantitat de formatge i coure més el tomàquet.

De postre tenien la típica carta de gelats, però al girar-la lo millor: postres artesans italians, tot i que no vaig poder resistir la tentació de demanar un coulan de xocolata, sempre en demano si hi és a la carta. Aquest era original: portava com a decoració cacauets esmicolats al cim i un lleuger topping de xocolata. Estava al punt de calent, lo just perquè la xocolata de dins es desfés, estava bo, tot i que no és el millor que he provat :)
En un altre post i quan torni al restaurant on el menjo ja us diré quin és!!! ;)

Una de les coses que em va cridar l'atenció del restaurant és que l'aigua amb gas que vaig demanar era italiana, concretament de Roma. Estava deliciosa, tenia un punt de gas molt fi, entrava molt bé i fresqueta més.

Un detall de la pizzería és que, amb el conte, et porten un caramel tipus "sugus" de Chupa-Chups.

Restaurant Can Quel

Divendres passat, vam anar a celebrar un sopar de pre-jubilació a Foixà, al restaurant Can Quel.

És un establiment de cuina típica catalana i empordanesa. Disposa de tres sales i una terrassa i hi ha també parking a l'exterior. Com que nosaltres erem un grup de tretze persones ens van reservar una sala a part on, la veritat, vam estar molt bé. Va ser un detall per part del restaurant.

El sopar el vam iniciar amb un pica-pica:

Coca de pa cuita al forn de llenya de pi; estava bona ja que te la servien calenta i ja sucada amb tomàquet, sal i oli, tot i que amb un oli més dens hagués estat encara més bona

Fuet per acompanyar la coca; tallat massa prim pel meu gust, te n'havies de menjar molt talls per notar el gust.

Foie a la sal: era una safata amb dos blocs de foie, massa freds ja que costaven d'escampar a la coca torrada i encara més a la sucada amb tomàquet.

Croquetes de la casa; eren fetes amb carn de rostit, prou bones, almenys no eren oleioses tot i que amb un arrebossat més gruixit millorarien.

Amanida verda: amanida típica amb enciam iceberg, escarola, ceba, tomàquet, pebrot i bròquil en vinagre

Calamars a la romana; n'he provat de millors, aquests no semblaven fets i menjats, tan per la massa com pel calamar, un pèl tiragunyós.

Truita d'espàrrecs verds; no brillaven per la seva abundància els espàrrecs.

Cargols secs amb all i oli amb i tomata a part; aquest plat ni tastar-lo, no m'agraden els cargols

De segon vaig decanta'm per porquet rostit; em van dur quatre talls de porquet desossat acompanyat de patates casolanes, no massa bones, i unes escarxofes saltejades amb unes gambetes massa avinagrades. El porquet, ni punt de comparació amb el d'un asador que vaig anar fa un temps, que em va encantar, ja us explicaré quan hi torni amb fotos i detall :)
Aquest porquet de petit i tendre ben res, ni la pell cruixent que tan bona és quan te la menges amb el porquet que es desfà a la boca.

De postre, vaig optar per un gelat, ja que estava ben plena, amb l'aperitiu ja vaig quedar bastant tipa. Així que per acabar l'àpat un gelat casolà de xixona; jo m'esperava un gust fort de la xixona, però aquell gelat era aigualit i amb massa trossos d'ametlles, això sí, casolà, si que era perquè, fins i tot hi havia trossos de clova d'ametlla :(

Vaig acompanyar els plats amb aigua en gas, i no vaig fer ni tallat, no m'hi cabia res més :P

El sopar va anar molt bé, la companyia era agradable i veure la cara d'emoció, contenta i feliç de la mare d'en Ramon al rebre els regals de la despedida, ja s'ho val tot ;)